Dibuixar per a dissenyar


Carlos Ruiz Brussain PID_00238889

4. Pensament i visualitat

4.3. Dibuixar és pensar

Sens dubte, les maneres de dibuixar són infinites, però si haguéssim de definir dues formes bàsiques, una és treballant amb idees preconcebudes, és a dir, pensades prèviament, i l’altra és deixant-se portar per la mà, trobant el motiu a mesura que anem traçant línies o produint taques, deixant que «la mà pensi» sobre el paper. Picasso, que era famós per la frase: «Jo no busco, trobo», en general treballava sense idees preconcebudes. L’artista deia:

«Si saps exactament què faràs, de què et servirà fer-ho?» (Picasso, 1997, pàg. 22).

«Has de començar a dibuixar per a saber què vols dibuixar» (Picasso, 1997, pàg. 29).

El missatge del mestre és clar: no convé esperar a tenir una idea o a estar inspirats per a començar a dibuixar; dibuixem i anem trobant el tema a partir de les marques que vagin apareixent sobre el paper. Evidentment, no sempre podrem fer-ho així, però és una bona tècnica que cal tenir en compte.

El cèlebre dissenyador gràfic i il·lustrador Milton Glaser reflexiona sobre els vincles entre el dibuix i la mà a Drawing is Thinking (2008). El títol del llibre ret homenatge a l’obra The Hand (1999), de Frank R. Wilson, que explora la relació entre l’evolució del cervell i l’ús de les mans [2]. Per a Wilson la mà fa molt més que executar ordres provinents del cervell, ja que té un paper fonamental en la seva orquestració. En una entrevista continguda a Drawing is Thinking, Peter Mayer pregunta a Glaser si dibuixar és important per al dissenyador gràfic i quina és la relació entre els dos camps. Glaser respon que l’essencial és la relació entre la mà i el cervell, i que aquesta relació pot ser potenciada per qualsevol activitat en la qual el cervell i la mà treballin junts per a intentar entendre què és la realitat. Glaser explica que per a ell dibuixar forma una part molt important del seu enteniment. Segons ell, la seva tasca com a dibuixant consisteix a entendre el que està mirant (2008, pàg. 15). L’entendre de Glaser és semblant al de Franck, que diu:

«Mentre miro/dibuixo entrelluco la natura, provo la natura, la natura de la Realitat: atès que la manera de mirar és una forma de saber!» (1973, pàg. 130).

En la línia de Meglin, Glaser també afirma que aprenem mitjançant el moviment. Per a ell, el dibuix és una activitat que forma part dels fonaments de qualsevol artista visual (2008, pàg. 15). De fet, en totes les activitats relacionades amb la comunicació visual la importància del dibuix no radica únicament en la capacitat d’aprendre a comunicar idees o conceptes visualment, sinó en la capacitat de mirar detingudament les coses que ens envolten. En observar detingudament incorporem idees visuals (poden incloure la paleta de colors de les peces d’una persona per a inspirar la paleta d’un disseny, les formes de les branques d’un arbre que es podrien convertir en el punt de partida per a una tipografia, etc.).

 

La llibreta d’esbossos com a eina de reflexió pràctica

Es podria dir que la llibreta d’esbossos té un valor incalculable per als qui practiquen la disciplina del dibuix; prova d’això és que els grans mestres del passat i també la majoria dels professionals del disseny, la il·lustració i l’arquitectura contemporanis la utilitzen. Tanmateix, per què hem de fer servir una llibreta d’esbossos? Sens dubte, hi ha moltíssimes raons més de les que esmentarem, però direm que, d’una banda, aquesta llibreta serveix per a exercitar l’observació; de l’altra, ens permet analitzar la nostra pròpia evolució (per això és important acostumar-se a datar els nostres dibuixos), i, finalment, registra una gran quantitat d’informació visual, tant si es tracta d’estudis (per exemple, observacions del natural) com d’idees gràfiques que un pot arribar a utilitzar en el futur —especialment en els períodes de «sequera d’idees». Podríem resumir la importància d’aquest material d’una manera molt simple però significativa: la llibreta d’esbossos és un lloc on experimentar i un espai protegit on podem cometre errors.

No és casual que Danny Gregory, un dels defensors principals d’aquesta eina, comenci el seu llibre Everyday matters (2003) amb la famosa frase de Miles Davis «Do not fear mistakes. There are none» [3]. La raó per la qual la llibreta d’esbossos és tan important és perquè es tracta d’un lloc lúdic del dibuix on ens atrevim a provar coses que habitualment no ens arrisquem a provar per falta d’espai.

Figura 2. Experimentos en la libreta de esbozos.

Figura 2. Experiments en la llibreta d’esbossos.

Alguns autors rendeixen un autèntic culte a la llibreta d’esbossos. Meglin diu: «Un quadern d’esbossos pot transformar un instant de temps en un moment etern» (1989/2001, pàg. 127). Entendrem millor aquest punt quan el practiquem i l’experimentem nosaltres mateixos, però amb això volem dir que quan ens aturem a observar i a dibuixar alguna cosa, hem d’estar molt atents; és com si el present s’expandís.

