2. Forma i estructura
2.3. Estructura o esquema compositiu
L’estructura, com hem vist abans en Marcolli, és inherent a la forma de manera fonamental, però també en el conjunt de la composició. Tornant al món de l’art, observem els diferents tipus d’estructures que han regit en els períodes històrics. Segons Rancillac (1992), l’art clàssic, originari d’Egipte i Grècia, busca un equilibri harmoniós, a imatge del funcionament universal. La simetria i l’estabilitat obtingudes en la conjunció de les verticals i les horitzontals caracteritzen l’expressió d’una societat basada en el respecte a un ordre establert de naturalesa divina i una jerarquia incontestable. La piràmide simbolitza bé aquest sistema social (Rancillac, 1992, pàg. 51).
A partir del segle xvi aquesta estructura s’alliberarà, es posarà en moviment. L’era del Barroc s’obre amb la conquesta del món, la investigació científica i l’expressió dels sentiments personals. L’ús de l’oblic tradueix el desequilibri que s’hi instaura. La corba i l’espiral hi introdueixen el moviment. Les formes s’alleugeren. Dos tipus d’estructures determinaran dos estils de pintura: el clàssic i el Barroc.
L’estructura es ressent sense ser percebuda formalment. És la composició la que organitza la disposició dels elements plàstics en la superfície del quadre, respectant l’esquema de l’estructura (Rancillac, 1992, pàg. 52).
Una altra forma de denominar l’estructura interna d’organització és la noció d’esquelet o esquema compositiu. L’esquema compositiu és un conjunt de línies mestres sobre el qual es construeix el cos del tema escollit. Aquest traçat regulador està format normalment per figures geomètriques –polígons, cercles, òvals–, xarxes modulars simples o complexes o línies rectes i corbes relacionades entre elles. Hi ha una gran varietat d’esquemes compositius. Els més usuals són: diagonal, triangular, simètric, circular, radial, en essa, en ela o format per una combinació de dos o més esquemes simples. Tal com veurem més endavant, l’estructura o esquema pot coincidir amb la composició quan els seus elements es disposen d’una manera més evident al voltant de l’estructura. Tractarem nombrosos exemples de cadascun d’aquests tipus d’estructura compositiva predominant.