{"id":551,"date":"2017-09-19T15:31:59","date_gmt":"2017-09-19T15:31:59","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/?page_id=551"},"modified":"2021-07-21T12:06:46","modified_gmt":"2021-07-21T12:06:46","slug":"2-paraules-5","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/2-paraules-5\/","title":{"rendered":"2. Paraules"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

2.5.\u00a0Crims tipogr\u00e0fics<\/strong><\/h3>\n

Els crims tipogr\u00e0fics<\/strong> s\u00f3n males pr\u00e0ctiques en l\u2019\u00fas de la tipografia; coses que haur\u00edem d\u2019evitar fer quan treballem amb lletres per raons tant pr\u00e0ctiques o funcionals com est\u00e8tiques.<\/span><\/p>\n

    \n
  1. Combinar fonts semblants<\/b><\/a><\/li>\n
  2. Fer servir falses cursives, negretes i versaletes<\/b><\/a><\/li>\n
  3. Abusar de les tipografies de fantasia i script<\/em><\/b><\/a><\/li>\n
  4. Distorsionar les lletres<\/b><\/a><\/li>\n
  5. Compondre en vertical<\/b><\/a><\/li>\n
  6. Deixar v\u00eddues, \u00f2rfenes, rius i part\u00edcules soltes<\/b><\/a><\/li>\n
  7. Compondre columnes centrades<\/b><\/a><\/li>\n
  8. Fer canvis d\u2019escala i espaiats arbitraris<\/b><\/a><\/li>\n
  9. Fer l\u00ednies massa curtes o massa llargues<\/b><\/a><\/li>\n
  10. Descuidar l\u2019ortotipografia<\/b><\/a><\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n

      \n
    1. <\/a>Combinar fonts semblants<\/b><\/li>\n<\/ol>\n

      No \u00e9s bona idea triar dues lletres romanes en un projecte ni tampoc dues de pal sec. En general, \u00e9s preferible buscar el contrast i no la semblan\u00e7a entre tipografies. Per exemple, \u00e9s millor combinar Helvetica amb una romana com Minion o Didot que no pas amb una altra tipografia sense remat, com Gotham.<\/span><\/p>\n

      \"\"

      Figura 70<\/p><\/div>\n

        \n
      1. <\/a>Fer servir falses cursives, negretes i versaletes<\/b><\/li>\n<\/ol>\n

        Gaireb\u00e9 tot el programari actual dedicat al disseny gr\u00e0fic i al tractament de textos ofereix la possibilitat de transformar la tipografia que estiguem fent servir en cursiva, negreta o versaleta. Si l\u2019aplicaci\u00f3 funciona correctament, buscar\u00e0 la variant d\u2019estil que tingui aquesta font, per\u00f2 en molts casos la fam\u00edlia de tipus ser\u00e0 massa curta perqu\u00e8 es pugui fer l\u2019operaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

        Aix\u00ed doncs, per a aconseguir les negretes, el programari pot aplicar a les lletres un contorn gruixut, recreant una densitat semblant a la negreta per\u00f2 amb un efecte r\u00fastic, poc refinat. Per a obtenir la cursiva, el programa inclinar\u00e0 les lletres cap a la dreta al voltant de 12\u00ba, per\u00f2 una bona cursiva ha de tenir un dibuix especial i diferent respecte a la rodona. Pel que fa a la versaleta, el programa aplicar\u00e0 simplement maj\u00fascules una mica redu\u00efdes, per\u00f2 una versaleta vertadera ha de tenir un tra\u00e7 del mateix valor que la maj\u00fascula.<\/span><\/p>\n

        \"\"

        Figura 71<\/p><\/div>\n

         <\/p>\n

         <\/p>\n

        \"\"

        Figura 72<\/p><\/div>\n

        \"\"

        Figura 73<\/p><\/div>\n

          \n
        1. <\/a>Abusar de les tipografies de fantasia i script<\/em><\/b><\/li>\n<\/ol>\n

