Una de les primeres decisions en un projecte gr\u00e0fic \u00e9s la grand\u00e0ria i la forma de la p\u00e0gina, \u00e9s a dir, la proporci\u00f3<\/strong>, encara que les limitacions pr\u00e0ctiques, especialment l\u2019estalvi del paper, solen limitar les opcions. Qualsevol material que s\u2019hagi d\u2019adaptar a fotocopiadores o impressores haur\u00e0 de tenir un format adaptat al sistema DIN. La impressi\u00f3 de llibres permet m\u00e9s llibertat en la tria del format de p\u00e0gina, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha de tenir en compte l\u2019estalvi de paper i els formats de les m\u00e0quines d\u2019impressi\u00f3.<\/p>\n En els projectes editorials s\u2019ha de treballar sempre en dobles p\u00e0gines, tal com es veuria el disseny final. La p\u00e0gina esquerra sempre ser\u00e0 la parell i la dreta, la imparell, ja que una publicaci\u00f3 comen\u00e7a sempre amb una p\u00e0gina solta (p\u00e0gina 1) i continua amb una doble.<\/p>\n Figura 107<\/p><\/div>\n <\/p>\n L\u2019estructura de p\u00e0gina b\u00e0sica \u00e9s la pauta; defineix els marges i les columnes de la p\u00e0gina i determina, d\u2019aquesta manera, la disposici\u00f3 i les dimensions de la taca. \u00c9s essencial tenir en compte que els blancs de la p\u00e0gina s\u00f3n tan importants com la taca<\/strong>.<\/p>\n Els marges<\/strong> regulen el pes visual de la taca tipogr\u00e0fica en la p\u00e0gina i tenen la finalitat d\u2019evitar que els seus elements es perdin amb el guillotinat o amb l\u2019enquadernaci\u00f3, aix\u00ed com d\u2019assegurar una bona llegibilitat del text. Igualment, han de tenir l\u2019espai suficient per a manipular amb comoditat la p\u00e0gina.<\/p>\n En la figura 108 es mostren els noms que reben els marges de la p\u00e0gina en llenguatge t\u00e8cnic:<\/p>\n Figura 108. a) Marge de llom \/ interior. b) Marge de tall \/ exterior. c) Marge de cap \/ superior. d) Marge de peu \/ inferior<\/p><\/div>\n <\/p>\n La maquetaci\u00f3 en columnes<\/strong> ajuda a mantenir una longitud de l\u00ednia manejable i permet que l\u2019espai blanc de la p\u00e0gina no es limiti als marges. \u00c9s important la relaci\u00f3 din\u00e0mica entre el format de la p\u00e0gina, l\u2019interlineat i l\u2019amplada de columna. De la mateixa manera que per a decidir l\u2019amplada de columna correcta \u00e9s essencial considerar el cos de la tipografia i l\u2019interlineat.<\/p>\n El corondell cec<\/strong> \u00e9s la separaci\u00f3 entre columnes i ve determinat per la relaci\u00f3 entre el cos de la tipografia, l\u2019interlineat i l\u2019amplada de columna. La seva finalitat \u00e9s indicar al lector que ha de saltar a la l\u00ednia seg\u00fcent evitant que continu\u00ef la lectura en la l\u00ednia de la columna contigua. Per tant, l\u2019amplada del corondell cec haur\u00e0 de ser m\u00e9s gran que l\u2019espai entre paraules.<\/p>\n Figura 109<\/p><\/div>\n <\/p>\n La ret\u00edcula<\/strong> \u00e9s una estructura subjacent que permet organitzar i situar els diferents elements. S\u2019aplica especialment en documents de diverses p\u00e0gines per a agilitar la maquetaci\u00f3 i garantir la coher\u00e8ncia visual entre les p\u00e0gines. No obstant aix\u00f2, per a dur a terme qualsevol disseny, sigui d\u2019un llibre, un fullet, un cartell, un env\u00e0s, un lloc web o una marca, caldr\u00e0 treballar amb una ret\u00edcula.