Anomenem protoescriptura<\/strong> a les primeres manifestacions gr\u00e0fiques de la humanitat, que es consideren el precedent necessari per a la posterior aparici\u00f3 de l\u2019alfabet. Estem parlant de signes en el fang, incisions sobre os o fusta, pintures sobre roques, etc. Aquestes imatges ja transmetien missatges i van sorgir a principis del tercer mil\u00b7lenni abans de Crist. Amb el temps, l\u2019escriptura ha anat evolucionant en diferents fases: dibuixos, signes pict\u00f2rics, pictogrames, ideogrames (signes conceptuals) i jerogl\u00edfics.<\/p>\n Tot i que les primeres representacions de nombres i signes comptables daten de voltants del 30000 aC, es pot considerar que la primera escriptura \u00e9s la cune\u00efforme sum\u00e8ria<\/strong> (aprox. 3000 aC), que ha arribat a nosaltres en forma de lleis, contractes i comunicacions socials. Aquestes representacions gr\u00e0fiques van anar evolucionant cap a petits codis de representaci\u00f3, entrant en un proc\u00e9s d\u2019esquematitzaci\u00f3, fonetitzaci\u00f3 i codificaci\u00f3 b\u00e0sica i donant lloc a l\u2019ideograma, un signe conceptual que \u00e9s a mig cam\u00ed entre l\u2019escriptura referencial i formes pr\u00f2pies amb finalitats ling\u00fc\u00edstiques. Per exemple, el dibuix esquematitzat d\u2019un sol ja no significa l\u2019objecte representat, sin\u00f3 tamb\u00e9 llum, poder, D\u00e9u, etc.<\/p>\n Figura 6. Evoluci\u00f3 de l\u2019ideograma \u00abcap\u00bb del 3000 al 1000 aC<\/p><\/div>\n <\/p>\n El primer alfabet conegut, del qual prov\u00e9 el nostre alfabet llat\u00ed, fou l\u2019alifat fenici <\/strong>(voltants del 1200 aC), i el seu desenvolupament va estar basat en el sistema egipci de jerogl\u00edfics. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia directa de l\u2019alifat fenici sorgir\u00e0 la versi\u00f3 grega de l\u2019alfabet amb algunes adaptacions pr\u00f2pies de les seves necessitats fon\u00e8tiques, i posteriorment, per adopci\u00f3 d\u2019aquest, apareixer\u00e0 l\u2019alfabet llat\u00ed. Els grecs van prendre vint-i-dues consonants fon\u00e8tiques fen\u00edcies i els afegiren les vocals, cosa que gener\u00e0 un alfabet que ha donat forma a molts sistemes d\u2019escriptura occidentals.<\/p>\n L\u2019escriptura lapid\u00e0ria romana<\/strong>, tamb\u00e9 coneguda com monumental o capital, exigia una realitzaci\u00f3 formal m\u00e9s cuidada a causa de la naturalesa perdurable del material (habitualment marbre) i de la finalitat solemne dels missatges. Amb l\u2019escriptura lapid\u00e0ria romana, cada car\u00e0cter de l\u2019alfabet passa per un proc\u00e9s de redibuixat basat en les formes simples del quadrat, el cercle i el triangle, tot seguint unes rigoroses lleis de proporcionalitat. Les formes d\u2019aquesta Capitalis Monumentalis<\/em> formen encara avui la base de les lletres maj\u00fascules que emprem en el nostre alfabet llat\u00ed.<\/p>\n Figura 7. Inscripci\u00f3 en lletra capital romana a la base de la columna de Traj\u00e0 a Roma. Any 113 aC<\/p><\/div>\n <\/p>\n Paral\u00b7lelament a l\u2019escriptura epigr\u00e0fica romana<\/strong>, de gran complexitat formal i t\u00e8cnica, existien versions cal\u00b7ligr\u00e0fiques de l\u2019alfabet: la capital quadrada, la capital r\u00fastica i la cursiva romana (segles i<\/span>–ix<\/span>). Basades en els moviments naturals del bra\u00e7 i de la m\u00e0 \u2013el ductus<\/em>\u2013, permetien m\u00e9s rapidesa en l\u2019execuci\u00f3 i cobrien necessitats de comunicaci\u00f3 no tan solemnes (escrits administratius, comercials, literaris, etc.).