1. El color

1.3. La percepció del color

1.3.1. Introducció

Els elements físics poden tenir la propietat de retenir una part de les longituds d’ona de l’espectre electromagnètic que els arriba i de reflectir-ne d’altres. El nostre sistema de percepció visual ens dona la capacitat de reconèixer una part d’aquestes longituds d’ona reflectides i, com a resultat d’aquest procés, identifiquem colors que atribuïm a les coses que els reflecteixen.

L’espectre electromagnètic és molt ampli i va des de les ones de ràdio, que tenen una llarga longitud d’ona (de la mida d’un edifici), fins a les ones gamma, que tenen una longitud de mida atòmica. En les ones més llargues, trobem les ones de ràdio, les de microones o els infrarojos. En les ones curtes trobem els rajos gamma, els rajos X i les ones ultraviolades. Al centre de l’espectre, hi ha una franja molt petita que pot detectar el sistema visual humà: la llum visible.

Figura 2. La percepció del color

El sistema de percepció visual de l’espècie humana comença a l’ull. L’ull és un conjunt d’òrgans complexos que funciona amb un mecanisme de reconeixement de patrons de reflexió de llum. La llum són ones que es dispersen amb longituds, freqüències i càrregues energètiques diferents. La freqüència és una mesura de la quantitat d’ones que travessa un punt en un període determinat; és directament proporcional a la longitud: com més curta és una ona, més gran és la freqüència que té. L’energia és inversament proporcional a totes dues: com més curta és una ona, més gran és l’energia que transporta.

Els objectes, segons la seva constitució atòmica, retenen una part d’aquestes ones i en reflecteixen unes altres. En funció de les longituds de les ones, els percebem d’un color o d’un altre. Això inclou, no només l’objecte, sinó també el càlcul de la posició a l’espai; la distància; el moviment respecte a nosaltres; la grandària i el reconeixement d’aspectes rellevants per a la nostra relació amb aquest objecte. Podríem dir que el sistema ulls-cervell és com una càmera de vídeo: l’ull fa el paper d’objectiu i lent; el cervell, el de disc dur d’emmagatzematge.