2. Elements del dibuix
2.5. Valor, llum i ombra
És de gran importància aprendre a observar i entendre la lògica de la llum i l’ombra, d’una banda, per ser capaços de representar el que veiem, però potser ho és més per a poder aplicar llums i ombres de memòria.
Les llums i les ombres també ens poden ajudar a construir els nostres dibuixos.
Com expliquen Crespi i Ferrario, anomenem valor als
«graus de claredat o foscor que hi ha entre dos extrems de valor; per exemple, blanc i negre. El valor posa de manifest un grau més alt o més baix de la possibilitat lumínica, lligada sempre a la seva claredat o foscor» (1971/1977, pàg. 103).
Figura 32. Escala de grisos.
Andrew Loomis diu que hi ha tres lleis fonamentals en relació amb la llum:
- La llum procedent de qualsevol focus simple es propaga en línia recta i, per tant, no pot il·luminar més de la meitat d’una forma arrodonida.
- Tota superfície està il·luminada segons l’angle que forma amb la direcció del feix lluminós.
- Només les superfícies planes poden estar uniformement il·luminades, ja que en les superfícies corbes i arrodonides s’observa sempre una gradació de tons (Loomis, 1961/1983, 79).
Figura 33. Volum dels objectes a partir de l’ombreig.
En relació amb l’ombreig, Crespi i Ferrario diuen que és el «treball que es duu a terme tenint en compte la relació de valors clars i foscos el que, guardant l’ordenació formal de la llum i ombra, posada de manifest en un objecte il·luminat, dóna com a resultat l’obtenció de suggeriment de volum en un objecte dins d’un camp bidimensional» (Crespi i Ferrario, 1971/1977, pàg. 94). És important la puntualització que fan aquests autors en relació amb l’objectiu de l’ombreig: l’obtenció de suggeriment de volum.
Loomis argumenta:
«Els foscos i els accents són, en realitat, l’essència del dibuix, perquè són els que es veuen a primer cop d’ull. Donen l’“impacte” del dibuix. Tot dibuix es pot reduir a mitjos tons i foscos, ja que els blancs estan presents en el paper. De manera que la pràctica del bon dibuix, a part de la construcció i els contorns, exigeix buscar primer les àrees de llum i veure després els mitjos tons i els foscos que les envolten» (Loomis, 1961/1983, pàg. 89).
Figura 34. Aplicació d’aquests conceptes en estudis de la figura humana.
Conclusions
Aprendre com funciona la «lògica de la llum i l’ombra» ens permetrà comprendre millor com es poden emfatitzar certs punts dels nostres dibuixos.
Les llums i les ombres també poden ajudar-nos a reforçar la construcció dels nostres dibuixos i a obtenir el suggeriment de volum.