1.4. Les propietats del color
1.4.2. La lluminositat
La sensació d’il·luminació és el primer que percebem i és la base del fenomen que implica la visió. Per altra banda, ens trobem que la llum només és visible quan és absorbida i, en part, descomposta/rebotada per la matèria. Així doncs, captem la llum a partir de la il·luminació dels objectes que ens envolten i, per tant, la percebem en ells quan ens són visibles. Podem dir que el concepte de lluminositat va directament relacionat amb la capacitat que una superfície/matèria sembla emetre o absorbir més o menys llum, és a dir, la quantitat de llum que reflecteix la matèria determina el color que veiem. En termes de lluminositat, brillantor o valor –per alguns autors–, els colors es poden dividir en clars i foscos depenent de la quantitat de blanc o negre que afegim al color pur. Si li afegim negre, el color guanyarà contrast, s’enfosquirà i s’apagarà la intensitat cromàtica.
Crearem escales monocromàtiques quan afegim, a un dels colors primaris, secundaris o terciaris del cercle cromàtic o blanc –considerant llum–, un to gris, o negre –considerant ombra–. Aquestes escales reproduiran una transició tonal harmònica en forma de degradat. Dins d’aquesta progressió gradual de lluminositat, ens trobarem diferents graus de saturació del color inicial i diferents graus de lluminositat que no hem de confondre, ja que són conceptes independents.
Per avaluar com la percepció dels colors i el que ens envolta pot modificar la lluminositat, comentarem alguns exemples que sovint trobem com un recurs pictòric i de disseny:
- Lluminositat directa: produeix un contrast gran i defineix ombres ben marcades. Els objectes guanyen en definició i detall. Paral·lelament a la lluminositat, caldrà fer servir colors saturats per equilibrar el contrast; així obtindrem un resultat en el conjunt que desprendrà una atmosfera clara i intensa.
- Il·luminació difusa: amb aquesta mena d’il·luminació es produeixen ombres de contorns difuminats i, com més allargades i àmplies són, més desapareixen els contorns i tot queda més difuminat fins que sembla desaparèixer. Un efecte que podríem comparar amb el de la línia de l’horitzó entre el cel i el mar. D’aquesta aproximació lumínica, n’obtindrem resultats oposats als de la lluminositat directa: poc contrast de claredat i, per tan poca definició i detall, ens donarà un resultat en el conjunt de suspensió, d’immaterialitat. L’ull no trobarà un punt de suport concret on sostenir-se.
Modificar la lluminositat ens pot generar un canvi en la percepció d’un color. Aquest fenomen és tan cert que Tornquist –artista i autor teòric del color– afirma:
«La veritat és relativa al context».
Tornquist (2008)
Exemple
Fem una prova amb un fons de degradats de grisos que s’iniciï en el color negre i acabi en el blanc. Ara fem uns quadrats amb una tonalitat grisa, idealment de la part central del nostre degradat. Distribuïm aquests quadrats per sobre del nostre degradat i podrem observar que el mateix color gris de la mostra transforma la seva aparença o, dit d’una altra manera, el que es percep no és el que es veu.