El\u00a0tracking<\/em>\u00a0\u00e9s per a paraules, l\u00ednies i par\u00e0grafs i el\u00a0kerning<\/em>\u00a0per a parells de lletres concrets. S\u00f3n dist\u00e0ncies que afecten a l\u2019espai.<\/p>\n Anomenem\u00a0tracking<\/em>\u00a0al proc\u00e9s d\u2019ampliar o reduir l\u2019espai que separa tots els car\u00e0cters. Reduir el\u00a0tracking<\/em>\u00a0(valors negatius) permet la cabuda d\u2019un nombre m\u00e9s gran de lletres en un espai donat, per\u00f2 una reducci\u00f3 massa dr\u00e0stica provoca una excessiva condensaci\u00f3 de tra\u00e7os negres. Ampliant el\u00a0tracking<\/em>\u00a0(valors positius) aconseguim alleugerir el text i generar una aparen\u00e7a m\u00e9s \u00abairejada\u00bb, amb m\u00e9s blanc entre els car\u00e0cters. Un\u00a0tracking<\/em>\u00a0massa ampli pot dificultar una lectura fluida.<\/p>\n Figura 47. Comparaci\u00f3 entre\u00a0tracking<\/em>\u00a0tancat o negatiu, normal i obert o positiu<\/p><\/div>\n Podem utilitzar un\u00a0tracking<\/em>\u00a0m\u00e9s exagerat, obert o tancat, de manera intencionada per a aconseguir un resultat m\u00e9s lleuger o pesat. Sempre que estigui justificat i ben resolt, podrem considerar-ho correcte, sempre que no es tracti d\u2019un text corregut en el qual una bona llegibilitat \u00e9s la prioritat. \u00c9s imprescindible distingir entre el text de lectura, el text per a encap\u00e7alats i altres textos curts i amb impacte visual important.<\/p>\n Figura 48. Exemple de tracking tancat, intencionat i ben resolt<\/p><\/div>\n El\u00a0kerning<\/strong>\u00a0<\/em>\u00e9s el proc\u00e9s d\u2019ajustar l\u2019espai entre parells de car\u00e0cters. Algunes combinacions de lletres, pel disseny dels mateixos car\u00e0cters, s\u00f3n especialment conflictives perqu\u00e8 tendeixen a generar uns espais peculiars que criden l\u2019atenci\u00f3 i que trenquen la continu\u00eftat de la lectura.<\/p>\n Aquest problema es pot solucionar amb el\u00a0kerning<\/em>, afegint o reduint espai entre dues lletres. Les correccions de parelles de lletres ja les trobem integrades en la programaci\u00f3 de les fonts comercials digitals. De fet,\u00a0un aspecte determinant per a valorar la qualitat d\u2019una font \u00e9s com d\u2019acurada resulta la seva taula de parells de\u00a0<\/strong>kernings<\/em><\/strong>. Una manera de saber si la nostra font t\u00e9 parells de\u00a0kerning<\/em>\u00a0associats \u00e9s la d\u2019escriure una paraula com \u00abvalentia\u00bb i comprovar com canvia en alternar entre l\u2019opci\u00f3 \u00abM\u00e8tric\u00bb i \u00ab0 de\u00a0kerning<\/em>\u00bb. Si no hi ha canvis, no t\u00e9\u00a0kerning<\/em>\u00a0associat.<\/p>\n A m\u00e9s dels\u00a0kernings<\/em>\u00a0que estan incorporats en les fonts digitals, tamb\u00e9 tenim la possibilitat de modular aquest espai entre dues lletres mitjan\u00e7ant l\u2019opci\u00f3 corresponent als programes d\u2019autoedici\u00f3 que fem servir.<\/p>\n No hem de dur a terme els\u00a0kernings<\/em>\u00a0d\u2019un text fins que s\u2019hagin establert els valors generals de\u00a0tracking<\/em>, ja que el temps necessari per a aquest ajust fi podria resultar in\u00fatil si hi ha algun canvi posterior de car\u00e0cter m\u00e9s general.\u00a0En definitiva, hem d\u2019entendre el\u00a0<\/strong>kerning<\/em>\u00a0com una excepci\u00f3 al valor general de\u00a0tracking<\/em>\u00a0que s\u2019aplica a totes les lletres.<\/strong><\/p>\n Pot ser dif\u00edcil ajustar el\u00a0kerning<\/em>\u00a0d\u2019algunes lletres per culpa de la seva forma, sobretot en el cas de lletres amb astes inclinades, bra\u00e7os o travessers:<\/p>\n Si observem amb deteniment les diferents formes que representen els car\u00e0cters veurem que per la seva varietat tindran un ampli ventall de combinacions entre si. Per exemple, no \u00e9s el mateix el parell \u00abAI\u00bb que el parell \u00abAV\u00bb. Amb l\u2019objectiu d\u2019harmonitzar l\u2019aspecte de les paraules, els dissenyadors de tipografies defineixen les relacions d\u2019espai entre els parells de car\u00e0cters.