1. Introducció
1.5. Possibles usos del dibuix
El dibuix pot tenir moltíssimes utilitats. Al llarg d’aquest text veurem que, en apuntar les diferents característiques i possibilitats del dibuix, estem assenyalant també els seus possibles usos. Així mateix, ens agradaria que aquest text servís perquè tinguessin cabuda els usos que cadascú pugui descobrir i inventar.
A continuació anotem alguns usos que estan especialment relacionats amb la pràctica del disseny.
L’esbós per a mostrar una proposta de disseny
Començarem afirmant de manera categòrica, i una mica provocadora, que el dibuix és el mitjà més directe, ràpid i efectiu, i, per tant, barat, per a comunicar, planificar i vendre idees visuals. Quan parlem de dibuix ens referim al dibuix fet amb qualsevol material, sobre qualsevol suport i amb qualsevol eina, incloses les digitals. De totes maneres, deixarem espai per a les opinions i obrirem una línia de diàleg, així que, si a algú se li ocorre una manera més directa, ràpida, efectiva i barata per a comunicar i vendre idees visuals, estarem encantats d’escoltar-la.
Quan parlem de directe, ràpid i efectiu ens referim a la forta relació neuronal i cognoscitiva que hi ha entre l’ull, el cervell i els braços-mans[3]. Aquesta relació és el producte de mil·lennis d’evolució, perquè com es pot expressar una idea visual de manera més directa que utilitzant aquesta cadena naturalitzada?
Quan parlem de barat pensem el següent: què és més ràpid, dibuixar un esbós o presentar el treball final acabat? La resposta és inequívoca: dibuixar un esbós. És sabut que el temps és diners, així que si per a testar una idea i presentar-la al client (amb el risc que no sigui aprovada) triguem menys temps fent un dibuix que el treball final, estarem estalviant també diners. De fet, la metodologia estàndard de la pràctica professional, tant per al disseny gràfic com per a la il·lustració, l’animació, l’arquitectura, etc., és mostrar primer esbossos abans de donar el vistiplau perquè es faci el treball final. Si usem l’exemple de l’arquitectura, ho veurem claríssim: quin client s’arriscaria a construir una casa si no ha vist els plànols i uns esbossos del projecte final? És clar que presentar un dibuix que ens permeti aconseguir l’aprovació del client per a seguir endavant amb un projecte és sempre més ràpid i més barat. Per a Ching:
«El dibuix és el principal ressort que fem servir per a organitzar i expressar els nostres pensaments i percepcions visuals» (1998/2010, pàg. 1).
Segons aquest autor el dibuix com a disciplina transcendeix l’expressió artística i es converteix en un element pràctic que permet reformular i abordar els problemes que presenta el disseny (Ching, 1998/2010, pàg. 1).
Dibuix, ideació i materialització
A Técnicas de presentación, Dick Powell diu:
«S’anomena disseny a l’operació creativa que converteix les idees en realitats[4]» (1986/1993, pàg. 6).
Així doncs, per a Powell, sense importar en quin aspecte del disseny treballi el dissenyador, «sempre acaba comprovant que la més útil de totes aquestes disciplines és el dibuix» (1986/1993, pàg. 6).
Figura 46. Alçat de la Casa de los Botines, fet per Antoni Gaudí (1891).
L’ús dels dibuixos preliminars és un patró en el flux de producció tant per a dissenyadors (gràfics, industrials, d’interiors) com per a arquitectes, creatius i directors artístics publicitaris, directors i dissenyadors de producció cinema o TV, escenògrafs, artistes de conceptes i animadors 3D de videojocs, etc.
La raó és simple: tots aquests professionals fan avançar els seus projectes fent servir un procés que evoluciona des dels dibuixos inicials (en general treballant a partir d’un brief o un guió) fins a arribar a la concreció del producte final.
Figura 47. Concept art per al disseny d’una criatura (2008).
Figura 48. Resultat final.
