Tipografia


Juan José Pons Tarrazo / Inés Bullich Corcoy PID_00255278

3. Textos

3.2. Alineació

La composició de paràgraf presenta com a paràmetre principal l’anomenada alineació o justificació de paràgraf. Hi ha quatre estructures tipogràfiques convencionals bàsiques: alineació a l’esquerra, alineació a la dreta, al centre o justificat.

 

Alineació a l’esquerra

És la composició de paràgraf més habitual en els textos de lectura occidental. En la pràctica gràfica indiquem que el text es disposa en bandera a la dreta. Cada línia comença al mateix punt, però acaba on acaba l’última paraula que té cabuda en l’amplada de columna sense partició. Els espais entre paraules són uniformes, de manera que no necessiten ajustos de justificació. Tanmateix, és recomanable revisar com acaben les línies i el dibuix que generen en cada paràgraf; en alguns casos s’han de fer salts forçats de línia.

Figura 80

Figura 80

 

Alineació a la dreta

Presenta un ús més reduït, ja que dificulta trobar el principi de la línia successiva. Aquesta alineació es reserva per a la composició de textos curts, com ara peus d’imatge, anotacions o textos secundaris.

Figura 81

Figura 81

 

Text centrat

Composició que imposa simetria en el text assignant el mateix valor als dos extrems de cada línia i que dificulta greument la lectura de textos continus. La seva simetria, no obstant això, pot resultar interessant per a alguns usos compositius, com ara titulars, textos de ressalt o fórmules gràfiques equivalents.

Figura 82

Figura 82

 

Text justificat

 El text es troba alineat tant per l’esquerra com per la dreta. Així doncs, es presenta com un bloc regular i trasllada al receptor una sensació d’ordre funcional i continuïtat interna. Ara bé, cal tenir present que la justificació, que les aplicacions de maquetació executen automàticament, es fa augmentant l’interlletratge i, especialment, l’espai entre paraules. El resultat pot generar espais visualment diferents entre línies seguides. Aquest efecte és especialment contraproduent en columnes estretes, ja que es poden obrir espais excessius entre caràcters o paraules que fragmentin el text en ser més amples que l’interlineat. En aquests casos, la composició de text pot donar lloc als anomenats rius de blanc tipogràfic. Per a evitar-ho cal ajustar en cada cas l’amplada de columna i els ajustos de justificació i partició.

Figura 83

Figura 83

 

Conclusions

La composició de paràgraf presenta com a paràmetre principal l’anomenada alineació o justificació de paràgraf. Hi ha quatre estructures tipogràfiques convencionals bàsiques: alineació a l’esquerra, alineació a la dreta, al centre o justificat.