Tipografia


Juan José Pons Tarrazo / Inés Bullich Corcoy PID_00255278

1. Lletres

1.7. Classificació tipogràfica

S’han dut a terme diferents intents d’organitzar l’enorme varietat de tipus en categories tancades, i encara que han sorgit diversos models de classificació interessants, cap no ha proporcionat una visió completa. De fet, existeixen gairebé tantes classificacions de famílies de tipus com manuals de tipografia. És important conèixer l’existència d’aquests models i estudiar-los, però no per a poder encasellar i etiquetar les tipologies de lletra, sinó més aviat amb la finalitat d’optimitzar el seu ús, impulsar la recerca i creació de nous dissenys i facilitar-ne la selecció en entorns comercials i professionals.

Les classificacions més importants es basen en la feta pel dissenyador i historiador francès Maximilien Vox (1894-1974), que va ser adoptada després per l’Associació Tipogràfica Internacional (ATYPI). Vox estableix els grups basant-se en la seva evolució al llarg del temps i en el tractament diferenciat d’alguns elements dels caràcters.

 

1.7.1. Clàssiques

 

Humanes o venecianes

Primeres romanes amb influència directa de l’escriptura humanística. Modulació obliqua i contrast suau entre traços gruixuts i prims.

Figura 29. Humanes o venecianes

Figura 29. Humanes o venecianes

 

Garaldes (per Garamond i Aldo)

Romanes renaixentistes i successores. Modulació obliqua i contrast mitjà entre traços gruixuts i prims. Millor proporció general i elements més integrats en el conjunt que en la tipologia veneciana.

Figura 30. Garaldes

Figura 30. Garaldes

 

Reials

Romanes de transició cap a la lletra moderna. Modulació vertical o gairebé vertical i contrast mitjà o alt entre traços gruixuts i prims.

Figura 31. Reials

Figura 31. Reials

 

Conclusions

Dintre de les clàssiques trobem les humanes o venecianes, les garaldes i les reials.