5. Casos transformadors
5.5. BLU
Les fotografies que es presenten a continuació es van fer en el PAC de Milà, les parets del qual van ser pintades per BLU el 2007. S’hi veu una muntanya de cocaïna que representa el déu del món (coronant la cúspide de la piràmide veiem el símbol de la Trinitat o l’Ull que tot ho veu). Unes quantes de les persones representades es troben en un estat de submissió (la seva actitud és comparable a la de la genuflexió), si bé l’obra podria tenir múltiples lectures —de fet, en l’àmbit semàntic, és una de les més complexes fetes per l’artista. També és interessant el detall dels braçalets d’alguns dels personatges, que presenten una esvàstica, o el símbol de les SS (la doble Runa Sigel), o bé aquest símbol transformat en $$ (el símbol del dòlar o els diners en general).
Figures 1, 2 i 3. Parets del PAC de Milà pintades per BLU (2007). Fotografies fetes per l’autor.
Conclusions
És difícil trobar un patró en obres tan diverses com les esmentades, potser ni tan sols és necessari, però segurament sí que podem trobar alguns elements comuns que ens poden ajudar a detectar i treballar amb aquesta voluntat transformadora del dibuix.
Els exemples esmentats tenen una forta càrrega de crítica social. Conviden a la reflexió plasmant gràficament conceptes polèmics, no normatius, subversius o no hegemònics.
Parteixen de discursos propis amb els quals es manté una intensa relació emocional. Els artistes esmentats diuen allò que només ells poden dir: el seu discurs és personal (tant visual com narratiu) i propi, amb la qual cosa mantenen un vincle emocional que es traspassa al dibuix. Dit d’una altra manera: no parlen amb altres veus, no busquen ser altres, sinó que són ells mateixos.
Finalment, hi ha un fort treball amb les narratives. Poden ser generades pel mateix artista o treballant amb un autor el discurs del qual ens resulti afí. Les narratives permeten que el lector pugui seguir el treball, però, a més, tenen un benefici addicional: pel que sembla, els nostres cervells estan preparats per a retenir històries, i per aquesta raó, si posem el dibuix al servei d’una narrativa (la que sigui: literal o conceptual), ens assegurarem que el nostre missatge sigui retingut pels nostres lectors/espectadors durant molt més temps.
Els exemples que hem vist il·lustren i inspiren l’ús del dibuix amb una voluntat transformadora en el camp de l’art i la il·lustració, però també és interessant pensar en com podem fer servir el dibuix amb aquesta mateixa voluntat en processos de dissenys participatius i oberts o, fins i tot, en activitats socials més del dia a dia.