1. Lletres
1.4. Factor lingüístic i factor gràfic
La tipografia és de naturalesa híbrida. D’una banda, té un component purament lingüístic i funcional, i de l’altra, també un fort component gràfic i expressiu. Aquesta dualitat, que sembla tan òbvia, condicionarà completament els resultats. Determinar quin dels dos aspectes prevaldrà sobre l’altre i en quin grau ens obligarà a prendre un seguit de decisions que donaran finalment forma i personalitat al nostre treball.
Dins del món del disseny gràfic existeix una divisió important pel que fa a les lletres: la tipografia d’edició i la tipografia creativa. La primera reuneix les qüestions tipogràfiques enfocades a la llegibilitat, relacionades amb les famílies, la grandària de les lletres, els espais entre lletres i paraules, la interlínia, l’amplària de la columna, etc. És a dir, la tipografia d’edició té en compte, per damunt de tot, els factors que optimitzen el procés de lectura. D’altra banda, la tipografia creativa entén la comunicació d’una altra manera, com si es tractés d’una metàfora visual, on el text no només té una funció lingüística, sinó que també funciona com a imatge. És important entendre que les dues aproximacions són totalment compatibles i que mai les trobarem del tot dissociades.
Si observem un llibre, per exemple, veurem que la coberta i altres elements com les portadelles o els títols poden classificar-se com a tipografia creativa, mentre que la maquetació dels interiors, el text de cos o text corregut es correspon més amb el que anomenem tipografia d’edició, perquè segueix la normativa general acceptada per la gran majoria de dissenyadors i tipògrafs per a una llegibilitat adequada. L’objectiu del text corregut és que el contingut es pugui retenir de forma fàcil i ràpida, mentre que el punt prioritari en un anunci, portada, cartell o titular és atreure l’atenció del lector abans que res. I al contrari: si una font de text té una entitat o personalitat massa forta, o unes formes poc habituals, massa cridaneres, això pot impedir una lectura fluida.
Figura 5. Exemple de combinació de text-imatge i text-llenguatge
Conclusions
Un bon treball tipogràfic és el que aconsegueix una bona unió entre forma i contingut, de manera que s’obté la millor presentació possible de cada missatge. És a dir, adequar el discurs visual al verbal.