          Hi ha infinitat de tipografies de fantasia al nostre abast: sanguinoses, amb forma de trencaclosques, retallades amb tisora, amb efecte de 3D, etc. Existeixen perqu\u00e8 hi ha dissenyadors que les creen i les posen a disposici\u00f3 de tothom a internet, generalment classificades a l\u2019apartat \u00abdisplay\u00bb o, simplement, \u00abaltres\u00bb dels portals de distribuci\u00f3. Per\u00f2 la gran majoria d\u2019aquestes fonts tenen un car\u00e0cter excessivament expressiu i molt sovint una baixa llegibilitat, que \u00e9s justament el criteri que haur\u00edem de prioritzar a l\u2019hora de triar un tipus de lletra.<\/span><\/p>\n

          \u00c9s cert que la tipografia t\u00e9 una doble funci\u00f3: ling\u00fc\u00edstica<\/strong> i gr\u00e0fica<\/strong>, per\u00f2 si exagerem la segona, estarem minimitzant la primera. Quan triem una tipografia, l\u2019objectiu principal \u00e9s que el missatge textual sigui llegit, i una vegada aconseguida aquesta missi\u00f3, ja considerarem qu\u00e8 ens transmet la seva forma. La tipografia ha de ser el to amb qu\u00e8 es pronuncien les paraules, aix\u00ed que no \u00e9s bona idea fer \u00fas de tipus de fantasia per la mateixa ra\u00f3 que no \u00e9s aconsellable parlar amb alg\u00fa a crits o imitant un accent extravagant.<\/span><\/p>\n

           <\/p>\n

          \"Figura

          Figura\u00a074<\/p><\/div>\n

           <\/p>\n

          \"Figura

          Figura 75. Les fonts manuscrites o de fantasia no s\u00f3n adequades per a textos llargs, ja que les seves formes complexes i capritxoses fan que siguin dif\u00edcils de llegir en grand\u00e0ries de lletra petites. Les fonts amb serif, en canvi, estan dissenyades per a aquest prop\u00f2sit<\/p><\/div>\n

           <\/p>\n

          Amb les tipografies script<\/em><\/strong> o que imiten escriptures manuals ocorre una cosa semblant perqu\u00e8 a efectes pr\u00e0ctics s\u00f3n una tipologia especial de lletres de fantasia. S\u2019han de fer servir amb moderaci\u00f3 \u2013mai per a grans quantitats de text\u2013 i sempre vigilant que no comuniquin res que no volem que comuniquin.<\/span><\/p>\n

          En la gran majoria dels casos \u00e9s preferible fer servir lletres m\u00e9s neutres o, com a m\u00ednim, no tan expressives com les de fantasia i intentar aportar valor al projecte nosaltres mateixos. \u00c9s a dir, en general \u00e9s millor aplicar un gest propi i controlat a una lletra m\u00e9s aviat continguda que no pas delegar totes les funcions comunicatives a una tipografia cridanera.<\/span><\/p>\n

           <\/p>\n

            \n
          1. <\/a>Distorsionar les lletres<\/b><\/li>\n<\/ol>\n

            La facilitat d\u2019\u00fas de les eines digitals al nostre abast ens pot fer caure en una hipermanipulaci\u00f3 de les lletres a la cerca d\u2019una major expressivitat. Per\u00f2 per tal d\u2019aconseguir que un text tingui un atractiu visual m\u00e9s gran n\u2019hi sol haver prou amb l\u2019escalat proporcional i la composici\u00f3. \u00c9s a dir, en la majoria de casos no es fa necessari il\u00b7lustrar o dibuixar amb lletres ni distorsionar-les. Cal pensar que les formes de les tipografies han estat dissenyades amb molta cura i \u00e9s convenient respectar-les. Si la tipografia que hem triat no expressa el que volem comunicar o no s\u2019adapta b\u00e9 a l\u2019espai que volem cobrir, \u00e9s recomanable canviar de lletra abans que manipular en exc\u00e9s la que ja tenim.<\/span><\/p>\n

            \"Figura

            Figura\u00a076<\/p><\/div>\n

             <\/p>\n

            \"Figura

            Figura 77. Deformar la tipografia provoca inconsist\u00e8ncies en la textura, o gris general del text, i dificulta la llegibilitat<\/p><\/div>\n

