5.1. Introducció
«Qui no sap res dels efectes universals i del simbolisme dels colors i es refia només de la seva intuïció sempre serà aventatjat per aquells que han adquirit coneixements adicionals».
Eva Heller (2004). Psicologia del color (pàg. 17). Barcelona: Editorial Gustavo Gili.
És a dir, que podem provocar reaccions emocionals en l’observador a partir de l’elecció voluntària i conscient de colors. De tots els autors que han tractat aquest tema, Eva Heller va fer, sens dubte, un dels treballs de recerca amb usuaris més complets: fins a dues mil persones de totes les professions i per tot el territori d’Alemanya. Els resultats confirmen que, d’entre totes les associacions de colors, es van poder classificar fins a cent seixanta sentiments i impressions diferents. També es va poder establir que aquestes reaccions amb els colors no es donen de manera arbitrària o casual sinó que són «experiències universals profundament arrelades des de la infància en el nostre llenguatge i pensament».
En el nostre procés de socialització els colors s’han incorporat al nostre llenguatge i quan els combinem amb altres elements ens ajuden a enviar missatges carregats d’emotivitat:
| Arma | blanca |
| Dia | gris |
| Ovella | negra |
| Vermell | passió |
| Verd | esperança |