4.6. Espai color
4.6.3. Gamma
Fa referència a l’espectre visible de l’ull humà que pot reproduir un sistema, dispositiu o procés concret.
En la indústria editorial, els models de color més comuns són RGB i CMYK. Els sistemes d’impressió del color no poden reproduir la gamma completa de l’espectre visible de l’ull humà. La gamma RGB és capaç de representar un setanta per cent d’aquests colors, però la gamma CMYK en reprodueix menys. A l’hora de dissenyar hem de ser conscients d’aquestes limitacions i evitar l’ús de colors que no poden imprimir-se o preveure que, en cas contrari, hauran de substituir-se per un de més proper i que pot ser diferent a la vista, o es pot optar per fer un color directe o especial, un color sòlid que es fabricarà per assegurar una tonalitat concreta. Amb tot això, però, encara podem dir alguna cosa més sobre les dificultats amb què ens trobarem tot i salvar l’obstacle de fabricar un color especial, i em refereixo a recuperar el concepte de com l’ull humà percep els colors. En el subapartat 1.4.2., parlàvem de la lluminositat: dèiem que cada superfície/matèria pot emetre o absorbir més o menys llum i, per tant, descompondre-la en colors. Això implica que percebrem diferents tonalitats d’un color segons el suport físic en què s’imprimeixi. És clar, doncs, que obtenir resultats idèntics del que es descriu en un format digital que podem reproduir físicament presenta grans dificultats per la mateixa essència del color i, cada vegada que canviem el paper o el suport, es generaran canvis en la percepció de tots els colors.