             <\/p>\n

              \n
            1. <\/a>Compondre en vertical<\/b><\/li>\n<\/ol>\n

              Sabem que les formes de les lletres han evolucionat a partir de la cal\u00b7ligrafia<\/strong>, \u00e9s a dir, a partir dels car\u00e0cters que tracem sobre les p\u00e0gines. En els idiomes que fan servir l\u2019alfabet llat\u00ed aix\u00f2 es fa d\u2019esquerra a dreta i de dalt a baix. Tenint-ho en compte, i tamb\u00e9 que l\u2019objectiu principal de la tipografia \u00e9s transmetre la informaci\u00f3 amb la menor quantitat d\u2019entrebancs possible, podem concloure que la composici\u00f3 en vertical \u00e9s un gest antinatural.<\/span><\/p>\n

              A m\u00e9s de dificultar enormement la lectura, la composici\u00f3 en vertical ofereix uns resultats est\u00e8tics bastant pobres en la majoria dels casos a causa de les diferents ampl\u00e0ries de les lletres.<\/span><\/p>\n

              \"Figura

              Figura 78<\/p><\/div>\n

               <\/p>\n

                \n
              1. <\/a>Deixar v\u00eddues, \u00f2rfenes, rius i part\u00edcules soltes<\/b><\/li>\n<\/ol>\n

                Per est\u00e8tica, no hem de permetre que en els nostres textos apareguin v\u00eddues, \u00f2rfenes, rius ni part\u00edcules soltes a final de l\u00ednia.<\/span><\/p>\n

                Una v\u00eddua<\/strong> \u00e9s una l\u00ednia de text que, sent el final d\u2019un par\u00e0graf, apareix la primera en una columna. Una \u00f2rfena<\/strong> \u00e9s la l\u00ednia que apareix al final d\u2019una columna per\u00f2, en realitat, \u00e9s el comen\u00e7ament d\u2019un par\u00e0graf que continua en la columna seg\u00fcent.<\/p>\n

                \"Figura

                Figura 79. Exemple de l\u00ednia \u00f2rfena (primera columna) i v\u00eddua (tercera columna)<\/p><\/div>\n

                Els camins<\/strong> o rius tipogr\u00e0fics<\/strong> s\u00f3n espais en blanc entre paraules que es repeteixen sovint al llarg d\u2019un text justificat i que trenquen la uniformitat del color tipogr\u00e0fic de la columna. Per a evitar-los, hem de revisar l\u2019amplada de columna, el cos, els ajustaments de partici\u00f3 i la justificaci\u00f3. En alguns casos podem canviar l\u2019alineaci\u00f3 justificada per alineaci\u00f3 esquerra o bandera, si encaixa amb la composici\u00f3 del disseny.<\/p>\n

                M\u00e9s informaci\u00f3: \u00abAjustaments de partici\u00f3 i justificaci\u00f3<\/a>\u00bb<\/p>\n

                \"Figura

                Figura 80. Rius tipogr\u00e0fics<\/p><\/div>\n

                Parlem de part\u00edcules soltes<\/strong> quan es queden paraules molt curtes al final de les l\u00ednies en par\u00e0grafs sense justificar.<\/p>\n

                \"Figura

                Figura 81. Part\u00edcules soltes a final de l\u00ednia i paraula solta a final de par\u00e0graf<\/p><\/div>\n

                 <\/p>\n

                M\u00e9s informaci\u00f3: \u00ab<\/span>Est\u00e8tica tipogr\u00e0fica<\/span><\/a>\u00bb<\/p>\n

                 <\/p>\n

                  \n
                1. <\/a><\/b><\/b>Combinar alineaci\u00f3 centrada amb bandera<\/b><\/li>\n<\/ol>\n

                  No \u00e9s aconsellable compondre columnes de text centrades si la resta d\u2019elements de la p\u00e0gina no se situaran tamb\u00e9 seguint l\u2019eix del mig. La composici\u00f3 centrada<\/strong> aporta al disseny un car\u00e0cter cl\u00e0ssic, autoritari i solemne, mentre que una composici\u00f3 amb alineaci\u00f3 a bandera<\/strong> resulta m\u00e9s din\u00e0mica, moderna i flexible.<\/span><\/p>\n

                  Podem fer servir columnes centrades per a titulars o par\u00e0grafs curts, per\u00f2 ens cansarem de llegir grans quantitats de text disposat d\u2019aquesta manera perqu\u00e8 a l\u2019ull li costar\u00e0 localitzar el comen\u00e7ament de cada l\u00ednia.<\/span><\/p>\n

