{"id":213,"date":"2017-01-26T11:44:26","date_gmt":"2017-01-26T11:44:26","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/?page_id=213"},"modified":"2021-07-19T13:56:31","modified_gmt":"2021-07-19T13:56:31","slug":"2-frases-4","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/2-frases-4\/","title":{"rendered":"2. Paraules"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

2.4. Llegibilitat<\/strong><\/h3>\n

La finalitat de la composici\u00f3 de textos \u00e9s aconseguir una lectura f\u00e0cil i cont\u00ednua. Molts factors afecten la llegibilitat i tots s\u00f3n interdependents. Hi ha tantes variables que es fa dif\u00edcil determinar un conjunt limitat de regles d\u2019aplicaci\u00f3 r\u00e0pida i segura. \u00c9s possible fixar algunes pautes que ajudin a crear un text llegible, per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s aconseguir l\u2019equilibri perfecte entre elles.<\/p>\n

\n

\u00abTot el que t\u00e9 import\u00e0ncia en tipografia \u00e9s una subtilesa\u00bb (Jan van Krimpen, 1892-1958).<\/p>\n<\/div>\n

\u00c9s essencial tenir en compte la llegibilitat en la composici\u00f3 de textos continus. Els textos secundaris (titulars, destacats, anotacions, etc.) i de retolaci\u00f3 permeten una versatilitat m\u00e9s gran en la selecci\u00f3 tipogr\u00e0fica, at\u00e8s que les condicions de lectura s\u00f3n diferents.<\/p>\n

\n

\u00abDe vegades se sacrifica la llegibilitat per a incrementar l\u2019impacte\u00bb (Herb Lubalin, 1918-1981).<\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Disseny regularitzat contra decoratiu<\/strong><\/h4>\n

Les lletres d\u2019una tipografia amb disseny regularitzat solen tenir formes m\u00e9s obertes i clares que faciliten la lectura, mentre que un disseny m\u00e9s decoratiu t\u00e9 caracter\u00edstiques poc usuals o estranyes que poden distreure el lector.<\/p>\n

\"Figura

Figura 58<\/p><\/div>\n

La tipografia Baskerville (figura 58 esquerra), creada per John Baskerville el 1757, es caracteritza per la seva gran delicadesa, eleg\u00e0ncia i claredat, i \u00e9s molt apropiada per a llibres de text. Per contra, Harting (figura 58 dreta) t\u00e9 formes poc clares i desdibuixades.<\/p>\n

 <\/p>\n

Contrast i serifs<\/strong><\/h4>\n

El contrast o difer\u00e8ncia de gruix en els tra\u00e7os de les lletres produeix menys confusi\u00f3 al lector que els tra\u00e7os uniformes. Els serifs milloren el flux horitzontal de la vista al llarg de la l\u00ednia. De fet, hi ha una prefer\u00e8ncia important pels tipus amb serif per a la composici\u00f3 de textos continus.<\/p>\n

\"Figura

Figura 59<\/p><\/div>\n

Una tipografia amb contrast en els tra\u00e7os i serifs, com Baskerville (figura 59 esquerra) \u00e9s molt m\u00e9s llegible que una amb tra\u00e7os completament uniformes i sense serifs, com Futura (figura 59 dreta). Futura, dissenyada per Paul Renner el 1927, \u00e9s un dels tipus de lletra m\u00e9s coneguts i utilitzats de les tipografies modernes i es caracteritza per estar basada en formes geom\u00e8triques, cosa que fa que les seves lletres es puguin confondre amb m\u00e9s facilitat (per exemple, la a<\/em> amb la o<\/em>).<\/p>\n

\"Figura

Figura\u00a060<\/p><\/div>\n

Podem trobar tipografies lineals molt llegibles, com la Meta (figura\u00a060 esquerra), dissenyada per Erik Spiekermann el 1991, perqu\u00e8 els seus tra\u00e7os tenen una mica de contrast i certes terminacions que funcionen gaireb\u00e9 com serifs. Mentre que altres tipografies amb serif, com la Bodoni (figura\u00a060 dreta), poden ser menys llegibles perqu\u00e8 porten a l\u2019extrem el contrast en els tra\u00e7os.<\/p>\n

 <\/p>\n

Caixa baixa contra caixa alta<\/strong><\/h4>\n

Les formes m\u00e9s individualitzades de les lletres de caixa baixa s\u00f3n m\u00e9s llegibles. Les formes de la caixa alta tenen una alineaci\u00f3 horitzontal uniforme que \u00e9s dif\u00edcil de llegir c\u00f2modament i el lector les recorda menys. La caixa alta s\u2019ha de fer servir amb moderaci\u00f3 en textos continus.<\/p>\n

