5. Casos transformadors
5.1. Transformar què?
Com dèiem en el segon capítol («Breu cronologia del dibuix»), ningú sap amb certesa per què o per a què van fer els dibuixos de les coves els nostres avantpassats. Es barregen diferents explicacions, i una relacionaria aquest art rupestre amb la màgia. A Los chamanes de la prehistoria (1996/2010) el prehistoriador Jean Clottes i l’arqueòleg i doctor en antropologia social David Lewis-Williams argumenten que les pintures rupestres tenien funcions xamàniques, és a dir, espirituals i curatives. Podem concloure, llavors, que per a aquests autors l’art paleolític tenia una funció transformadora.
Ara anem a un altre moment històric. Per als surrealistes l’objectiu era transformar el món usant l’art com a vehicle per a canalitzar l’inconscient. L’objectiu de manifestar la realitat desitjada —la que veu «l’ull interior», com deia Max Ernst (Schamoni, 1991)— mitjançant els objectes o materials de la realitat exterior per a produir una transformació, una sobre-realitat. Per a aconseguir l’«automatisme psíquic pur» i, així, apropar-se a la meta final de transformar el món, els surrealistes es van valer de diverses tècniques, entre les quals n’hi ha unes quantes de relacionades amb el camp del dibuix: cadàvers exquisits, frottage, grattage, decalcomania, papers humits, etc. L’interès en aquestes tècniques radicava en la importància de l’atzar com a element clau per a obrir la porta a l’automatisme que deixés enrere el pensament racional, és a dir, es posava l’accent en l’accidentalitat com a element provocador per a moure la percepció dels llocs comuns —o zones de confort— i, així, transformar els esquemes de pensament per a produir canvis que conduïssin l’ésser humà a connectar amb la seva potencialitat latent.
Com assenyala Frantisek Smejkal, el dibuix també era utilitzat pels surrealistes com una eina per a deixar un registre de l’activitat onírica (Smejkal, 1974, pàg. 7). Un tema de vital interès per a ells, que seguien els preceptes de Sigmund Freud, que afirmava que els somnis són «la ruta real a l’inconscient».
A continuació esmentem alguns projectes contemporanis que treballen utilitzant el dibuix com un mitjà que contribueixi al canvi.