1.3. La percepció del color
1.3.2. L’ull
A la part esquerra de l’ull, la pupil·la es contrau o expandeix en funció de la intensitat de la llum que il·lumina l’escena: una quantitat escassa ens deixa cecs; una quantitat excessiva, també. Els rajos travessen diverses capes que els ajusten i els regulen abans d’impactar a la retina, un llençol de teixit nerviós que recobreix la part posterior de l’ull.
La retina està composta de diversos tipus de cèl·lules. Les més importants per a la captació de llum són els bastons i els cons, anomenats així per les formes que tenen. Els bastons (vora 100 milions) hi «veuen» en blanc i negre i són actius en condicions de llum feble, mentre que els cons (7 milions) són els encarregats de la percepció dels colors, i tenen una precisió més gran.
Els cons, concentrats a la fòvea, la regió de més precisió, són sensibles a diferents longituds d’ona: n’hi ha que són més receptius a ones curtes (blaves) i n’hi ha que ho són a ones llargues (vermells). La combinació d’activacions de cons dissenyats per percebre longituds d’ones diferents és el que origina la percepció de colors derivats.
Cada línia d’aquest gràfic representa la sensibilitat dels tres tipus de cons presents a la fòvea. Com més alta és la corba, més gran és la sensibilitat al color corresponent en la barra inferior. El missatge obvi és que la nostra sensibilitat és més gran als rajos de llum d’ones mitjanes (blaus clars, verds, taronges) que a ones molt llargues (a la frontera amb els infrarojos) i a ones molt curtes (a la frontera amb els ultraviolats).
Si posem un text blau sobre fons negre, ens serà molt difícil de llegir. El negre no estimula cap receptor, les superfícies negres no reflecteixen llum, sinó que n’absorbeixen, i el blau estimula un únic tipus de cons que, per desgràcia, són molt menys sensibles que els que detecten tons taronges. Per això el text de la dreta destaca més i és molt més llegible.
L’evolució ens ha dotat d’algunes defenses contra les ones curtes de llum. Una d’aquestes defenses és la còrnia, la capa externa de l’ull, que té una tonalitat groguenca. Com a conseqüència d’això, absorbeix llum d’ona curta i deixa passar la d’ona llarga fins a la retina.
A mesura que envellim, la còrnia es torna més i més groga, de manera que disminueix la nostra sensibilitat als blaus i violetes. Si es dissenya un mapa per a lectors d’edat avançada, val més deixar de banda els blaus (esquerra) i optar per vermells o verds (dreta).
