{"id":230,"date":"2017-01-26T12:24:23","date_gmt":"2017-01-26T12:24:23","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/?page_id=230"},"modified":"2021-07-20T06:12:12","modified_gmt":"2021-07-20T06:12:12","slug":"3-textos-4","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/3-textos-4\/","title":{"rendered":"3. Textos"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

3.4. Interlineat<\/strong><\/h3>\n

L\u2019espai vertical entre l\u00ednies de text s\u2019anomena interlineat<\/strong>. Es mesura des de la l\u00ednia de base d\u2019una l\u00ednia de text fins a la l\u00ednia de base de la l\u00ednia seg\u00fcent. Originalment es feia col\u00b7locant tires de plom entre les l\u00ednies de tipus met\u00e0l\u00b7lics. La configuraci\u00f3 d\u2019un interlineat adequat \u00e9s primordial per a aconseguir una distinci\u00f3 clara en la lectura de l\u00ednies de text consecutives. Conv\u00e9 que les ascendents i descendents de l\u00ednies successives no arribin a tocar-se per a evitar una aparen\u00e7a compacta de dif\u00edcil lectura. Al contrari, un text que es compon amb una dist\u00e0ncia entre l\u00ednies massa \u00e0mplia crea una estructura de franges que distreuen el lector.<\/p>\n

\"Figura

Figura 96. Exemple d\u2019interlineat<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

A m\u00e9s cos, menys interlineat, especialment si nom\u00e9s es fan servir maj\u00fascules. De la mateixa manera que conv\u00e9 reduir l\u2019espai entre car\u00e0cters en cossos grans perqu\u00e8 els espais blancs entre les lletres no distreguin l\u2019atenci\u00f3, interessa tamb\u00e9 tancar l\u2019interlineat. Les maj\u00fascules, com que no tenen ascendents ni descendents (excepte la q<\/em> o la j<\/em> d\u2019alguns tipus), fan m\u00e9s evident l\u2019espai entre l\u00ednies.<\/p>\n

El valor de l\u2019interlineat es configura en relaci\u00f3 directa amb el valor del cos. De manera que els valors de cos i d\u2019interlineat s\u2019especifiquen conjuntament utilitzant una barra entre els dos nombres. Per exemple, un cos de 8 pt i una interl\u00ednia d\u20191 pt s\u2019indica com 8\/9 pt. Si no s\u2019insereix espai entre les l\u00ednies, es diu que la composici\u00f3 \u00e9s s\u00f2lida; per exemple, 8\/8 pt.<\/p>\n

Les aplicacions de maquetaci\u00f3 solen tenir una opci\u00f3 d\u2019interlineat autom\u00e0tic predeterminada que defineix l\u2019interlineat en el 120% de la grand\u00e0ria del text (per exemple, assigna un interlineat de 12 pt per a text de 10 pt). No obstant aix\u00f2, per a aconseguir un interlineat \u00f2ptim s\u2019hauran de tenir en compte els par\u00e0metres seg\u00fcents: cos<\/strong>, altura de la x<\/strong>, amplada de columna<\/strong> i longitud d\u2019ascendents i descendents<\/strong>. Cal tenir en compte que el canvi de qualsevol d\u2019aquests par\u00e0metres obligar\u00e0 a ajustar la resta fins a aconseguir l\u2019equilibri entre ells per a aconseguir la m\u00e0xima llegibilitat. Igualment, cal considerar que moltes vegades es tractar\u00e0 d\u2019ajustos molt subtils que hauran de ser revisats en la mesura i suport final, sigui paper o pantalla.<\/p>\n

 <\/p>\n

Conclusions<\/strong><\/h4>\n

L\u2019espai vertical entre l\u00ednies de text s\u2019anomena interlineat. Es mesura des de la l\u00ednia de base d\u2019una l\u00ednia de text fins a la l\u00ednia de base de la l\u00ednia seg\u00fcent.<\/p>\n

La configuraci\u00f3 d\u2019un interlineat adequat \u00e9s primordial per a aconseguir una distinci\u00f3 clara en la lectura de l\u00ednies de text consecutives.<\/p>\n

El valor de l\u2019interlineat es configura en relaci\u00f3 directa amb el valor del cos. No obstant aix\u00f2, per a aconseguir un interlineat \u00f2ptim s\u2019hauran de tenir en compte els par\u00e0metres seg\u00fcents: cos, altura de la x, amplada de columna i longitud d\u2019ascendents i descendents.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

3.4. Interlineat L\u2019espai vertical entre l\u00ednies de text s\u2019anomena interlineat. Es mesura des de la l\u00ednia de base d\u2019una l\u00ednia de text fins a la l\u00ednia de base de la l\u00ednia seg\u00fcent. Originalment es feia col\u00b7locant tires de plom entre les l\u00ednies de tipus met\u00e0l\u00b7lics. La configuraci\u00f3 d\u2019un interlineat adequat \u00e9s primordial per a aconseguir […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/230"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=230"}],"version-history":[{"count":13,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/230\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":910,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/230\/revisions\/910"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=230"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}