Tipografia


Juan José Pons Tarrazo / Inés Bullich Corcoy PID_00255278

1. Lletres

1.6. Anatomia del tipus

1.6.4. Trets fonamentals: contrast, eix i ull mitjà

Ja hem vist que el caràcter tipogràfic té un seguit ampli i divers d’elements i característiques susceptibles d’anàlisi. Tanmateix, per a fer una identificació més directa de les lletres i conèixer millor el seu funcionament, ens centrarem en tres aspectes: contrast, eix i ull mitjà.

El contrast és la diferència entre els traços gruixuts i prims de la lletra. El contrast en tipografia ve de la repetició de les formes que genera l’eina cal·ligràfica i no té una utilitat concreta, sinó que és un fet més aviat cultural, de tradició. Els tipògrafs que treballaven amb plom solien copiar les formes de la cal·ligrafia de moda en aquell moment. Generalment les lletres romanes tenen més contrast que les de pal sec.

Figura 18. Comparació de contrast entre Bodoni (esquerra) i Helvetica (dreta)

Figura 18. Comparació de contrast entre Bodoni (esquerra) i Helvetica (dreta)

L’eix o modulació és la distribució del contrast en el caràcter, suggerida per la posició dels traços prims i gruixuts. Pot ser inclinat com en les venecianes o les incises, o vertical com en les didones o els pals secs. Aquesta inclinació té una gran importància en la determinació de l’estil dels caràcters. En general, una modulació inclinada respon a un tipus més proper a l’escriptura manual, i un ritme marcat per l’eix axial correspon a un tipus més modern i racionalitzat.

Figura 19. Comparació de modulacions entre Jenson (esquerra) i Bodoni (dreta)

Figura 19. Comparació de modulacions entre Jenson (esquerra) i Bodoni (dreta)

L’ull mitjà és l’alçària de la minúscula respecte a la majúscula, sense tenir en compte els ascendents i descendents. L’ull mitjà ha anat variant al llarg de la història de la tipografia, i en general les tipografies de pal sec tenen un ull més gran que les romanes, cosa que les fa més eficients per a molts usos perquè ocupen menys espai vertical.

Figura 20. Comparació de proporcions entre Baskerville (esquerra) i Franklin Gothic (dreta)

Figura 20. Comparació de proporcions entre Baskerville (esquerra) i Franklin Gothic (dreta)

 

Conclusions

Per a fer una identificació més directa de les lletres i conèixer millor el seu funcionament, ens fixem en el contrast, l’eix i l’ull mitjà.