S’ha observat que, en la preproducció, els autors estudiats fan referència a l’etapa analítica i a l’etapa creativa del procés de disseny. Per exemple, Krasner (2008) anomena l’etapa de preproducció «conceptualització i desenvolupament d’idees», i inclou l’avaluació (en la qual es defineix l’objectiu, es focalitza l’audiència, s’investiga el tema, es coneixen les restriccions que hi pot haver en la indústria i es decideix l’estil de la imatge), la formulació (en què l’autor fa referència a tècniques per a la generació d’idees com el brainstorming, obstacles per al pensament creatiu, inspiració, presa de riscos i experimentació), la incubació (en la qual s’inclou l’avaluació, selecció i refinament de les idees) i la visualització d’idees (storyboards i animatics) (veure la figura 1). Argumenta que, més enllà de les eines utilitzades i del format de lliurament, el desenvolupament del concepte és crític en qualsevol forma de comunicació gràfica, i el desafiament és desenvolupar conceptes únics i comunicar-los a través de la narració.
Woolman (2004) anomena aquesta fase preproducció i hi inclou les etapes de planificació de disseny d’una seqüència abans de l’animació i la considera com una etapa essencial a causa del temps que implica després l’animació. Segons l’autor, en aquesta etapa és quan els conflictes potencials es poden resoldre, les decisions visuals bàsiques es prenen i el client aprova el concepte. Inclou en aquesta etapa la puntuació simbòlica, l’storyboard basat en imatges, l’storyboard basat en text, diagrames i prototips.
Gallagher i Paldy (2007) es refereixen a aquesta etapa com el primer pas del viatge; la denominen preproducció. En aquesta fase, es descriuen el concepte i el desenvolupament, els mètodes de recopilació de dades, la revisió del material, la formulació i l’associació d’idees. Suggereixen també mètodes de visualització d’idees com els esbossos, prototips, storyboards, maquetes i grilla (vegeu la figura 1).
Crook i Beare (2016) destaquen que el moment més important d’un projecte de motion graphics és el moment previ al desenvolupament del producte (s’entén per producte la peça de motion graphics), al qual denominen preproducció (Crook i Beare, 2016, pàg. 164) i quan comença el planejament i el disseny del concepte. Analitzen la importància del pensament analític en aquesta etapa del procés, ressaltant el SWOT (a Espanya, DAFO) com una estructura que cal seguir per a l’anàlisi sistemàtic. També descriuen el model de comunicació de Berlo per organitzar les idees inicials i ressalten la importància de la utilització d’esborranys en l’etapa prèvia, per recopilar dades i observacions sobre el projecte. Els autors inclouen en aquesta fase el procés de disseny (format per les etapes de planificació, disseny i refinament o millora), els storyboards i l’estil visual. Identifiquen tres figures que intervenen en aquesta etapa: el director creatiu (el seu paper és tenir el control total del look and feel de la peça de motion graphics); l’artista d‘storyboards (algú que destaca en la seqüència narrativa); i l’artista conceptual (que produeix la part visual que transmet la idea abans de la producció).
Tot el treball de Shaw (2016) se centra en l’etapa creativa d’un projecte de disseny i que anomena design for motion (Shaw, 2016, pàg. 4), en català disseny per al moviment. La identifica com la unió entre la creació d’imatges i la narració, la primera etapa creativa d’un projecte en una producció de disseny. Per a l’autor, el planejament és necessari abans d’animar; inclou el desenvolupament del concepte, l’estil visual, la història i les especificacions per a la producció i el lliurament. Suma també tècniques per al desenvolupament del concepte com la lliure escriptura,de paraules, els mind maps i els moodboards. Shaw (2016) explica que, després de definir l’estètica, es dona a la narració una seqüència i es representa cada escena i presa important en una producció de disseny perquè l’estil visual i la història s’entenguin fàcilment.
En glossaris de llibres que mostren exemples de motion graphics en la pràctica professional, Curran (2001), Drate i altres (2006) citen terminologia que pertany a l’etapa de preproducció. Curran (2001) inclou mètodes de visualització d’idees com els storyboards i els animatics. Drate i altres (2006), per la seva banda, descriuen l’etapa de preproducció com tot allò que succeeix «abans de la producció», i en el glossari llisten alguns conceptes que s’inclouen en aquesta etapa, com, per exemple, previsualització, en la qual es posen a prova les idees abans de l’etapa de producció, storyboards, animatics, shooting boards i style frames com a mètodes de visualització de les idees. Greene (2003) defineix l’etapa de preproducció com a procés creatiu. Dins d’aquesta etapa s’inclouen conceptes com el desenvolupament del concepte, brief creatiu, brainstorming, i la presa de consciència de les limitacions que pot tenir la tecnologia.
Finalment, Braha i Byrne (2010) anomenen aquesta etapa preproducció i hi inclouen la investigació, el brief creatiu, treatment o look and feel del concepte (tractament), storyboards, style frames, prova preliminar, pitch, animatics, rodatge en temps real (live action shoot preproduction), il·lustració, modelatge, primer tall o rough cut, fine cut i lliurament final.
En definitiva, es recomana abordar l’etapa de preproducció de la manera que Crook i Beare (2016) duen a terme el seu estudi sobre el pensament analític. També sembla apropiat sumar el treball de Shaw (2016), ja que es descriuen en detall les tècniques que el dissenyador de motion graphics pot abordar en el desenvolupament del concepte, i sumar l’elaboració que formalitzen Gallagher i Paldy (2007) sobre el desenvolupament i la conceptualització d’idees. Els exemples de peces de motion graphics i la descripció de la primera fase de la línia de producció esmentats en els textos de Curran (2001), Drate i altres (2006) i Greene (2003) completen aquesta anàlisi.
Font: elaboració pròpia a partir de Braha i Byrne (2011), Crook i Beare (2016), Gallagher i Paldy (2007), Krasner (2008), Shaw (2016) i Woolman (2004).