\"Figura

Figura\u00a061<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

S\u00e8rie o estil: eix, pes i contragrafisme<\/strong><\/h4>\n

Les s\u00e8ries o estils d\u2019una tipografia ofereixen diferents nivells de llegibilitat. Les s\u00e8ries cursiva o negreta poden ser molt \u00fatils per a contrastar o diferenciar determinats conceptes en un text, per\u00f2 no per a compondre tot un text seguit.<\/p>\n

\"Figura

Figura\u00a062<\/p><\/div>\n

En general, la s\u00e8rie rodona o normal presenta la m\u00e0xima llegibilitat (per exemple, Helvetica Neue 55 Roman de la figura 62). La cursiva perd llegibilitat per la inclinaci\u00f3 de l\u2019eix (per exemple, Helvetica Neue 56 Italic de la figura 62). El pes (gruix del tra\u00e7) mitj\u00e0 de la rodona \u00e9s m\u00e9s llegible; si \u00e9s massa prim, perd el seu contrast amb el fons (per exemple, Helvetica Neue 25 Ultra Light de la figura 62), mentre que si \u00e9s molt gruixut, es redueix el contragrafisme i, per tant, les seves formes s\u00f3n menys obertes (per exemple, Helvetica Neue 95 Black de la figura 62). Passa el mateix amb les s\u00e8ries condensades (per exemple, Helvetica Neue 57 Condensed de la figura 62).<\/p>\n

 <\/p>\n

Reproducci\u00f3 i mitj\u00e0<\/strong><\/h4>\n

La qualitat de reproducci\u00f3 repercuteix directament sobre la llegibilitat (una impressi\u00f3 feble, un tipus sobre entintatge, papers amb textures rugoses, etc.). \u00c9s fonamental tenir en compte el sistema de reproducci\u00f3 i el suport durant tot el proc\u00e9s de disseny.<\/p>\n

A m\u00e9s, per a una bona tria de la tipografia, cal tenir en compte que gaireb\u00e9 totes les tipografies han estat dissenyades per a un mitj\u00e0 determinat. Per exemple, Georgia \u00e9s una tipografia dissenyada el 1993 per Matthew Carter per a Microsoft Corporation i est\u00e0 feta per a una claredat m\u00e9s bona en pantalla.<\/p>\n

Les tipografies dissenyades per a sistemes d\u2019impressi\u00f3 tradicionals estan pensades per a ser reprodu\u00efdes en alta resoluci\u00f3. La majoria tenen seriosos problemes de llegibilitat en cossos inferiors a 10 punts, ja que les seves formes no han estat concebudes per a ser reprodu\u00efdes en una pantalla de baixa resoluci\u00f3. En ser sotmeses a l\u2019antiali\u00e0sing per a suavitzar l\u2019escalonat dels tra\u00e7os, es torna indefinida i il\u00b7legible en grand\u00e0ria petita. En les tipografies concebudes per a pantalla cada tra\u00e7 i cada punt encaixa exactament en la seva trama de p\u00edxels.<\/p>\n

\"Figura

Figura 63. T\u00e8cnica d\u2019antiali\u00e0sing<\/p><\/div>\n

Font: http:\/\/www.desarrolloweb.com\/articulos\/1675.php<\/a><\/h6>\n

 <\/p>\n

Color i contrast<\/strong><\/h4>\n

El contrast entre el color del text i el del fons \u00e9s essencial per a una bona llegibilitat. La millor combinaci\u00f3 \u00e9s text negre sobre fons blanc. L\u2019invers pot enlluernar el lector i, per tant, s\u2019ha de limitar a aplicacions en les quals la prioritat sigui l\u2019impacte. La resta de combinacions resten llegibilitat, per\u00f2 algunes poden ser v\u00e0lides en cas de textos secundaris. Cal evitar sempre la combinaci\u00f3 de colors molt saturats que puguin generar efectes \u00f2ptics.<\/p>\n

\"Figura

Figura\u00a064<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Kerning<\/em><\/strong> i tracking<\/em><\/strong><\/h4>\n

El kerning<\/em> \u00e9s l\u2019ajust autom\u00e0tic que elimina l\u2019espai entre grups de dues o tres lletres concretes i va incorporat a la font digital. \u00c9s important tenir en compte aquest aspecte en la tria d\u2019una tipografia i comprovar que les lletres s\u2019ajusten correctament sense arribar a encavalcar-se. De la mateixa manera, l\u2019espai entre lletres o tracking<\/em> ha de ser equilibrat, ni molt obert ni molt tancat. En definitiva, per a aconseguir una llegibilitat \u00f2ptima hem de separar les lletres, paraules i l\u00ednies de manera proporcionada.<\/p>\n

\"Figura

Figura 65<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Cos<\/strong><\/h4>\n

