Taller de forma i composició: Marc conceptual i catàleg d'exemples


Gemma San Cornelio Esquerdo PID_00244601
Primera edició: febrer 2017

4. Jerarquia visual

Dins d’una composició regeixen diferents components que en determinen una jerarquia. Altrament dit, si tots els elements d’una composició tinguessin la mateixa importància, el missatge resultaria més caòtic i difícil d’interpretar. D’aquesta manera, a l’hora de realitzar una composició, hem de tenir en compte els diferents pesos visuals, els recorreguts i la importància de cadascun dels elements.

4.1. Figura i fons

Una primera aproximació a la jerarquia visual seria la distinció entre figura i fons. Així doncs, el camp visual acostuma a organitzar-se en dos elements: la figura i el fons. Tal com ho expressa Felicia Puerta:

La figura adquireix pes visual i dirigeix l’atenció ja que s’empra més energia per a percebre la figura que el fons, per això es considera activa la forma i passiu el fons, però ambdós es troben units, no existeixen separadament. (Puerta, 2005, pàg. 95)

L’exemple del cartell de la pel·lícula El príncep i la corista (1957) dóna compte de la separació entre figura i fons, atès que queda aquest segon en un color negre que confereix tot el protagonisme a la parella que forma la figura principal.
Cartell de la pel·lícula El príncep i la corista, Bill Gold, 1957, domini públic.

Cartell de la pel·lícula El príncep i la corista, Bill Gold, 1957, domini públic.

D’acord amb la teoria de la Gestalt sobre fons i figura, la figura és un element que existeix en un espai o «camp» destacant-se en la seva interrelació amb altres elements. En canvi, el fons es defineix per exclusió: és tot allò que no és figura. És la part del camp que conté elements interrelacionats que no són centre d’atenció. El fons sosté i emmarca la figura i, pel seu contrast menor, tendeix a no ser percebut o a ser omès

En l’exemple següent veiem que, malgrat haver-hi una distinció entre fons i figura, el fons pot tenir una mica més d’informació visual (com ara textures suggerides, en aquest cas) i no ha de ser necessàriament una tinta plana d’un sol color. Evidentment, com més informació tingui el fons més s’apoderarà de la figura i en resultarà difícil la separació visual. Per tant, és fonamental trobar-ne l’equilibri.

Enfocament selectiu, Gemma San Cornelio, 1996.

 

Seguint en el camp de la fotografia, un dels seus principis de composició s’anomena l’espai negatiu i consisteix precisament a atorgar molt d’espai al fons per tal de destacar-ne la figura. A la fotografia següent tenim un exemple d’aquesta forma de compondre la imatge.
Jake Johnson, 2011, llicència CC.

Jake Johnson, 2011, llicència CC.