Tipografia


Juan José Pons Tarrazo / Inés Bullich Corcoy PID_00255278

3. Textos

3.4. Interlineat

L’espai vertical entre línies de text s’anomena interlineat. Es mesura des de la línia de base d’una línia de text fins a la línia de base de la línia següent. Originalment es feia col·locant tires de plom entre les línies de tipus metàl·lics. La configuració d’un interlineat adequat és primordial per a aconseguir una distinció clara en la lectura de línies de text consecutives. Convé que les ascendents i descendents de línies successives no arribin a tocar-se per a evitar una aparença compacta de difícil lectura. Al contrari, un text que es compon amb una distància entre línies massa àmplia crea una estructura de franges que distreuen el lector.

Figura 89. Exemple d’interlineat

Figura 89. Exemple d’interlineat

 

A més cos, menys interlineat, especialment si només es fan servir majúscules. De la mateixa manera que convé reduir l’espai entre caràcters en cossos grans perquè els espais blancs entre les lletres no distreguin l’atenció, interessa també tancar l’interlineat. Les majúscules, com que no tenen ascendents ni descendents (excepte la q o la j d’alguns tipus), fan més evident l’espai entre línies.

El valor de l’interlineat es configura en relació directa amb el valor del cos. De manera que els valors de cos i d’interlineat s’especifiquen conjuntament utilitzant una barra entre els dos nombres. Per exemple, un cos de 8 pt i una interlínia d’1 pt s’indica com 8/9 pt. Si no s’insereix espai entre les línies, es diu que la composició és sòlida; per exemple, 8/8 pt.

Les aplicacions de maquetació solen tenir una opció d’interlineat automàtic predeterminada que defineix l’interlineat en el 120% de la grandària del text (per exemple, assigna un interlineat de 12 pt per a text de 10 pt). No obstant això, per a aconseguir un interlineat òptim s’hauran de tenir en compte els paràmetres següents: cos, altura de la x, amplada de columna i longitud d’ascendents i descendents. Cal tenir en compte que el canvi de qualsevol d’aquests paràmetres obligarà a ajustar la resta fins a aconseguir l’equilibri entre ells per a aconseguir la màxima llegibilitat. Igualment, cal considerar que moltes vegades es tractarà d’ajustos molt subtils que hauran de ser revisats en la mesura i suport final, sigui paper o pantalla.

 

Conclusions

L’espai vertical entre línies de text s’anomena interlineat. Es mesura des de la línia de base d’una línia de text fins a la línia de base de la línia següent.

La configuració d’un interlineat adequat és primordial per a aconseguir una distinció clara en la lectura de línies de text consecutives.

El valor de l’interlineat es configura en relació directa amb el valor del cos. No obstant això, per a aconseguir un interlineat òptim s’hauran de tenir en compte els paràmetres següents: cos, altura de la x, amplada de columna i longitud d’ascendents i descendents.