Tipografia


Juan José Pons Tarrazo / Inés Bullich Corcoy PID_00255278

1. Lletres

1.3. Escriptura i procés de lectura

L’escriptura és una forma de comunicació humana que s’articula mitjançant signes visuals definits que constitueixen un sistema. El significat d’aquests símbols o caràcters es basa en convencions creades al llarg dels segles, i perquè el procés de lectura funcioni és essencial poder reconèixer-los i identificar-los.

Com ja hem vist, l’escriptura genera uns traços que depenen en bona part de l’eina i el suport emprats (un pal en la sorra, els dits plens de pintura sobre una paret, un retolador sobre un full, etc.). Però l’anatomia tipogràfica, és a dir, l’estructura interna de la lletra, està clarament definida en totes les cultures alfabetitzades. És per això que les formes individuals de les lletres només es poden modificar dins de certs límits perquè puguin ser fàcilment desxifrades. En altres paraules, introduir canvis molt bruscos en les formes i les proporcions de les lletres que coneixem desemboca sense remei en una pèrdua dramàtica de llegibilitat.

Llegir significa distingir, en un text escrit o imprès, els sons figurats per les lletres. Quan llegim percebem conscientment i reconeixem el significat de les paraules. Es podria pensar que els nostres ulls es desplacen pel text de manera seqüencial, com ho fa un escàner, però aquesta impressió és errònia. En realitat, el que ocorre quan llegim és que parem atenció sobre la silueta de paraules completes i grups de paraules, i no examinem el text lletra per lletra, com es podria arribar a intuir.

Els ulls es queden quiets en un punt concret i en el seu entorn immediat i fan moviments curts i ràpids anomenats salts sacàdics. Aquest procés s’interromp quan apareix algun element inesperat, com un espaiat desafortunat, una lletra extravagant, un desajust en l’alineació, etc. De vegades, quan no s’acaba d’entendre alguna cosa que es llegeix, l’ull fa salts enrere, anomenats regressions.

Figura 4

Figura 4

 

Conclusions

L’escriptura genera uns traços que depenen en bona part de l’eina i el suport emprats, però l’anatomia tipogràfica, és a dir, l’estructura interna de la lletra, està clarament definida en totes les cultures alfabetitzades.

Llegir significa distingir, en un text escrit o imprès, els sons figurats per les lletres.