1. Lletres
1.6. Anatomia del tipus
1.6.5. Components de la font: lletres, nombres i caràcters especials
Una font conté grups distints de caràcters, com lletres (caràcters de so), nombres (caràcters de quantitat) i una quantitat variable de caràcters que s’utilitzen per a controlar el text imposant estructura, ordre i valor a l’escriptura (punts, parèntesis, cometes, interrogants, guionets, etc.).
Els tres conjunts principals de caràcters d’una font són la caixa baixa (minúscules), la caixa alta (majúscules) i les versaletes. L’origen de la denominació caixa baixa i caixa alta el trobem en la manera com es distribuïen els tipus mòbils en els caixetins dels tallers d’impressió destinats a emmagatzemar l’abundant material tipogràfic que era necessari per a compondre un text.
Figura 26. La caixa alta o majúscula inclou vocals, consonants, vocals accentuades, la ce trencada (Ç), la n amb titlla (Ñ) i les lligadures entre les vocals A/I i O/I
Figura 27. La caixa baixa o minúscula inclou els mateixos caràcters que les caixes altes, més les lligadures dobles f/i, f/l, f/f, les lligadures triples f/f/i i f/f/l i l’esset (la doble s alemanya)
Figura 28. Les versaletes són lletres de caixa alta, però reduïdes a l’altura de «x». Es troben sobretot en les fonts amb serif. Tècnicament, se solen anomenar caràcters experts
Ja hem vist que les lletres de caixa alta deriven de les capitals romanes i que les de caixa baixa són originàries de la cal·ligrafia medieval. A aquests dos conjunts ben coneguts per tothom hem de sumar les versaletes (small caps en anglès), que són una versió especial i més petita dels caràcters majúsculs, que tenen l’alçària x del tipus. Però no es tracta de majúscules reduïdes a escala, sinó que són resultat d’un redisseny integral del caràcter. Sovint es comet l’error en tipografia digital de reduir el cos de les majúscules quan volem fer servir versaletes i la font no en té, però això ens dóna com a resultat un color tipogràfic desigual.
Figura 29. Comparació entre caixa alta (1), caixa baixa (2), versaleta real (3) i versaleta falsa o majúscula reduïda (4). Tipografia: Mrs Eaves de Zuzana Licko (1996)
Les versaletes es fan servir habitualment quan en un text hem d’aplicar majúscules però no volem que destaquin en excés, com quan fem referència a un segle dins d’un text corregut.
Figura 30. Versaletes
En una font també solem trobar nombres aràbics de caixa alta o xifres capitals, nombres aràbics de caixa baixa o xifres old style i caràcters de puntuació i destinats a altres usos.
Els nombres de caixa alta estan alineats a la base i tots són de la mateixa alçària, mentre que els nombres de caixa baixa estan dissenyats i compostos amb ascendents i descendents, com les lletres de caixa baixa de la font.
Figura 31. Comparació entre nombres capitals (esquerra) i old style (dreta) en Adobe Garamond Pro
Conclusions
Una font conté grups distints de caràcters, com lletres (caràcters de so), nombres (caràcters de quantitat) i una quantitat variable de caràcters que s’utilitzen per a controlar el text imposant estructura, ordre i valor a l’escriptura (punts, parèntesis, cometes, interrogants, guionets, etc.).