Figura 3. Dibujo de una planta en la libreta de esbozos.

Figura 3. Dibuix d’una planta en la llibreta d’esbossos.

En una línia potser més profunda, Meglin argumenta que el bloc d’esbossos pot ser una eina d’autoconeixement estètic: «El bloc d’esbossos proporciona l’oportunitat per a una exploració freqüent del perquè, per a descobrir qui som mitjançant el paper» (1989/2001, pàg. 127).

Figura 4. Estudio de figura en la libreta de esbozos.

Figura 4. Estudi de figura en la llibreta d’esbossos.

Per a Meglin, la individualitat artística ve donada per tres elements bàsics: el que veiem, el que sentim i el que pensem (1989/2001, pàg. 127). Així, el bloc d’esbossos es converteix en una manera de reaccionar al que veiem en el món exterior a través del que sentim interiorment. Si pensem en el contingut bastant experimental de Drawing is Thinking (2008), de Milton Glaser, veurem que aquestes afirmacions —que poden sonar una mica exagerades al començament— són bastant freqüents entre els dibuixants. De fet, és força més probable que un vagi trobant la seva individualitat estètica en les estones entre treballs (representades pels estudis i les temptatives de les pàgines dels nostres blocs d’esbossos) més que no pas en els resultats dels encàrrecs en si.

Figura 5. Cualquier cosa puede transformarse en nuestro modelo.

Figura 5. Qualsevol cosa pot transformar-se en el nostre model.

Berger comenta:

«La creació d’una imatge comença per interrogar les aparences i per fer certes marques. Tots els artistes descobreixen que dibuixar, quan es tracta d’una activitat compulsiva, és un procés recíproc. Dibuixar no és només mesurar i disposar en el paper, sinó que també és rebre. Quan la intensitat de mirar aconsegueix un cert grau, un s’adona que una energia igualment intensa avança cap a ell en l’aparença del que sigui que estigui escodrinyant» (Berger, 2005/2015, pàg. 61).

Figura 6. «La hoja te devuelve la mirada», dice Franck.

Figura 6. «La fulla et retorna la mirada», diu Franck.

En efecte, l’experiència del dibuix es caracteritza per un fenomen en el qual es produeix certa confusió entre el subjecte (el que mira) i l’objecte (el que és observat). A Zen Seeing, Zen Drawing, Franck diu que quan el contacte amb el que dibuixem és realment intens, percebem que ens unim al model, i encara que es tracti de coses inertes, arribem a sentir que ens retornen la mirada (Franck, 1993, pàg. 58). L’autor comenta:

«Això és el que fa mirar/dibuixar: et transformes en el que dibuixes. Si això no passa, no ho pots dibuixar» (Franck, 1993, pàg. 6).

A continuació apuntem alguns possibles usos del bloc d’esbossos:

  • Fer estudis del natural de tot tipus: objectes quotidians, autoretrats, persones, animals, plantes, vehicles, perspectives, etc.
  • Practicar composicions diverses: tant de paisatges o entorns com de possibles treballs gràfics.
  • Fer estudis de color per a provar possibles paletes.
  • Fer scrapbook: el bloc pot ser el lloc on enganxem retalls d’imatges, gràfics o tipografies que ens interessin. Idealment hauríem d’apuntar el nom dels autors del material, ja que això ens ajudarà si volem aprofundir la cerca d’informació visual en el futur. En general convé utilitzar l’scrapbook conjuntament amb estudis de dibuix, és a dir, treballant a partir de les imatges que ens interessen.
  • Prendre notes, tant gràfiques com textuals, de conceptes, idees o ocurrències que ens pot interessar desenvolupar més endavant.
  • Hi podem referenciar les proves amb materials i suports alternatius, així com amb tècniques experimentals.

 

Figura 7. Páginas de libreta de esbozos con estudios del natural.

Figura 7. Pàgines de llibreta d’esbossos amb estudis del natural.

Figura 8. Páginas de libreta de esbozos con diversos juegos y experimentos.

Figura 8. Pàgines de llibreta d’esbossos con diversos jocs i experiments.

Fig. 9 y 10: Páginas del scrapbook donde se observan diversos recortes y estudios de imágenes.

Figuras 9 y 10. Páginas del scrapbook donde se observan diversos recortes y estudios de imágenes.

Figures 9 i 10. Pàgines de l’scrapbook on s’observen diversos retalls i estudis d’imatges.

 

Conclusions

Quan un dibuixa, posa en moviment un sistema complex de connexions que relacionen la mà, l’ull i la ment.

Sense oblidar la importància de mirar i pensar, bona part del coneixement del dibuix resideix en la mà (així com en el braç i en el cos en general). Per aquesta raó és important practicar regularment, ja que exercitant la psicomotricitat fina anem incorporant coneixement, i com a conseqüència de l’experiència acumulada, tindrem millors resultats a l’hora de fer nous dibuixos.

L’ús de la llibreta d’esbossos és de vital importància per a l’evolució del dibuix, ja que aquest suport ens permet estudiar, reflexionar, analitzar i experimentar.