Un tipus massa gran o massa petit cansa el lector. S\u2019ha de tenir en compte el tipus de text, la dist\u00e0ncia habitual de lectura en cada cas (llibre, cartell, r\u00e8tol, etc.) i el p\u00fablic al qual va dirigit. S\u2019aconsegueix la m\u00e0xima llegibilitat amb una relaci\u00f3 correcta entre cos, interl\u00ednia i amplada de columna. Un canvi en qualsevol d\u2019aquests tres factors necessitar\u00e0 un ajust dels altres dos.<\/p>\n

\"Figura

Figura 66<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Longitud de l\u00ednia o amplada de columna<\/strong><\/h4>\n

Quan una columna \u00e9s massa estreta el lector es cansa en haver de canviar de l\u00ednia massa sovint; si \u00e9s massa ampla, li resulta dif\u00edcil trobar el comen\u00e7ament de la l\u00ednia seg\u00fcent.<\/p>\n

\"Figura

Figura\u00a067<\/p><\/div>\n

Interlineat<\/strong><\/h4>\n

\u00c9s essencial recordar la relaci\u00f3 de l\u2019interlineat amb el cos de la lletra i l\u2019amplada de columna. De la mateixa manera que cada tipografia demana un interlineat diferent en un mateix cos depenent de les seves caracter\u00edstiques, especialment de l\u2019altura de la x i de la longitud d\u2019ascendents i descendents.<\/p>\n

\"Figura

Figura 68<\/p><\/div>\n

Un interlineat massa estret (esquerra figura 68) provoca una proximitat excessiva entre l\u00ednies i genera una taca molt densa que dificulta la localitzaci\u00f3 de la l\u00ednia seg\u00fcent. En cas contrari, un interlineat massa ample (dreta figura 68) interromp cont\u00ednuament la lectura.<\/p>\n

 <\/p>\n

Alineaci\u00f3<\/strong><\/h4>\n

S\u00f3n m\u00e9s llegibles l\u2019alineaci\u00f3 a l\u2019esquerra i la justificada. En textos curts es pot fer servir l\u2019alineaci\u00f3 a la dreta o la centrada. Quan es compon un text justificat s\u2019han d\u2019ajustar molt b\u00e9 els par\u00e0metres de justificaci\u00f3 i separaci\u00f3 per a evitar espaiats variables entre les paraules que se solen anomenar \u00abrius\u00bb.<\/p>\n

\"Figura

Figura 69<\/p><\/div>\n

La columna de l\u2019esquerra de la figura 69 est\u00e0 composta amb un text justificat sense tallar paraules i amb els valors de justificaci\u00f3 per defecte d\u2019InDesign. A la del centre el text t\u00e9 els mateixos valors de justificaci\u00f3, per\u00f2 talla paraules. A la columna de la dreta s\u2019han aplicat els valors de 85%, 100% i 115% per a l\u2019espaiat entre paraules i \u20135%, 0% i 10% per a l\u2019espaiat entre lletres. Aquesta \u00faltima ofereix una taca m\u00e9s homog\u00e8nia que evitar\u00e0 interrupcions en la lectura.<\/p>\n

 <\/p>\n

Conclusions<\/strong><\/h4>\n

La finalitat de la composici\u00f3 de textos \u00e9s aconseguir una lectura f\u00e0cil i cont\u00ednua. Molts factors afecten la llegibilitat i tots s\u00f3n interdependents. Alguns d\u2019aquests factors s\u00f3n el disseny regularitzat, el contrast de gruix en els tra\u00e7os de les lletres, la caixa baixa i la s\u00e8rie rodona o normal.<\/p>\n

A m\u00e9s, \u00e9s fonamental tenir en compte el sistema de reproducci\u00f3 i el suport durant tot el proc\u00e9s de disseny, aix\u00ed com el contrast entre el color del text i el del fons, en qu\u00e8 la millor combinaci\u00f3 \u00e9s text negre sobre fons blanc.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hem de separar les lletres, paraules i l\u00ednies de manera proporcionada. S\u2019aconsegueix la m\u00e0xima llegibilitat amb una relaci\u00f3 correcta entre cos, interlineat i amplada de columna. S\u00f3n m\u00e9s llegibles l\u2019alineaci\u00f3 a l\u2019esquerra i la justificada.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

2.4. Llegibilitat La finalitat de la composici\u00f3 de textos \u00e9s aconseguir una lectura f\u00e0cil i cont\u00ednua. Molts factors afecten la llegibilitat i tots s\u00f3n interdependents. Hi ha tantes variables que es fa dif\u00edcil determinar un conjunt limitat de regles d\u2019aplicaci\u00f3 r\u00e0pida i segura. \u00c9s possible fixar algunes pautes que ajudin a crear un text llegible, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/213"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=213"}],"version-history":[{"count":24,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/213\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":905,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/213\/revisions\/905"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}