5. Equilibri i tensió
5.2. Pes visual i espai compositiu
Una altra manera d’abordar l’equilibri i la tensió és a partir de la noció de pes visual dins l’espai compositiu. Aquesta consideració es basa en el fet que l’espai compositiu es regeix per la força de la gravetat. Per exemple, en el món natural estem acostumats que hi hagi més pes a baix que a dalt, i tendim a traslladar aquest fet no només al disseny dels objectes que construïm, sinó també al mode de percebre tot allò que ens envolta. La relació superior-inferior s’estableix, doncs, segons l’orientació espacial de la imatge, independentment de si aquesta es troba en posició vertical o en posició horitzontal.
D’altra banda, la relació esquerra-dreta s’estableix sobre la base dels nostres hàbits culturals. En la cultura occidental, l’escriptura –i la lectura– és responsable del poderós vector dinàmic que recorre tota imatge d’esquerra a dreta. La combinació d’aquest vector amb el superior-inferior de la gravetat dóna origen a les naturaleses contraposades de les dues diagonals d’una composició emmarcada en un quadrat o rectangle: la descendent i principal, que va del vèrtex superior esquerre a l’inferior dret, i l’ascendent i secundària, del vèrtex inferior esquerre al superior dret (Arrillaga, 2000).

The Connoisseur, Honoré Daumier, ca. 1860-65, Open Access for Scholarly Content (OASC) via Met website.
A més, el pes visual és el que determina dins d’una composició el poder d’atracció gravitatòria de cadascun dels elements. Així doncs, tot i que el pes visual és una qualitat de l’objecte que difícilment pot mesurar-se, hi actuen els factors següents:
Grandària | Com més gran és més pes li correspon. |
Color | Els colors càlids, com el vermell, pesen més que els freds, com el blau. |
Ubicació |
|
To |
|
Forma |
|

Casa abandonada, Gemma San Cornelio, 1996.
Segons Arrillaga, allò que diferencia el pes de la resta de les forces visuals és que es tracta d’una característica intrínseca de cada element de la composició, mentre que altres forces –com la direcció o el moviment– poden actuar sobre la composició amb independència de l’objecte que les produeix o sobre el qual s’apliquen. No obstant això, és difícil separar l’efecte de cada un dels elements que actuen en la composició. Així doncs, la tensió, per exemple, tindria una relació clara –o de vegades resulta coincident– amb la direcció esquerra-dreta de lectura de la imatge o les direccions de mirada dels personatges representats. En aquest sentit, Dondis (pàg. 42) afirma més concretament que l’ull afavoreix la zona inferior esquerra de qualsevol camp visual. Això té a veure, com hem dit, amb els hàbits de lectura, però també amb esquemes d’escodriny que fa l’ull davant d’una composició. Tot això està sent àmpliament estudiat per la neurociència cognitiva i no és un comportament igual per a cada persona, però val la pena tenir-ho en compte.

Still Life with Cake, Raphaelle Peale, 1818, Open Access for Scholarly Content (OASC) via Met website.

Els músics, Caravaggio, 1595, Open Access for Scholarly Content (OASC) via Met website.

Cartes, Gemma San Cornelio, 1996.