Ching qualifica aquests dibuixos de «de detall o d’obra» que els dissenyadors utilitzen per a subministrar indicacions gràfiques per a la producció, desenvolupament o construcció de projectes (1998/2010, pàg. 2). I és cert que els dibuixos preliminars serveixen per a fer evolucionar una idea des de la seva concepció fins als detalls finals i solen prendre la forma de maquetes gràfiques, projeccions arquitectòniques, esbossos d’escenografia, storyboards, visualitzacions de personatges, vehicles, fons, etc.
Figura 49. Storyboards utilitzats per a previsualitzar i planificar la pel·lícula Darrere la porta (2015).
Dibuix i presentació d’idees
Com dèiem, el dibuix és una molt bona estratègia per a comunicar idees visuals o, dit d’una altra manera, explicar als altres els punts forts de les idees que proposem.
Figura 50. Tall del Nash 600 (1942); en anglès, a aquest tipus de dibuixos se’ls coneix com X-Ray drawing.
Ching també esmenta que el terme dibuix es fa servir en disseny com la forma que empren els dissenyadors per a presentar i convèncer un client o espectador de les virtuts de les nostres propostes (Ching, 1998/2010, pàg. 2).
Figura 51. Panel-boards usats per a vendre un projecte de pel·lícula (2002).
Dibuix estudi
Com hem avançat en l’apartat «Llibreta d’esbossos» (en el capítol dedicat als materials), el dibuix pot ser una important eina d’estudi.
Figura 52. Estudi basat en l’observació directa del natural (2015).
Quan estudiem alguna cosa ho fem amb la finalitat de conèixer-la millor, de parar atenció en detalls que mai havíem vist amb anterioritat. Alguns artistes arriben a dir que no han vist una cosa realment fins que la dibuixen.
Figura 53. Estudis de peus (2002).
L’observació que exigeix el dibuix ens obliga a estar atents a les formes, detalls, materials, textures, comportaments, etc. de les coses que mirem; per tant, al final d’un dibuix sabem més sobre allò que hem dibuixat perquè, fins i tot sense adonar-nos-en, estudiem el que dibuixem.
Figura 54. Estudis d’animals (2010).
És inevitable que en acabar un dibuix hàgim après alguna cosa nova sobre l’objecte del nostre estudi (el nostre model). Aquest fenomen, més enllà del plaer que provoca dibuixar i saber més sobre el que dibuixem, té diversos beneficis: d’una banda, tot allò que examinem atentament va quedant emmagatzemat en la nostra memòria[5], i com a conseqüència, ens servirà per a ser capaços de dibuixar de memòria; de l’altra, pel mateix procés cognitiu que esmentàvem, un comença a disposar d’una galeria d’imatges mentals que es poden recombinar per a crear noves idees o conceptes visuals (aquests dos processos són els que ens serviran per a dibuixar usant la imaginació).
Figura 55. Estudi de peus fet per Albrecht Dürer (circa 1508, Museu Boijmans van Beuningen).
Figura 56. Estudi de petxines (2004).
El dibuix com un fi en si mateix
Com explicàvem, el dibuix pot ser usat de manera merament instrumental (per a la ideació, per a comunicar idees, per a l’estudi, etc.), però també pot ser entès com una forma d’art que busca ser un fi en si mateix.
Figura 57. Aged Phoenix (Invention 9), de Paul Klee (1905). Guggenheim Museum, Nova York.
Respecte a les diferències que hi ha entre l’activitat artística i la del disseny, Campi Valls argumenta que és un error confondre el treball fet pels artistes i el produït pels dissenyadors, ja que quan els primers fan una obra, aquesta es justifica en si mateixa, i, a més, no creen amb els condicionaments preestablerts i estrictes amb els quals treballen els dissenyadors. L’autora es refereix a la manera de treballar amb restriccions pròpia dels dissenyadors com a «creativitat condicionada», ja que, segons Campi Valls, aquests no veuen els condicionaments de l’encàrrec com a límits sinó com a desafiaments (Campi Valls, 1992/2008, pàg. 24).
Conclusions
Més enllà de l’interès artístic que pugui despertar en un àmbit pràctic, la raó fonamental de la persistència del dibuix és de tall funcional: dibuixar segueix sent la manera més ràpida, directa i barata de comunicar, planificar i generar idees visuals.