1. Introducció
1.1. Què és el dibuix?
Segons el diccionari en línia de la RAE, dibuixar és «Traçar en una superfície la imatge d’alguna cosa» (ASALE, 2016).
El diccionari també recull el terme com «Delinear en una superfície, i ombrejar imitant la figura d’un cos» (‘Dibujar’, 2011). Aquesta última definició —és clar— és incompleta, ja que, per exemple, relega el camp a una mera imitació o re-presentació de la realitat, excloent el dibuix imaginatiu, l’automàtic i l’abstracte.
En relació amb l’etimologia, el terme dibuixar (igual que dibujar en castellà o debuxar en portuguès) prové del francès antic deboissier, que vol dir ‘gravar’, ‘tallar’, ‘llavorar en fusta’ o ‘esculpir’ —depenent del context (‘Dibujar’, 2011; Godefroy, 1883, pàg. 435). En l’etimologia anglesa, el verb to draw (‘dibuixar’) ve de dragan, que vol dir ‘dragar’, ‘fer canals o solcs sobre alguna cosa’ (Etymonline.com, 2016).
Considerant que aquest text està dirigit a estudiants de disseny gràfic, és interessant apuntar que en francès la paraula per a referir-se tant a l’acció de dibuixar com a la de dissenyar és idèntica: dessiner. I el mateix s’aplica al producte de l’acció, ja que la paraula dessin serveix tant per a referir-se a un disseny com a un dibuix. Com veurem més endavant, és potser aquest ús preliminar del dibuix com a eina per a la planificació, la previsualització, el control de pressupostos —tan relacionats amb el pensament projectual i el design thinking—, el que probablement va generar la polivalència del terme en la llengua francesa. Si es vol aprofundir en els possibles problemes d’aquesta doble càrrega semàntica, és molt recomanable llegir la interessant reflexió que en fa Isabel Campi Valls (Campi Valls, 1992/2008, pàg. 89).
Una accepció més abastadora del camp indica que el dibuix és el principi fonamental de l’art plàstic i la base estructural de qualsevol projecte (de disseny, arquitectònic, etc.).
Potser també convé considerar la definició que en dóna Francis D. K. Ching; per a aquest autor dibuix és el «procés o tècnica que es posa en pràctica per a representar alguna cosa —un objecte, un entorn, una idea— traçant línies sobre una superfície» (Ching, 1998/2010, pàg. 1 —l’èmfasi és meu).