<\/p>\n Figura 8. Esp\u00e8cimen de capital r\u00fastica<\/p><\/div>\n <\/p>\n Les escriptures uncial i semiuncial<\/strong> (segles iv<\/span>–v<\/span>), en el seu conjunt, intenten conservar la proporcionalitat de la capital romana per\u00f2 aportant una reinterpretaci\u00f3 de l\u2019estructura i dels elements dels car\u00e0cters cap a les formes corbes. Modulaci\u00f3 i inclinaci\u00f3, els valors t\u00edpicament cal\u00b7ligr\u00e0fics d\u2019aquests models, passen a un primer pla i permeten textos d\u2019una gran bellesa formal i un major nombre de car\u00e0cters per l\u00ednia i p\u00e0gina.<\/p>\n Les lletres min\u00fascules o de caixa baixa del nostre alfabet llat\u00ed provenen de la min\u00fascula carolina<\/strong> (any 800 aprox.), que arriba a ser el tipus de lletra per a correspond\u00e8ncia en temps de Carlemany, que es podia escriure i llegir r\u00e0pidament. L\u2019emperador era conscient del valor del text com a potent difusor d\u2019idees i com a instrument de governabilitat, aix\u00ed que va propiciar el redibuixat de l\u2019alfabet i va imposar la claredat en la seva lectura i la senzillesa en el tra\u00e7at, despr\u00e9s de la fragmentaci\u00f3 territorial conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019esfondrament de l\u2019Imperi rom\u00e0.<\/p>\n Figura 9. Esp\u00e8cimen de min\u00fascula carolina<\/p><\/div>\n <\/p>\n De la min\u00fascula carolina se\u2019n derivaran dues branques: la g\u00f2tica<\/strong>, una escriptura condensada i de r\u00e0pida execuci\u00f3 procedent del nord d\u2019Europa, i la human\u00edstica<\/strong>, m\u00e9s utilitzada en el m\u00f3n cultural itali\u00e0 i que recull les formes de la carolina amb trets m\u00e9s oberts i car\u00e0cters lleugerament m\u00e9s estructurats.<\/p>\n Al voltant del 1440, Johannes Gutenberg inventa la fosa de tipus m\u00f2bils amb la intenci\u00f3 d\u2019accelerar el llarg proc\u00e9s que suposava la producci\u00f3 manuscrita d\u2019un llibre en aquell moment, que podia prolongar-se mesos o anys. Malgrat l\u2019aparici\u00f3 d\u2019aquesta invenci\u00f3 revolucion\u00e0ria, durant molt de temps els textos impresos van seguir imitant les formes i les normes de composici\u00f3 dels textos escrits, que seguiran sent considerats els textos per excel\u00b7l\u00e8ncia. La producci\u00f3 m\u00e9s important d\u2019aquest per\u00edode \u00e9s la B\u00edblia de Gutenberg o \u00abB\u00edblia de les 42 l\u00ednies\u00bb (1452-1454), escrita en llat\u00ed i composta en escriptura g\u00f2tica de textura.<\/p>\n Figura 10. Primera p\u00e0gina del primer volum de la B\u00edblia de Gutenberg: ep\u00edstola de Sant Jeroni<\/p><\/div>\n <\/p>\n A partir del segle xv<\/span>, els humanistes del Renaixement van decidir tornar als models dels antics grecs i romans, i amb aix\u00f2 van comen\u00e7ar a afrontar els textos cl\u00e0ssics amb una altra actitud, cosa que convertir\u00e0 l\u2019edici\u00f3 de llibres en un camp d\u2019experimentaci\u00f3 de les noves idees. Aix\u00f2 far\u00e0 que les fonts tornin a les seves formes antigues i que incorporin per primer cop lletres maj\u00fascules (capital romana) i, a la vegada, min\u00fascules (escriptura human\u00edstica). El c\u00e0non formal del nostre alfabet llat\u00ed actual es basa en aquests dos alfabets fonamentalment diferents, la uni\u00f3 dels quals derivar\u00e0 en una nova tipologia anomenada romana<\/strong>.<\/p>\n Un dels noms m\u00e9s importants d\u2019aquesta \u00e8poca \u00e9s Aldo Manuzio, editor veneci\u00e0 que encarrega la fosa de nombroses fam\u00edlies, entre les quals destaca la Bembo<\/strong>. Aquesta tipografia t\u00e9 una import\u00e0ncia sense precedents per l\u2019esfor\u00e7 conceptual que va suposar la s\u00edntesi formal feta entre les capitals romanes i l\u2019escriptura de tradici\u00f3 human\u00edstica. Una altra gran aportaci\u00f3 de Manuzio va ser el disseny i fosa de les primeres cursives, tamb\u00e9 anomenades aldines<\/strong> o it\u00e0liques<\/strong>.