5.4. Objectes
El capítol 10 del llibre està destinat a parlar de l’orientació a objectes (OO). Tot i que l’OO és una eina molt potent a l’hora de programar, especialment amb projectes grans, també incrementa la complexitat dels programes, per la qual cosa no la veurem durant aquest curs. Tot i així sí que voldríem fer-vos una pinzellada de què és per si voleu provar els exemples del llibre.
Un objecte no és més que una agrupació de variables i funcions que tenen una relació. Es fan servir per a representar objectes «reals».
Per exemple, si pensem en un llibre de comptes (simplificant molt), podem convertir-lo en un objecte que té una variable array amb les entrades i sortides, una variable amb el DNI de la persona que pot afegir nous moviments i una altra variable amb el DNI de la persona que pot consultar. Quant a les funcions, tindríem una funció que ens permet incloure noves entrades i sortides (que haurà de comprovar si el DNI de la persona que introdueix les dades és correcte), una altra funció que ens calcula el saldo actual i, fins i tot, una altra que ens calcula el valor total de les entrades (valors positius) o de les sortides (valors negatius).
La gràcia de l’OO és que totes les operacions que es facin amb aquest compte sempre es faran amb les funcions definides a l’objecte. I si tenim un programa més gran que necessita accedir a les dades del compte, només ho farà mitjançant les funcions de l’objecte. D’aquesta manera tota la gestió del compte queda més controlada, ja que el nombre de funcions que hi accedeixen és limitat i estan agrupades.
Com diu el llibre, a les variables d’un objecte se li diuen propietats i a les funcions mètodes. Els objectes es defineixen fent una funció dins de la qual posem propietats i mètodes.