1. Introducció
1.4. Suports per al dibuix
Un dels suports més tradicionals per a dibuixar és el paper, ja sigui en fulls solts, blocs o llibretes. Podem trobar molts papers diferents, que poden variar en funció del seu gramatge i grossor, tipus de pasta amb la qual estan fets, procés de fabricació, color, format, etc.
A part del paper, també podem trobar moltes altres superfícies planes que s’usen per a dibuixar: tela, fusta, plàstic, una paret, el terra, etc. Si bé és cert que el dibuix s’ha practicat sobre superfícies planes i amb l’objectiu d’imprimir-les durant els últims segles, també és veritat que els orígens del dibuix figuratiu es remunten al Paleolític, quan les persones pintaven sobre murs les superfícies dels quals no eren exactament planes. Com hem comentat anteriorment, existeixen diverses teories sobre la forma en la qual pintaven els nostres ancestres, però el que és molt probable és que la seva imaginació fos estimulada per les esquerdes o la incidència de la llum sobre els volums irregulars de les parets de les coves —diversos mil·lennis abans que Leonardo da Vinci detectés el patró que esmentàvem sobre com estimular la ment. Veiem, doncs, que qualsevol superfície, sigui plana o no, pot ser un suport per a dibuixar.
Avui dia també existeixen nombrosos invents com les tauletes gràfiques que permeten dibuixar sobre pantalles fent servir llapis òptics o fins i tot utilitzant els dits i treballant directament el dibuix en digital, que pot distribuir-se en un format també digital o bé imprimir-se sobre gairebé qualsevol suport. Altres aparells, com l’Inkling de Wacom, permeten transformar el dibuix tradicional en format digital (tant en bitmap amb capes com en vectorial).
Un altre suport curiós és l’aire. Si bé els dibuixos amb llum (peu de pàgina light drawing o light painting) existeixen des de fa uns quants anys (com a evidència, les famoses fotos de Picasso fetes per Gjon Mili per a la revista Life el 1949), des de fa un temps aquesta pràctica s’ha tornat a popularitzar, probablement a causa de la facilitat de registre (tant en fotografia com en vídeo) que permeten les càmeres digitals.
D’altra banda, avui dia hi ha nous invents, com el tilt brush de Google, que, usant ulleres virtuals, permeten dibuixar tridimensionalment, com si el dibuix fos una eina escultòrica que, igual que els dibuixos fets amb llum, no necessités una superfície bidimensional ni física com a suport (http://www.tiltbrush.com).
Figura 44. Disseny de vestit fet per Aimei Kutt (2016) utilitzant tilt brush (https://vimeo.com/171544808). Aquesta imatge ens permet albirar les possibilitats tècniques d’aquest nou mitjà que combina el dibuix amb l’escultura, i, per tant, es pot fer servir com a maqueta 3D.
Amb tot això pretenem dir que, igual que els orígens del dibuix no es limiten a la manera en la qual habitualment podríem entendre la disciplina avui dia, el seu futur tampoc hauria d’estar restringit al suport paper, que, si bé és cert que va predominar des de la invenció del papir, va florir durant els anys d’invenció de la impremta de tipus mòbil i va arribar al seu punt àlgid en la tecnologia predigital, no hauria de limitar necessàriament les possibilitats del dibuix.
Figura 45. Cadàvers exquisits (joc de dibuix col·lectiu) fets sobre tovallons durant l’espera d’un vol (2016).
Podríem dir que qualsevol superfície pot servir per a comunicar-se pel mitjà expressiu del dibuix, des d’un humil tovalló fins a realitats virtuals, passant per suports que encara estan per descobrir.
El bloc d’esbossos
En relació amb els blocs o llibretes d’esbossos, hi ha una infinitat de models. D’una banda varien quant al gramatge i tipus de paper; de l’altra, hi ha els que porten un enquadernat cosit i els que utilitzen un filferro en forma d’espiral. També els tipus de tapa varien; en alguns casos són dures i en d’altres, toves. Hi ha els de format vertical i els de format horitzontal. I, finalment, els podem trobar de grandàries diverses. L’ús d’un tipus o un altre depèn exclusivament dels nostres objectius; per exemple, si volem fer servir aquest material a l’exterior —la qual cosa és bastant freqüent—, és recomanable fer servir els de tapa dura per a poder-nos-hi recolzar amb més comoditat. Si, a més, volem dibuixar paisatge en general, és recomanable usar un format apaïsat (això depèn del tipus de paisatge i enquadrament, és clar, però per alguna raó porten aquest nom). El relligat espiral permet girar completament la pàgina i això pot resultar molt útil en algunes situacions (el problema que tenen aquest tipus de blocs és que les persones solen arrencar els dibuixos que no els agraden i no s’adonen del valor que tenen aquests dibuixos com a part del procés d’aprenentatge). Finalment, si el que pretenem és utilitzar-lo durant un viatge, serà convenient usar una llibreta molt portable, que ens càpiga dins de la bossa o motxilla, i, sobretot, hem d’assegurar-nos que sigui lleugera.
Conclusions
Els materials bàsics per a dibuixar poden ser simplement un bolígraf i un full de paper, però hi ha alguns materials que tenen una llarga tradició en el dibuix.
La rellevància de l’estudi i l’ús dels materials tradicionals es basa en la idea que com més ampli sigui el nostre coneixement i domini dels materials, més possibilitats expressives tindrem.
És important no limitar-se exclusivament a l’ús dels materials tradicionals i obrir la possibilitat a noves maneres de crear que resultin més afins amb la nostra sensibilitat i interessos particulars.
Un dels suports tradicionals per a dibuixar és el paper i altres superfícies planes, però també existeixen nombrosos suports alternatius, des de tovallons de restaurant fins a l’aire o els espais virtuals.