1. Lletres
1.1. Què és la tipografia
El terme tipografia, que originàriament feia referència a l’art d’imprimir llibres, prové dels mots grecs typos (‘colp’, ‘segell’, ‘empremta’) i grapho (‘escriure’). La tipografia s’entén avui dia com la disciplina que té com a objectiu fer l’aparença d’un text tan atractiva i funcional com sigui possible per tal de captar l’atenció del lector i convertir la seva lectura en una experiència eficaç i plaent.
En paraules de Stanley Morison (1929), la tipografia és:
«l’art de disposar correctament el material d’imprimir amb el propòsit de prestar al lector la màxima ajuda per a la comprensió del text» (Stanley Morison, 1929).
Per la seva part, el dissenyador i tipògraf Otl Aicher explica que:
«la tipografia tracta de trobar la grandària i la quantitat correcta de caràcters per a agradar un ull exigent i satisfer-lo. […] No és més que l’art de descobrir les preferències visuals del lector i oferir-li la informació de manera tan temptadora que no pugui evitar la seva lectura» (Otl Aicher, 1989).
Una definició de tipografia més actualitzada és la que fa Daniel Rodríguez-Valero tot ampliant la de Gerrit Noordzij:
«tipografia és escriptura amb lletres prefabricades que han estat emmagatzemades i disposades físicament o informàticament» (Daniel Rodríguez-Valero, 2016).
Amb això pretén diferenciar la tipografia (escriptura en diferit) de la cal·ligrafia i la retolació (escriptura en directe o quirografia).
Conclusions
La tipografia s’entén avui dia com la disciplina que té com a objectiu fer l’aparença d’un text tan atractiva i funcional com sigui possible per tal de captar l’atenció del lector i convertir la seva lectura en una experiència eficaç i plaent.