1. Introducció
1.3. Materials per al dibuix
1.3.2. Altres materials i tècniques
Quant a gustos personals, tothom desenvolupa preferències per un material o un altre, però això no ens hauria d’aturar a l’hora de provar materials nous i experimentar amb instruments o tècniques desconegudes o que en principi no ens resulten afins.
A continuació parlarem d’alguns materials alternatius i de les tècniques mixtes i experimentals.
Materials alternatius
Com hem esmentat, hi ha una llarga llista de materials «tradicionals», i també hem dit que és important conèixer-los i dominar-los tan bé com sigui possible per a augmentar les nostres capacitats expressives.
De totes maneres, per a matisar aquest punt de vista direm que també és recomanable experimentar amb materials alternatius. Òbviament, un material alternatiu és tot el que es contraposa amb els materials utilitzats comunament. Per a resumir podríem dir que els materials alternatius són els que trobem o bé fabriquem nosaltres mateixos (com a exemple de material oposat podem pensar en una branca que recollim durant un passeig pel bosc, i en relació amb materials fabricats, podríem esmentar un tros de canya que tallem nosaltres mateixos), o els que, inicialment, no van ser dissenyats com a materials artístics (per exemple, un bolígraf Bic o un retolador pensat per a treball d’oficina).
Quan parlem de dominar ens referim a tenir control sobre el material, no que el material ens controli a nosaltres. En la pràctica professional, a l’hora de rebre un encàrrec amb una data de lliurament clara, no solem tenir temps d’estar experimentant (tinguem en compte que, generalment, els encàrrecs professionals són «per a ahir», o això és el que acostumen a dir els clients quan els preguntem per quan necessiten el que ens estan encarregant); per això el millor és fer servir els materials que coneixem. Evidentment, hi ha excepcions a aquesta regla, però des del nostre punt de vista, és millor guardar-se els experiments per a un mateix i només quan un està ben segur de controlar un material o una tècnica, oferir-la com a part del nostre repertori professional.
Figures 40 i 41. Petites branques com a material alternatiu i els resultats del seu ús.
Figures 42 i 43. Possibles materials alternatius: llumí, palleta, branca i raspall de dents.
Tècniques mixtes
Si bé de moment, només ens hem referit als materials, potser és important esmentar que molts impliquen una tècnica; d’aquesta manera podem parlar de la tècnica del carbonet, la del grafit, etc.
Quan parlem de tècnica parlem dels passos que seguim a l’hora de fer servir un material.
El que és important tenir en compte és que tota tècnica pot combinar-se amb una altra —fins i tot quan els resultats no siguin els volguts val la pena experimentar, equivocar-se, aprendre i sempre tornar a experimentar. Per exemple, un podria guardar els llumins usats i usar-los per a passar a tinta, és a dir, combinant un material oposat amb la tècnica tradicional de la ploma/pinzell i tinta xinesa. Si volem donar un altre tomb a l’assumpte, podríem tallar la punta dels llumins de diverses maneres i experimentar amb els resultats. D’aquesta forma estaríem combinant un material oposat-fabricat amb una tècnica tradicional. Inicialment els resultats d’aquests experiments solen presentar un cert patró: en usar materials d’aquest tipus, o en combinar-los de maneres alternatives, hi ha una pèrdua de control. Però encara que sembli una contradicció, per aquesta mateixa raó aquest tipus de materials són els preferits de molts artistes —cansats dels resultats coneguts, busquen motivació en l’ús de materials imprevisibles. Potser precisament això és el que fa que ens retornin a un estat gairebé lúdic: com que no som capaços de predir els resultats del nostre treball, ens omplim d’una expectació i un entusiasme que són propis del món dels jocs.