5. Equilibri i tensió
5.3. Simetria / asimetria
La simetria i l’absència d’aquesta és, sens dubte, una forma d’organitzar l’espai que té una gran influència en termes d’equilibri, tensió i contrast. De forma simplificada, podríem distingir dos tipus d’equilibri principals: l’estàtic i el dinàmic.
L’equilibri estàtic sol identificar-se amb la simetria, dins de les dues tipologies existents: la simetria axial i la radial.
5.3.1. Simetria
Una composició posseeix una simetria axial quan els seus elements es distribueixen entre els dos costats d’un eix imaginari situat a la meitat del suport. El pes dels elements ha de ser el mateix a ambdós costats de l’eix. És el tipus de composició més simple i el resultat sol ser estàtic.
A continuació tenim dos exemples fotogràfics on la simetria regeix la composició de forma absoluta, tant en disposició vertical com en disposició horitzontal. En aquest cas, s’utilitza com a referència l’eix vertical i se situen els elements a cada un dels costats.
D’altra banda, en l’ordenació per simetria radial els elements es distribueixen al voltant d’un punt, centre de la composició, de manera que existeixen diferents eixos que s’estructuren com els radis d’una bicicleta.
No és un tipus de composició gaire freqüent, tot i que fa uns anys es va fer bastant popular en el camp del disseny gràfic, especialment en el camp de la imatge corporativa.