1.1. Introducció
«Quan s’ha escoltat tot… quan s’ha llegit tot… es pot caure en la saturació si no es posa en pràctica».
Madhuban Murli (2018)
El color és un mitjà de comunicació que sovint ens permet no haver d’afegir res més per transmetre una idea, suggerir un estat d’ànim o alertar d’un perill.
De fet, és la primera dada que registrem quan veiem una cosa per primera vegada i, a partir del nostre condicionament cultural, li associarem un primer judici de valor. Aquesta manera de relacionar-nos amb el color ve d’un aprenentatge ancestral que comença amb l’associació de certs colors amb els elements de la natura i el que ens envolta, i que s’ha anat consolidant dins dels nostres aprenentatges per fer-nos reaccionar de manera instintiva fins a l’actualitat. Així doncs, el color ens permet representar idees i emocions de manera incomparable i, atesa aquesta singularitat, està estretament lligat a les normes culturals i connotacions d’ús que es fan en el nostre context, i que varien d’un punt a l’altre del planeta.
El color també presenta qualitats decoratives i, depenent de la intensitat o de les combinacions que en fem, podem crear composicions que dirigeixin l’espectador cap a un punt d’interès concret, que matisin, dilueixin o contrastin diferents conceptes fins a aconseguir, per exemple, dotar-los d’una visió de conjunt integradora. Tot això el converteix en una eina molt important per al disseny i la comunicació. És per aquest motiu que per poder aplicar el color amb finalitats i objectius precisos cal un coneixement de la teoria del color, els sistemes cromàtics, els canals de processament o les connotacions simbòliques que representa. En les properes pàgines mirarem de desplegar aquest univers acompanyant-lo de la terminologia bàsica relativa a la teoria del color que ens ha de permetre un llenguatge comú i comprensiu entre dissenyadors, impressors i clients.