<\/p>\n Figura 11. Mostra dels car\u00e0cters de Bembo d\u2019Aldo Manuzio (1495)<\/p><\/div>\n <\/p>\n Durant els segles posteriors a la invenci\u00f3 de la tipografia (xvi<\/span> i xvii<\/span>) no es produiran canvis profunds en el camp de les fam\u00edlies de tipus, per\u00f2 es tendeix al perfeccionament i es produeix una mesurada evoluci\u00f3 de les formes. Una de les fonts romanes antigues m\u00e9s destacades \u00e9s la Garamond<\/strong> (1540), del tip\u00f2graf franc\u00e8s Claude Garamond. En els seus tipus es percep el control del gruix, una lleu modulaci\u00f3 dels tra\u00e7os i la cerca d\u2019un equilibri m\u00e9s gran entre maj\u00fascules i min\u00fascules, aix\u00ed com entre la versi\u00f3 rodona i la cursiva.<\/p>\n Les lletres romanes de transici\u00f3 van suposar el pont entre les antigues i les modernes. Al llarg dels segles xvi<\/span> i xvii<\/span> es duu a terme una progressiva evoluci\u00f3 de les formes i es generen uns car\u00e0cters curosament estructurats on res queda a l\u2019atzar. Aix\u00f2 va donar peu a l\u2019aparici\u00f3 de fam\u00edlies molt ben constru\u00efdes i amb una coher\u00e8ncia formal notable, per\u00f2 encara s\u2019hi podien apreciar caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de la tradici\u00f3 manual.<\/p>\n El segle xviii<\/span> va veure l\u2019aparici\u00f3 de les fonts modernes, amb la racionalitzaci\u00f3 dels elements estructurals de les tipografies, que ja presenten un marcat contrast, un ritme gr\u00e0fic (blanc-negre) i una modulaci\u00f3 axial vertical. Les fam\u00edlies d\u2019aquest per\u00edode, clarament influenciades pel gravat en coure, s\u00f3n considerades les primeres a idear-se i manipular-se des d\u2019un punt de vista purament tipogr\u00e0fic, de manera que desapareix el rastre de l\u2019escriptura cal\u00b7ligr\u00e0fica<\/strong>. Entre els m\u00e9s actius en el desenvolupament d\u2019aquestes fonts trobem la fam\u00edlia d\u2019impressors Didot i l\u2019itali\u00e0 Giambattista Bodoni. La tend\u00e8ncia cap a l\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3 d\u2019aquest per\u00edode va produir l\u2019aparici\u00f3 del sistema de normalitzaci\u00f3 de les mesures tipogr\u00e0fiques.<\/p>\n La industrialitzaci\u00f3 de principis del segle xix<\/span> va generar unes necessitats de comunicaci\u00f3 pr\u00f2pies, entre les quals es trobava la publicitat, el cartellisme i les publicacions peri\u00f2diques. Per tal de satisfer la curiositat del lector de not\u00edcies i fullets, les formes se sintetitzen per a cercar un impacte m\u00e9s gran en el lector. Sorgeixen aix\u00ed les primeres tipografies eg\u00edpcies, tamb\u00e9 anomenades slab-serif<\/strong> o de remat quadrat, i les primeres sense remat o de pal sec, tamb\u00e9 anomenades grotesques<\/strong> per la percepci\u00f3 que en tenia el sector tipogr\u00e0fic m\u00e9s tradicional. L\u2019aparici\u00f3 de noves t\u00e8cniques en el camp de la impressi\u00f3 a color i l\u2019experimentaci\u00f3 fotogr\u00e0fica va propiciar uns tractaments tipogr\u00e0fics que potenciaven la integraci\u00f3 del text i la imatge.<\/p>\n Figura 12. Pangrama compost amb Clarendon (1845), una de les tipografies slab-serif m\u00e9s conegudes<\/p><\/div>\n <\/p>\n La primera meitat del segle xx<\/span> es va caracteritzar per l\u2019enfrontament entre la recuperaci\u00f3 dels antics models tipogr\u00e0fics i la cerca de noves formes d\u2019expressi\u00f3 gr\u00e0fica que trenquessin la tradicional simetria de la p\u00e0gina impresa. Les fonts sense serif van gaudir d\u2019un renaixement, amb aportacions tan importants per a la hist\u00f2ria de les lletres com la Gill Sans<\/strong> (1916) d\u2019Eric Gill, la Futura<\/strong> (1932) de Paul Renner, la Univers<\/strong> (1957) d\u2019Adrian Frutiger i la conegud\u00edssima Helvetica<\/strong> (1959) de Max Miedinger.