1. Lletres
1.8. Mesures tipogràfiques
La tipografia fa servir els seus propis sistemes de mesura i les seves pròpies unitats. En composició amb tipus metàl·lics, el cos feia referència a la cara completa que contenia el caràcter i era el valor que determinava en última instància la grandària de la lletra. El punt tipogràfic (pt) és la unitat més petita i també la més utilitzada avui dia per a concretar la grandària, l’espaiat i la interlínia dels textos. Els fabricants moderns de tipus de lletres, que ja són totes digitals, encara conserven aquest sistema de dimensions tradicional, l’estàndard actualment. Així doncs, quan diem que un text està a 8 punts, en realitat ens referim a l’alçària d’una de les cares del bloc de metall on figuraria el caràcter si s’hagués fabricat amb l’antic sistema de tipus mòbils d’impremta.
Figura 45. L’alçària de la cara del tipus on figura la lletra s’anomena cos
El punt DTP (desktop publishing) o punt PostScript correspon a 1/72 de polzada, i ja que una polzada equival a 25,4 mm, el punt DTP representa 0,352 mm. Una altra mesura important, utilitzada pels impressors, és la pica (també anomenada cícero en alguns països europeus), que equival a 12 punts. No obstant això, en sistemes electrònics de composició tipogràfica és recomanable fer servir el sistema mètric decimal per a les dimensions dels objectes i la grandària de la pàgina i reservar els punts per al tractament del text.
A grans trets, podem distingir tres grups de grandàries de tipus amb diferents finalitats d’ús:
- Grandàries de referència, entre 5 i 8 punts aproximadament: es fan servir en notes al marge i notes al peu, guies telefòniques, diccionaris, etc.
- Grandàries de text, entre 8 i 12 punts aproximadament: s’usen habitualment per a text corregut, com en el cas dels llibres.
- Grandàries de visualització o display, a partir de 14 punts: s’empren en elements que han de ser llegits a distància, com titulars, rètols, cartells, senyals, etc.
Conclusions
La tipografia fa servir els seus propis sistemes de mesura i les seves pròpies unitats. En composició amb tipus metàl·lics, el cos feia referència a la cara completa que contenia el caràcter i era el valor que determinava en última instància la grandària de la lletra. El punt tipogràfic (pt) és la unitat més petita i també la més utilitzada avui dia per a concretar la grandària, l’espaiat i la interlínia dels textos.