4. Models de color

4.4. CMYK

Quan barregem cian i magenta creem el morat; si barregem el magenta i el groc tindrem el taronja, i si barregem el groc i el cian tindrem el verd. Tots tres sumats ens donen el negre, el color més fosc o amb menys llum. D’aquí que aquest model s’anomena també de síntesi subtractiva. A la pràctica, tot i barrejar els tres pigments (cian, magenta i groc) no s’aconsegueixen colors prou foscos. És per aquest motiu que als sistemes d’impressió s’hi ha acabat afegint el negre com a quart element. És el model de color que es fa servir per a impremta.

Les imatges impreses en color solen fer-se amb quatre tintes d’impressió diferents i cada una s’imprimeix per separat de les altres: cian, magenta, groc i negre. Quatre tintes, una per canal —per a cada capa d’informació cromàtica d’una imatge, en el cas d’una imatge en RGB, hi trobem tres canals; en CMYK n’hi ha quatre i una en blanc i negre d’un sol canal. Cada tinta correspon a un dels tres colors primaris subtractius i són necessaris per reproduir imatges en color, a més del negre. Amb aquests colors primaris, en el procés de quadricromia, es poden imprimir gairebé tots els colors.

Teòricament la combinació de les tintes CMY pot donar el negre, però a l’hora de la veritat se n’utilitza una de negra per obtenir resultats de més profunditat quan s’han de definir contrastos i ombres.