3. Els sis passos senzills del TFG

3.4. Disseny i execució

3.4.2. Possibles punts adicionals

3.4.2.1. El paper de la persona en un TFG

A qui va dissenyat el vostre TFG? Si esteu fent un producte o solució orientada a la web, seria recomanable definir la vostra persona, que és la base del disseny centrat en l’usuari. Aquest procés solament l’heu de fer si esteu duent a terme el disseny d’un projecte digital.

Persona

La persona és la representació d’un tipus d’usuari i respon a la pregunta per a qui estem dissenyant? Aquesta persona us ajudarà a alinear l’estratègia i els objectius a les particularitats d’aquest grup d’usuaris. El fet de tenir en compte les necessitats dels d’usuaris us pot ajudar a decidir com serà el producte que pugui satisfer els requisits convencionals dels usuaris de diferents camps, edats i amb contextos desiguals, i també la direcció del disseny. Crear personas és una bona manera d’aconseguir aquest objectiu.

Alan Cooper, pioner en el desenvolupament de programari, va crear la primera persona amb els seus col·legues en els anys 80. En anglès, persona significa «els aspectes del caràcter o personalitat d’un individu que es presenta o és percebuda pels altres». Així doncs, la traducció més propera en espanyol seria personatge, però per alguna raó solem conservar el terme original en anglès, encara que estrictament parlant la paraula té un significat diferent en espanyol, ja que és sinònim d’individu o d’una forma d’anomenar algú ometent el seu gènere.

El mètode persona suggereix primer definir un nombre limitat d’individus o personatges pels quals dissenyar i que representin millor les necessitats del conjunt més ampli i representatiu d’usuaris. Després s’ha d’iniciar el procés de disseny donant prioritat a aquestes personas perquè les necessitats dels usuaris més importants es compleixin en primera instància, sense que això signifiqui deixar de costat les necessitats dels usuaris secundaris.

Beneficis de dissenyar amb persona

  • Determinar el que un producte ha de fer i com s’ha de comportar. Les metes d’una persona i les tasques a dur a terme per a complir les seves metes proporcionen la base al treball de disseny.
  • Millorar la comunicació entre client, stakeholders, desenvolupadors i altres dissenyadors. Persona proporciona un llenguatge simple i comú per a discutir les decisions de disseny i també ajuda a mantenir el disseny centrat en els usuaris a cada pas del procés.
  • Construir consens i comprometre’s amb el disseny. Amb un llenguatge comú, en teoria, també ha d’arribar un enteniment comú sobre el producte.
  • Mesurar l’efectivitat del disseny. Es poden provar i validar diferents opcions de disseny amb una persona, contrastant cada proposta amb les necessitats i metes de la persona. Això no reemplaça la necessitat de provar el producte amb usuaris reals, però proporciona una forma simple amb què els dissenyadors poden resoldre problemes de disseny, sobretot en una etapa primerenca.
  • Contribuir amb altres esforços relacionats amb el producte. Persona pot ser una eina útil per a altres equips de l’organització com ara el de màrqueting i vendes, que requereixen un coneixement detallat dels usuaris d’un producte i solen usar les personas com a eina per a aconseguir els seus propis objectius.

Pel vostre TFG, us recomanem que us prengueu un temps per a pensar en l’usuari i crear una persona. No obstant això, tampoc no cal dedicar-li massa temps o quedar-se excessivament encallats en això, ja que en el vostre cas no elaborareu un producte final sinó un wireframe o mockup, encara que alguns potser arribeu a crear un lliurable més sòlid i val la pena pensar en qui volem que estigui a l’altre costat.

Quines fases comporta la creació d’una persona?

Segons la revista UX Nights sobre la usabilitat i l’experiència d’usuari, les fases de creació d’una persona són les següents:

  1. Grups d’entrevistes de personas pel rol d’usuari. És recomanable fer algunes entrevistes a diferents rols d’usuaris que hàgim identificat: la classificació dels rols depèn del tipus de projecte, però generalment es defineix per criteris com ara actituds o enfocaments cap al producte, interessos o aptituds en relació amb l’estil de vida, etc. Pot ser un heavy user, pot ser algú que atès que no té molts recursos econòmics solament es relacionarà amb el nostre producte en la seva versió gratuïta… La idea és agrupar diferents tipus d’usuaris potencials i fer-los entrevistes per a decidir, o no, crear un producte el més transversal possible i que siguem conscients que hi ha una varietat d’usuaris a l’abast.
  2. Identificar les variables de comportament. Una vegada agrupades les entrevistes, és necessari elaborar una llista amb els diferents aspectes de la conducta observada per cada rol, i també un conjunt de les variables de comportament identificades. Els diferents tipus de comportament apareixen quan ens parem a analitzar els diferents tipus de variables:
    • Activitats. El que l’usuari fa, amb quina freqüència i en quina quantitat.
    • Actituds. Què pensa l’usuari sobre l’ús del producte i la tecnologia.
    • Aptituds. Quina educació i entrenament té l’usuari; quina és la seva habilitat per a aprendre.
    • Motivacions. Per què l’usuari està involucrat en l’ús del producte.
    • Habilitats. Habilitats de l’usuari relacionades amb l’ús del producte i la tecnologia.
  3. Identificar patrons significatius de comportament. Un cop realitzades les entrevistes, s’han d’identificar els grups d’individus que es creen mitjançant les variables. Un conjunt de personas que s’agrupen entre sis i vuit variables diferents probablement representarà un patró de comportament significatiu que serà la base d’una persona.
  4. Sintetitzar les característiques i definir les metes. Les metes d’una persona i altres atributs es deriven dels seus comportaments. Aquests comportaments se sintetitzen a partir de l’observat/identificat en el procés de recerca, per exemple, l’ús representatiu i típic del producte durant un període de temps que capti adequadament el conjunt rellevant de les accions de l’usuari, com ara un dia en la vida de la persona X.
  5. Revisar per a evitar redundàncies i afinar la integritat. En aquest punt, les personas creades ja han de començar a cobrar vida pròpia. El procés recomana revisar les característiques atribuïdes a les personas per a veure si hi ha «llacunes» importants a cobrir. Aquesta revisió pot incloure la necessitat de dur a terme recerques addicionals per a trobar comportaments particulars que manquen.
  6. Expandir la descripció dels atributs i dels comportaments. La llista de característiques i metes definida en el pas 4 reflecteix l’essència dels comportaments, però pot quedar molt implícit. En aquest pas, es construeix una narració en tercera persona sobre les actituds de la personalitat, les necessitats i els problemes de la persona.
    La narració té un to fictici, generalment descriu breument un dia en la vida del personatge, incloent manies, preocupacions i interessos que tenen relació directa amb el producte. Els detalls han de ser una expansió de la llista de característiques prèviament definida, amb dades addicionals derivades de les observacions i les entrevistes.
    Finalment, un detall característic de la persona és l’elecció d’una o més fotografies que la representi. Una bona fotografia ha de reflectir la informació demogràfica definida, eludir el context d’ús del producte i l’actitud general del personatge.

Un format clàssic de persona, en què es resumeix tot el treball realitzat, ha de quedar més o menys com es mostra a continuació (el format no és important, l’important és el procés).

Font: xacademy

Aquest serà l’arquetip d’usuari pel qual esteu realitzant el vostre treball i a qui heu de tenir al pensament durant tot el procés.