<\/p>\n Per a construir la ret\u00edcula \u00e9s necessari con\u00e8ixer b\u00e9 el contingut i fer previsi\u00f3 de possibles problemes (per exemple, titulars molt llargs). \u00c9s important que la ret\u00edcula, malgrat que \u00e9s una guia, mai no s\u2019imposi als elements que s\u2019hi maqueten. La seva finalitat \u00e9s proporcionar una unitat visual sense perdre vitalitat en la composici\u00f3. Normalment una mateixa ret\u00edcula ofereix multitud de solucions per a maquetar una p\u00e0gina, per\u00f2, fins i tot aix\u00ed, \u00e9s recomanable trencar-la en alguns casos.<\/p>\n La ret\u00edcula divideix una superf\u00edcie en camps, a manera de reixeta, que poden tenir les mateixes dimensions o variar, encara que generalment s\u00f3n proporcionals entre ells. L\u2019altura dels camps correspon a un nombre determinat de l\u00ednies de text i la seva ampl\u00e0ria correspon a l\u2019amplada de la columna m\u00e9s estreta. Es pot compondre el text en amplades de columnes diferents unint un o diversos camps.<\/p>\n Figura 110. Ret\u00edcula de manuscrit<\/p><\/div>\n <\/p>\n Figura 111. Ret\u00edcula de columnes<\/p><\/div>\n <\/p>\n Figura 112. Ret\u00edcula modular<\/p><\/div>\n <\/p>\n Figura 113. Ret\u00edcula jer\u00e0rquica Josef M\u00fcller-Brockmann, dissenyador gr\u00e0fic i professor universitari d\u2019origen su\u00eds, va caracteritzar el seu treball per la senzillesa, la l\u00f2gica compositiva i l\u2019\u00fas de la ret\u00edcula. Va escriure Sistemas de ret\u00edculas<\/em>, una obra cl\u00e0ssica de refer\u00e8ncia sobre el disseny i la composici\u00f3 rigorosa i sistematitzada en qualsevol de les seves formes.<\/p>\n Figura 114. Josef M\u00fcller-Brockmann (2016). Sistemas de ret\u00edculas<\/em> (3a. edici\u00f3, 4t. tiratge). Editorial Gustavo Gili. \u00abEl sistema de ret\u00edcula \u00e9s una ajuda, no una garantia. Permet un nombre d\u2019usos possibles i cada dissenyador pot buscar una soluci\u00f3 adequada al seu estil personal. Per\u00f2 cal aprendre a utilitzar la ret\u00edcula, aquest \u00e9s un art que requereix pr\u00e0ctica\u00bb (Josef M\u00fcller-Brockmann, 1914-1996).<\/p>\n<\/div>\n![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/Tipografia_Materiales-M4_Pagina_14_Imagen_0002.png\")
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/Tipografia_Materiales-M4_Pagina_15_Imagen_0001.png\")
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/Tipografia_Materiales-M4_Pagina_15_Imagen_0002.png\")
Hi ha diferents sistemes reticulars<\/strong><\/h4>\n
\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/Tipografia_Materiales-M4_Pagina_16_Imagen_0001-1.png\")
\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/Tipografia_Materiales-M4_Pagina_16_Imagen_0002.png\")
\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/Tipografia_Materiales-M4_Pagina_17_Imagen_0001.png\")
\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/Tipografia_Materiales-M4_Pagina_17_Imagen_0002.png\")
Font: http:\/\/www.afxdesign.com\/web-design-blog\/ipad-web-design\/responsive-web-design-example<\/a><\/p><\/div>\n![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/Tipografia_Materiales-M4_Pagina_17_Imagen_0003.png\")
Font: http:\/\/ggili.com\/es\/tienda\/productos\/sistemas-de-reticulas-1<\/a><\/p><\/div>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/Tipografia_Materiales-M4_Pagina_18_Imagen_0001.png\")