Tipografia


Juan José Pons Tarrazo / Inés Bullich Corcoy PID_00255278

1. Lletres

1.6. Anatomia del tipus

1.6.1. Lletres, famílies, fonts i estils

En primer lloc, convé aclarir alguns termes tipogràfics que de vegades ens poden confondre o induir a error.

Figura 13. Diferents lletres o caràcters d’un mateix alfabet.

Figura 13. Diferents lletres o caràcters d’un mateix alfabet

 

Figura 14. Diferents lletres o caràcters de diversos alfabets.

Figura 14. Diferents lletres o caràcters de diversos alfabets

 

Figura 15. Diferents lletres o caràcters de diversos alfabets.

Figura 15. Diferents lletres o caràcters de diversos alfabets

La lletra és la forma gràfica usada per a representar un so lingüístic i l’element més petit en la formació d’una paraula o un text. En la maquetació per ordinador, les lletres o caràcters també s’anomenen glifs. Un caràcter és la unitat textual o d’escriptura, mentre que un glif és la unitat gràfica.

Anomenem família tipogràfica al conjunt de caràcters de l’alfabet dissenyats amb uns mateixos criteris de coherència formal, amb una mateixa línia gràfica. Per exemple, són famílies l’Helvetica i la Times, perquè tenen una personalitat pròpia i característica donada pel dissenyador que permet diferenciar-les de la resta de tipografies.

Parlem de font (del francès fonte, de ‘fondre’) quan ens referim a cada variant dissenyada dins d’una mateixa família de tipus. Seguint amb l’exemple anterior, són fonts l’Helvetica Light Italic (fina i cursiva) i la Times Bold (negreta i rodona).

Originàriament, en temps de la tipografia de plom, s’anomenava font a cada variant en cada cos diferent que s’havia fos. Per exemple, era una font l’Helvetica Light Italic de 8 punts i una altra font, l’Helvetica Light Italic de 10 punts.

Famílies Fonts
Helvetica
Times
Clarendon
Futura
etc.
Helvetica Light
Helvetica Light Italic
Helvetica Roman
Helvetica Roman Italic
Helvetica Bold
Helvetica Bold Italic
etc.

La paraula estil és una referència molt general al conjunt de les característiques formals d’una lletra. És a dir, són estils: rodona, cursiva o itàlica, negreta, fina, expandida, condensada, etc. En molts contextos podem emprar la paraula estil com a sinònim de font.

Avui dia és freqüent parlar de font quan volem referir-nos a una família, dir estil quan pensem en una font o pronunciar lletra, tipus o tipografia quan en realitat ens referim a una família, per exemple. Aquests casos i altres són bastant habituals en el món del disseny gràfic i s’han de considerar errors menors sempre que, pel context, sigui fàcil saber a què ens referim.

 

Conclusions

La lletra és la forma gràfica usada per a representar un so lingüístic i l’element més petit en la formació d’una paraula o un text. La família tipogràfica és el conjunt de caràcters de l’alfabet dissenyats amb uns mateixos criteris de coherència formal, amb una mateixa línia gràfica. Font és cada variant dissenyada dins d’una mateixa família de tipus. L’estil és una referència molt general al conjunt de les característiques formals d’una lletra.