<\/p>\n El 1970 comen\u00e7aria una nova era de la tipografia amb l\u2019aparici\u00f3 del sistema de composici\u00f3 optomec\u00e0nic (fotocomposici\u00f3), que provocaria, en molt poc temps, la desaparici\u00f3 de la composici\u00f3 amb tipus de plom que s\u2019havia anat fent servir els darrers cinc-cents anys. Els principis as\u00e8ptics i modulars que regien la producci\u00f3 de tipografies d\u2019aquesta \u00e8poca, juntament amb l\u2019aparici\u00f3 de les noves t\u00e8cniques fotogr\u00e0fiques i \u00f2ptiques, va donar lloc a la creaci\u00f3 de fam\u00edlies molt variades en ampl\u00e0ria, expandides i condensades i en el gruix del tra\u00e7, tant per a versions rodones com per a cursives.<\/p>\n El text avui dia ja ha abandonat els seus vehicles tradicionals i ha conquerit l\u2019espai virtual. Ha deixat de ser anal\u00f2gic per a ser fonamentalment digital. L\u2019eclosi\u00f3 de l\u2019autoedici\u00f3 en la d\u00e8cada de 1980 ha perm\u00e8s al dissenyador compondre tipogr\u00e0ficament un projecte sense haver de rec\u00f3rrer a prove\u00efdors externs. El text ja es pot reproduir a voluntat i ha estat desmaterialitzat, de manera que amb facilitat es poden crear fonts pr\u00f2pies, modificar les existents i, \u00f2bviament, fer servir les generades per altres. Les fonts s\u2019han fet populars de sobte, i aix\u00f2 ha provocat nous reptes i tecnologies com el llenguatge PostScript o les fonts adaptades a p\u00edxel per a la seva lectura en pantalla.<\/p>\n <\/p>\n L’evoluci\u00f3 de la tipografia al llarg dels temps est\u00e0 \u00edntimament relacionada amb el desenvolupament social de la humanitat. Les formes de les lletres produ\u00efdes des dels inicis de l’escriptura fins als nostres dies reflecteixen els assoliments arquitect\u00f2nics, t\u00e8cnics i culturals relacionats amb el pensament hum\u00e0 d’una era concreta i ens parlen tamb\u00e9 dels utensilis i materials d’escriptura emprats en els distints per\u00edodes.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1.5. Breu hist\u00f2ria de la tipografia Anomenem protoescriptura a les primeres manifestacions gr\u00e0fiques de la humanitat, que es consideren el precedent necessari per a la posterior aparici\u00f3 de l\u2019alfabet. Estem parlant de signes en el fang, incisions sobre os o fusta, pintures sobre roques, etc. Aquestes imatges ja transmetien missatges i van sorgir a principis […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/83"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=83"}],"version-history":[{"count":17,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/83\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":713,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/83\/revisions\/713"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=83"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.5.A.evolucio-ideograma-cuneiforme.png\")
Font: Samuel Noah Kramer. History Begins at Sumer. Thirty Nine Firsts In Recorded History<\/em><\/h6>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.5.B-inscripcio-columna-traja.png\")
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.5.C-capital-rustica.png\")
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.5.D-minuscula-carolina.png\")
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.5.E-biblia-gutenberg.png\")
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.5.F-Aldo-Manuzio-Bembo.png\")
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.5.G.clarendon.png\")
Conclusions<\/strong><\/h4>\n