1. El color

1.4. Les propietats del color

1.4.1. Introducció

Hi ha tres propietats del color que són les que ens permeten descriure’l i fan que sigui únic: el to, la saturació i la lluminositat.

El to (Hue) és el color en si mateix; el nom que li donem. Per exemple, verd, blau, groc… D’acord amb la tonalitat, dividim els colors en càlids i freds.

Quan parlem d’intensitat cromàtica es parla de la puresa d’un color, és a dir, la seva saturació. En la màxima saturació, el color es descriu com a brillant, viu, ric, etc. En funció de la saturació, dividim els colors en vius i en pàl·lids o apagats. Podem variar la saturació afegint blanc, negre o gris a un color pur, o bé afegint el color complementari del cercle cromàtic. Afegir blanc, negre o gris a un color pur li restarà puresa, el color es tornarà més dèbil i grisós i la saturació serà baixa. Si s’anul·la completament la saturació, el color es transforma en una tonalitat de gris. Aquesta tonalitat grisa ens dona informació sobre la lluminositat. Al contrari, podem dir que un color té una saturació màxima si té una lluminositat del 100%.

La lluminositat o brillantor defineix el grau d’intensitat de llum que intervé en un color, és a dir, amb una saturació estable, afegint blanc, fins a la màxima lluminositat o afegint negre fins al negre absolut per la falta de llum. Així, per exemple, el que consideraríem un vermell fosc presenta menys lluminositat que un vermell clar.