1. Lletres
1.7. Classificació tipogràfica
1.7.2. Modernes
Didones (ex. Bodoni, New Baskerville i Walbaum)
Ús de recursos plenament tipogràfics, com les gotes. Modulació vertical i contrast molt alt entre traços gruixuts i prims. Actualment, aquestes lletres han quedat com les ideals per a transmetre moda, elegància i feminitat.
Figura 35. Tipografia Bauer Bodoni (1924), dissenyada per Louis Hell per a Linotype
Mecànica o egípcia (ex. Clarendon, New Century Schoolbook i Rockwell)
Sense contrast en els traços i modulació vertical. Terminals horitzontals i del mateix gruix que les astes.
Figura 36. Tipografia Rockwell, Monotype (1934)
Lineals grotesques (ex. Franklin Gothic, Impact i Trade Gothic)
Imiten els primers caràcters de pal sec del segle xix. Presenten un petit contrast de la modulació.
Figura 37. Tipografia Franklin Gothic (1904), dissenyada per Morris Fuller Benton per a ATF
Lineals neogrotesques (ex. Arial, Helvetica i Univers)
Interpretació lineal del caràcter. Contrast menor que el de les grotesques. La g de caixa baixa té el traç inferior obert.
Figura 38. Tipografia Helvetica Neue (1983), dissenyada per Max Miedinger per a Linotype
Lineals geomètriques (ex. Avenir, Eurostile i Futura)
Caràcter lineal a partir de formes geomètriques bàsiques. El gruix dels traços tendeix a ser molt constant i regular.
Figura 39. Tipografia Futura (1927), dissenyada per Paul Renner per a Bauer
Lineals humanístiques (ex. Frutiger, Gill Sans i Optima)
En aquesta tipologia ressorgeix la concepció humanista del tipus. S’inspiren en les inscripcions romanes i les cal·ligrafies del Renaixement. Línies de nou amb certa modulació.
Figura 40. Tipografia Gill Sans (1928-1930), dissenyada per Eric Gill per a Monotype
Conclusions
Dintre de les modernes trobem les didones, la mecànica o egípcia, les lineals grotesques, les lineals neogrotesques, les lineals geomètriques i les lineals humanístiques.