Taller de forma i composició: Marc conceptual i catàleg d'exemples


Gemma San Cornelio Esquerdo PID_00244601
Primera edició: febrer 2017

2. Forma i estructura

2.2. Forma simple, forma complexa

Aquí cal destacar l’aportació de la Gestalt denominada llei de la bona forma o de la pregnància, que determina que les formes simples es perceben millor i més fàcilment que les complexes. Es tracta, doncs, de la recerca visual de l’estructura més senzilla.

No obstant això, segons Marcolli:

La paradoxa que planteja [la Gestalt] és que per un costat tendim a percebre amb més facilitat les formes geomètriques simples, elementals, tancades, simètriques, però després veiem de manera més llegible, interessant i significativa les formes no simètriques, més complexes, obertes, articulades. (Marcolli, 1978, pàgs. 111-112)

En aquest sentit, Muñoz i altres (1999) ens recorden Foucault:

Així doncs, observar és acontentar-se a veure. Veure sistemàticament poques coses. Veure allò que, en la riquesa una mica confusa de la representació, pot ser analitzat, reconegut per tots i rebre així un nom que qualsevol podrà entendre […]. (Foucault, 1966, pàg. 134)

Segons aquests autors, en l’actualitat la forma s’associa poc o gens amb les possibilitats generatives, com a sistema ordenador i potenciador de la producció de formes i com a suport de les operacions morfològiques complexes. Així doncs, ells proposen ampliar la mirada sobre la geometria, lligada a les seves potencialitats generatives i estructuradores, a partir de la noció de morfologia, des de la concepció espacial de les formes, que moltes vegades voreja els límits del que la geometria pot brindar (Muñoz i altres, 1999).