5. Equilibri i tensió
5.3.2. Asimetria
L’equilibri dinàmic sol ser asimètric a nivells diferents i, per tant, suposa un compromís difícil entre forces desiguals. És, sens dubte, una de les opcions compositives més utilitzades i efectives. Són dues les lleis de la composició que podrien considerar-se un exemple d’aquest tipus d’equilibri:
- Llei de la balança. Rep aquest nom perquè l’esquema compositiu resultant és semblant al de la figura d’una balança. El peu de la balança se situa en el centre de la composició i és en aquest espai central on es representa la figura amb més importància. A ambdós costats es distribueixen la resta dels elements i n’equilibren els pesos. Així doncs, un pes gran pot ser equilibrat amb un altre de més petit escurçant, simplement, la distància que separa el pes més gran de l’agulla de la balança. Un clar exemple d’aquestes composicions religioses seria el Pantocràtor. Frontal d’altar de la Seu d’Urgell o dels Apòstols (segle XII).
Aquest quadre de Cézanne suposaria una reformulació del concepte de balança del Pantocràtor, atès que se cenyeix formalment en aquest pressupòsit. La figura principal seria el jugador del centre i, a tots dos costats, hi té un jugadors més. No obstant això, hi ha una asimetria que provoca el quart personatge que observa la partida des del costat esquerre, que queda compensat visualment per la cortina situada a la dreta del quadre. A més, hi ha quatre pipes de tabac penjades a la paret, la diagonal de les quals apunta novament al jugador del centre.
Els jugadors de cartes, Paul Cézanne, 1890-92, Open Access for Scholarly Content (OASC) via Met website.
- Llei de compensació de masses. Aquesta llei es basa en l’equilibri dels pesos visuals (la grandària, el color, la posició). En aquest cas la figura principal de la composició es desplaça del centre i passa a situar-se en un lateral. Per compensar aquest pes descentrat es col·loquen una o més formes allunyades del centre, de manera que contrarestin el pes de la principal. La gran majoria de les composicions que existeixen podrien encaixar d’alguna manera amb aquesta llei, ja que la compensació és un instint natural en el procés creatiu.
A la fotografia següent veiem com la finestra, que ocupa un espai ampli en la composició, està descentrada cap a la dreta. En canvi, queda compensada per la presència del fanal, més petit i situat més amunt. Això succeeix per dos motius: està més allunyat del centre i a dalt té més pes que a baix.
French facade, Ruben Alexander, 2016, CC.
En canvi, en aquesta altra fotografia la composició és lleugerament asimètrica cap a la dreta per poder tenir perspectiva del reflex al mirall, i també queda compensada pels dos elements a l’esquerra: la fotografia i el perfum.
Cartes, Gemma San Cornelio, 1997.
- Llei de compensació de masses. Aquesta llei es basa en l’equilibri dels pesos visuals (la grandària, el color, la posició). En aquest cas la figura principal de la composició es desplaça del centre i passa a situar-se en un lateral. Per compensar aquest pes descentrat es col·loquen una o més formes allunyades del centre, de manera que contrarestin el pes de la principal. La gran majoria de les composicions que existeixen podrien encaixar d’alguna manera amb aquesta llei, ja que la compensació és un instint natural en el procés creatiu.
Les lleis de la balança i la compensació de masses són d’una gran aplicació en el disseny web i es materialitzen en documents de plantilla denominats wireframes.