                  \"Figura

                  Figura\u00a082<\/p><\/div>\n

                   <\/p>\n

                    \n
                  1. <\/a>Fer canvis d\u2019escala i espaiats arbitraris<\/b><\/li>\n<\/ol>\n

                    En disseny generem contrast i jerarquia mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 d\u2019escales entre els elements de la p\u00e0gina (blocs de text, imatges, titulars, etc.). Els canvis de grand\u00e0ria generen dinamisme i profunditat i, a la vegada, expressen diferents nivells d\u2019import\u00e0ncia.<\/span><\/p>\n

                    Per aix\u00f2 es fa necessari ajustar amb deteniment i decisi\u00f3 les proporcions i els espais entre els elements tipogr\u00e0fics perqu\u00e8 les composicions no semblin arbitr\u00e0ries i confuses.<\/span><\/p>\n

                    \"Figura

                    Figura\u00a083<\/p><\/div>\n

                     <\/p>\n

                      \n
                    1. <\/a>Fer l\u00ednies massa curtes o massa llargues<\/b><\/li>\n<\/ol>\n

                      En disseny no hi ha f\u00f3rmules miraculoses que puguem aplicar sistem\u00e0ticament perqu\u00e8 tots els par\u00e0metres de maquetaci\u00f3 estan interrelacionats. No obstant aix\u00f2, es pot afirmar que un text \u00e9s m\u00e9s c\u00f2mode de llegir si t\u00e9 entre 35 i 75 espais per l\u00ednia (incloent-hi car\u00e0cters, puntuaci\u00f3 i espais en blanc). Les columnes amb menys de 35 espais per l\u00ednia ens obligaran a interrompre la lectura amb freq\u00fc\u00e8ncia, i les de m\u00e9s de 75 ens faran dif\u00edcil tornar al comen\u00e7ament de la l\u00ednia seg\u00fcent.<\/span><\/p>\n

                      M\u00e9s informaci\u00f3: \u00ab<\/span>Longitud de l\u00ednia o amplada de columna<\/span><\/a>\u00bb<\/p>\n

                      \"Figura

                      Figura\u00a084<\/p><\/div>\n

                       <\/p>\n

                        \n
                      1. <\/a>Descuidar l\u2019ortotipografia<\/b><\/li>\n<\/ol>\n

                        L\u2019ortotipografia<\/strong> \u00e9s el conjunt de normes i convencions pr\u00f2pies de l\u2019edici\u00f3 de textos. \u00c9s un camp que es troba a mig cam\u00ed entre l\u2019ortografia i la tipografia, de manera que \u00e9s diferent en cada llengua. \u00c9s responsabilitat dels dissenyadors saber quin \u00e9s l\u2019\u00fas correcte dels car\u00e0cters que fan servir; com a m\u00ednim, les normes m\u00e9s b\u00e0siques de funcionament.<\/span><\/p>\n

                        Per exemple, cal saber que en castell\u00e0 es fan servir dos signes d\u2019interrogaci\u00f3: un davant de la frase i un altre al final. Aix\u00f2 no ocorre en altres lleng\u00fces com l\u2019angl\u00e8s, el catal\u00e0 o el franc\u00e8s.<\/span><\/p>\n

                        M\u00e9s informaci\u00f3: \u00ab<\/span>Ortotipografia<\/span><\/a>\u00bb<\/p>\n

                        \"\"

                        Figura\u00a085<\/p><\/div><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                        2.5.\u00a0Crims tipogr\u00e0fics Els crims tipogr\u00e0fics s\u00f3n males pr\u00e0ctiques en l\u2019\u00fas de la tipografia; coses que haur\u00edem d\u2019evitar fer quan treballem amb lletres per raons tant pr\u00e0ctiques o funcionals com est\u00e8tiques. Combinar fonts semblants Fer servir falses cursives, negretes i versaletes Abusar de les tipografies de fantasia i script Distorsionar les lletres Compondre en vertical Deixar […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/551"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=551"}],"version-history":[{"count":60,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/551\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":929,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/551\/revisions\/929"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=551"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}