4. Pensament i visualitat
4.4. Pensar visualment
4.4.1. Mapes mentals
Són organitzadors gràfics o diagrames que tenen com a finalitat ordenar la informació de manera clara i concisa. Són un mètode pràctic i eficaç per a aprofundir sobre temes que ens interessin i també per a ajudar-nos a estructurar i memoritzar informació. Per a fer-los podem seguir una sèrie de passos preestablerts que ens garantiran certs resultats. També podem dir que són una tècnica especial per a expressar, organitzar i presentar idees.
Un mapa mental sol tenir com a centre una imatge clara i visual que ens ajudarà a parar l’atenció en el tema en què vulguem aprofundir i afavorirà l’associació d’idees. En els mapes mentals utilitzem paraules, conceptes i dibuixos com a elements gràfics, units i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o una idea central.
Situarem la resta de les idees segons vagin sorgint, formant una estructura radial en la qual les agruparem i jerarquitzarem en branques que vagin del segon al vuitè nivell (no és recomanable passar d’aquest nivell —tant per qüestions gràfiques com de retenció).
El nombre de branques tampoc ha de ser superior a vuit, per a ajudar-nos a afavorir la memorització.
Si bé existeixen una sèrie de sistemes similars (mapes conceptuals, xarxes d’aranya, espines de peix, etc.), qui va donar impuls a la difusió dels mapes mentals va ser Tony Buzan amb El libro de la lectura rápida (1971/1998, pàg. 171-178). Més endavant torna a presentar la idea en el llibre Use your Head, on explica la tècnica amb força detall (Buzan, 1974/1984, pàg. 86-115). I, finalment, el 1993 publica El libro de los mapas mentales, íntegrament dedicat a explicar el mètode en profunditat (Buzan, 1993/1996).
Figura 11. Mapa mental desenvolupat a partir del tema d’aquests materials.
Guia per a la realització de mapes mentals
Buzan suggereix les guies següents per a la creació de mapes mentals:
- Utilitzeu el paper de forma apaïsada.
- Comenceu al centre del paper amb una imatge del tema que s’ha de tractar fent servir almenys tres colors.
- Feu servir imatges, símbols, codis i dimensions en el vostre mapa mental.
- Seleccioneu paraules clau i treballeu usant tipografia en majúscula i minúscula.
- Serà millor que cada paraula o imatge ocupi la seva pròpia línia o branca.
- Les línies hauran d’estar connectades, començant per la imatge central.
- Les línies/branques es faran més fines a mesura que se separin del centre.
- Feu les línies/branques del mateix gruix que la paraula o imatge que sostinguin.
- Utilitzeu molts colors en el mapa mental, per a aconseguir estimulació visual però també per a codificar o agrupar.
- Desenvolupeu el vostre propi estil personal per a fer mapes mentals.
- Feu servir èmfasi i mostreu associacions en els vostres mapes mentals.
- Mantingueu el mapa mental net emprant jerarquia radial i línies exteriors que connectin les seves branques.
Si bé Tony Buzan no aclareix aquest punt, creiem que és recomanable fer una llista dels temes que cal tractar abans de començar a «dibuixar» el mapa mental.
Figura 12. Llista i ordenament emprant un codi de colors.
Deixarem que les idees vagin sortint sense un ordre preconcebut i després passarem a organitzar-les d’acord amb el tema i el nivell d’importància, fent servir, per exemple, un codi de colors. Observarem que aquest truc ens ajuda a guanyar temps i a organitzar molt millor la informació.
També ens pot resultar d’utilitat fer un esbós del mapa mental. Sobretot si presenta una gran complexitat conceptual o simplement si volem obtenir millors resultats.
Figura 13. Esbós de mapa mental.
Un altre consell que pot resultar útil és treballar en un format més gran que el DIN A4; per exemple, en DIN A3. Treballant en un format més gran no necessitem esforçar-nos tant a escriure amb tipografies diminutes i, a més, hi ha molt més espai per a perfilar els conceptes visualment amb dibuixos.
Figura 14. Mapa mental en format DIN A3.
Mapes mentals: manuals o digitals?
Els mapes mentals es poden fer tant manualment com digitalment.
En principi no hi hauria motius per a dir que un mètode és millor o pitjor que l’altre, però pensem que és recomanable aprendre a fer-los manualment i, després, quan sapiguem els rudiments de com fer-los, aprendre a fer-los digitalment.
Això es deu a una raó molt senzilla: treballant sobre el paper ens donem més llibertat perquè les idees sorgeixin desorganitzadament. Només després d’assegurar-nos de tenir un bon nombre de conceptes i paraules clau, els organitzarem per a poder-los escriure i, posteriorment, agregarem els dibuixos.
Si ens saltem el pas de la llista, i encara més important, el procés d’aprendre a fer els mapes manualment, observarem que ens trobem amb grans dificultats a l’hora de voler reorganitzar la informació en els mapes digitals, atès que les aplicacions més sofisticades es tornen una mica inestables quan pretenem fer grans canvis estructurals en el mapa.
En relació amb les aplicacions digitals gratuïtes, són recomanables Freemind i MindPreview. Si es baixen els dos programes, cal tenir en compte que utilitzen la mateixa extensió (això pot generar la pèrdua de l’arxiu amb la forma que li hàgim donat originalment).
Figura 15. Mapa mental dels continguts d’aquests materials fet amb Freemind.
Figura 16. Mapa mental dels mateixos continguts fet amb MindPreview Lite.