<\/p>\n Entre lletres com l\u2019\u00abA\u00bb i la \u00abV\u00bb en caixa alta hem de col\u00b7locar un espai negatiu de manera que les seves formes complement\u00e0ries encaixin d\u2019una manera m\u00e9s agradable visualment i que, per tant, en millori la lectura. Es tracta de compensar \u00f2pticament les seves diferents formes per a donar una sensaci\u00f3 de separaci\u00f3 homog\u00e8nia.<\/p>\n Les lletres min\u00fascules plantegen altres reptes per al\u00a0kerning<\/em>. Aix\u00f2 succeeix perqu\u00e8 les lletres rectes i les lletres corbes llueixen diferent quan s\u2019aparellen entre elles que quan s\u2019aparellen amb d\u2019altres del mateix tipus:<\/p>\n En la figura seg\u00fcent podem observar que l\u2019espaiat entre les lletres va disminuint cap a la dreta. Per\u00f2, quan les lletres estan soles, llueixen equidistants.<\/p>\n Si apliquem aquest concepte a una paraula real, l\u2019espai cap a tots dos costats de cada lletra ha de ser coherent per a cadascuna de les tres combinacions de formes que hem analitzat anteriorment.<\/p>\n En la paraula \u00ableading\u00bb, hi ha la mateixa dist\u00e0ncia entre totes les combinacions de recta-recta (representades en verd) i passa el mateix amb totes les combinacions de recta-corba (en vermell) i totes les de corba-corba (en groc). El resultat \u00e9s un\u00a0kerning<\/em>\u00a0amb bastant coher\u00e8ncia visual. Tot i que no \u00e9s necessari que fem un\u00a0kerning<\/em>\u00a0tan prec\u00eds, recordar aquests conceptes ens pot ajudar a aconseguir espaiats coherents en les composicions tipogr\u00e0fiques.<\/p>\n La mida de la font influeix en el\u00a0kerning<\/em>, les lletres interactuen diferent en funci\u00f3 de la seva mida. Per aquest motiu, el millor \u00e9s ajustar sempre el\u00a0kerning<\/em>\u00a0quan tenim la mida final decidida. Si treballem, per exemple, en un logotip, hem de tenir en compte que s\u2019aplicar\u00e0 en diferents mides, per la qual cosa ser\u00e0 convenient treballar el\u00a0kerning<\/em>\u00a0per a diferents formats.\u00a0En general, qualsevol error de\u00a0kerning<\/em>\u00a0ser\u00e0 m\u00e9s evident en mides m\u00e9s grans, tot i que un text ben treballat sempre estar\u00e0 millor en qualsevol mida.<\/strong><\/p>\n No obstant aix\u00f2, no hem de considerar sempre un error de\u00a0kerning<\/em>\u00a0quan les lletres s\u2019ajunten. A vegades, la millor manera d\u2019equilibrar els espais \u00e9s ajuntant parells de lletres com podem veure en la figura seg\u00fcent amb el parell \u00abAN\u00bb.<\/p>\n Figura 49. Aspecte d\u2019una mateixa paraula sense ajustament de\u00a0kerning<\/em>\u00a0(superior) i amb ajustament de\u00a0kerning<\/em>\u00a0(inferior)<\/p><\/div>\n \u00c9s important diferenciar entre dist\u00e0ncia i espai.\u00a0<\/strong>La dist\u00e0ncia es pot mesurar i \u00e9s lineal. En canvi, l\u2019espai t\u00e9 en compte el blanc interior de la lletra i el del seu voltant i sempre en relaci\u00f3 amb altres lletres. Per tant, no ho podem mesurar com la dist\u00e0ncia.<\/p>\n Els nostres ulls s\u2019han d\u2019entrenar a observar aquests blancs interns i circumdants. Un truc que funciona bastant b\u00e9 per a observar aquests blancs \u00e9s ajustar els ulls (com si mir\u00e9ssim des de lluny) i desenfocar la nostra vista lleugerament. Perdrem una mica de definici\u00f3 dels contorns de les lletres i ens delatar\u00e0 algun blanc incorrecte. No \u00e9s un sistema infal\u00b7lible, per\u00f2 ens dona alguna pista. Com tot, requereix pr\u00e0ctica.<\/p>\nTracking<\/em><\/h4>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/2.2.A.tracking.png\"){kind=tracking}
![\"\"](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2021\/07\/2.2.15-dreamworks.jpg\")
Kerning<\/em><\/h4>\n
\n
![\"\"](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2021\/07\/2.2.16-kerning.jpg\")
<\/p>\n<\/h4>\n
<\/h4>\n
\n
![\"\"](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2021\/07\/2.2.17-kerning.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2021\/07\/2.2.18-kerning.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2021\/07\/2.2.19-kerning.jpg\")
![\"\"](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2021\/07\/2.2.20-kerning.jpg\")
![\"\"](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2021\/07\/2.2.21-kerning6.jpg\")