1. Lletres
1.7. Classificació tipogràfica
S’han dut a terme diferents intents d’organitzar l’enorme varietat de tipus en categories tancades, i encara que han sorgit diversos models de classificació interessants, cap no ha proporcionat una visió completa. De fet, existeixen gairebé tantes classificacions de famílies de tipus com manuals de tipografia. És important conèixer l’existència d’aquests models i estudiar-los, però no per a poder encasellar i etiquetar les tipologies de lletra, sinó més aviat amb la finalitat d’optimitzar el seu ús, impulsar la recerca i creació de nous dissenys i facilitar-ne la selecció en entorns comercials i professionals.
Les classificacions més importants es basen en la feta pel dissenyador i historiador francès Maximilien Vox (1894-1974), que va ser adoptada després per l’Associació Tipogràfica Internacional (ATYPI). Vox estableix els grups basant-se en la seva evolució al llarg del temps i en el tractament diferenciat d’alguns elements dels caràcters.
1.7.1. Clàssiques
Humanes o venecianes (ex. Berkeley Old Style, Centaur i Jenson)
Primeres romanes amb influència directa de l’escriptura humanística. Modulació obliqua i contrast suau entre traços gruixuts i prims.
Figura 32. Tipografia Adobe Jenson (1996), dissenyada per Robert Slimbach per a Adobe
Garaldes (per Garamond i Aldo) (ex. Garamond, Minion i Weiss)
Romanes renaixentistes i successores. Modulació obliqua i contrast mitjà entre traços gruixuts i prims. Millor proporció general i elements més integrats en el conjunt que en la tipologia veneciana.
Figura 33. Tipografia Adobe Garamond (1989), dissenyada per Robert Slimbach per a Adobe
Reials (ex. Baskerville, Century Old Style i Times New Roman)
Romanes de transició cap a la lletra moderna. Modulació vertical o gairebé vertical i contrast mitjà o alt entre traços gruixuts i prims.
Figura 34. Tipografia Baskerville, dissenyada per John Baskerville el 1757 i reeditada per Bruce Rogers per a Monotype (1924) i Linotype (1931)
Conclusions
Dintre de les clàssiques trobem les humanes o venecianes, les garaldes i les reials.