3. Cercle cromàtic

3.2. Combinacions cromàtiques

3.2.2. Combinacions cromàtiques

Per fer una selecció de colors que compositivament funcioni per transmetre el missatge i l’efecte que volem en l’espectador cal coneixement, pràctica i talent. La teoria del color ens facilita una estructura compositiva a partir de la qual podem practicar la selecció cromàtica. Per norma general, tota composició inclou un color dominant, acompanyat de colors subordinats i d’accent.

  • Color dominant: color principal de la composició. Val a dir que aquesta condició no va lligada al fet que ocupi la superfície màxima del color en la composició. El color dominant fa el paper protagonista, és el color que defineix els valors comunicatius de la combinació cromàtica.
  • Color subordinat: color visualment més feble que funciona per contrast o complementa una combinació cromàtica amb un color dominant. Normalment ocupa la màxima superfície del disseny.
  • Color accent o color destacat: el color accent pot ser dues coses: simpàtic amb el color subordinat o dominant, o visualment fort i cridaner. Pot semblar que competeix amb el color dominant perquè pot proporcionar tensió dins la combinació cromàtica. També és un color que aporta un detall visual directe.
Figura 26
Font: exemple gràfic similar al de G. Ambrose; P. Harris (2006). Color (pàg. 24). Barcelona: Editorial Parramon.
Figura 27. Exemple dominant turquesa, subordinat blau fosc, accent blanc
Font: exemple gràfic similar al de G. Ambrose; P. Harris (2006). Color (pàg. 24). Barcelona: Editorial Parramon.