1.7.2. Modernes<\/strong><\/h4>\n <\/p>\n
Didones\u00a0<\/strong>(ex. Bodoni, New Baskerville i Walbaum)<\/h4>\n\u00das de recursos plenament tipogr\u00e0fics, com les gotes. Modulaci\u00f3 vertical i contrast molt alt entre tra\u00e7os gruixuts i prims. Actualment, aquestes lletres han quedat com les ideals per a transmetre moda, eleg\u00e0ncia i feminitat.<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.7.1.04-didones.png\")
Figura 35. Tipografia Bauer Bodoni (1924), dissenyada per Louis Hell per a Linotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Mec\u00e0nica o eg\u00edpcia\u00a0<\/strong>(ex. Clarendon, New Century Schoolbook i Rockwell)<\/h4>\nSense contrast en els tra\u00e7os i modulaci\u00f3 vertical. Terminals horitzontals i del mateix gruix que les astes.<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.7.1.05-mecanes.png\")
Figura 36. Tipografia Rockwell, Monotype (1934)<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals grotesques\u00a0<\/strong>(ex. Franklin Gothic, Impact i Trade Gothic)<\/h4>\nImiten els primers car\u00e0cters de pal sec del segle xix<\/span>. Presenten un petit contrast de la modulaci\u00f3.<\/p>\n![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.7.1.06-lineal-grotesq.png\")
Figura 37. Tipografia Franklin Gothic (1904), dissenyada per Morris Fuller Benton per a ATF<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals neogrotesques\u00a0<\/strong>(ex. Arial, Helvetica i Univers)<\/h4>\nInterpretaci\u00f3 lineal del car\u00e0cter. Contrast menor que el de les grotesques. La g<\/em> de caixa baixa t\u00e9 el tra\u00e7 inferior obert.<\/p>\n![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.7.1.07-neogrotsq.png\")
Figura 38. Tipografia Helvetica Neue (1983), dissenyada per Max Miedinger per a Linotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals geom\u00e8triques\u00a0<\/strong>(ex. Avenir, Eurostile i Futura)<\/h4>\nCar\u00e0cter lineal a partir de formes geom\u00e8triques b\u00e0siques. El gruix dels tra\u00e7os tendeix a ser molt constant i regular.<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.7.1.08-linea-geometr.png\")
Figura 39. Tipografia Futura (1927), dissenyada per Paul Renner per a Bauer<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals human\u00edstiques\u00a0<\/strong>(ex. Frutiger, Gill Sans i Optima)<\/h4>\nEn aquesta tipologia ressorgeix la concepci\u00f3 humanista del tipus. S\u2019inspiren en les inscripcions romanes i les cal\u00b7ligrafies del Renaixement. L\u00ednies de nou amb certa modulaci\u00f3.<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2017\/01\/1.7.1.09-lineal-humanista.png\")
Figura 40. Tipografia Gill Sans (1928-1930), dissenyada per Eric Gill per a Monotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nDintre de les modernes trobem les didones, la mec\u00e0nica o eg\u00edpcia, les lineals grotesques, les lineals neogrotesques, les lineals geom\u00e8triques i les lineals human\u00edstiques.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1.7. Classificaci\u00f3 tipogr\u00e0fica 1.7.2. Modernes Didones\u00a0(ex. Bodoni, New Baskerville i Walbaum) \u00das de recursos plenament tipogr\u00e0fics, com les gotes. Modulaci\u00f3 vertical i contrast molt alt entre tra\u00e7os gruixuts i prims. Actualment, aquestes lletres han quedat com les ideals per a transmetre moda, eleg\u00e0ncia i feminitat. Mec\u00e0nica o eg\u00edpcia\u00a0(ex. Clarendon, New Century Schoolbook i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=125"}],"version-history":[{"count":13,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":890,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions\/890"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\u00das de recursos plenament tipogr\u00e0fics, com les gotes. Modulaci\u00f3 vertical i contrast molt alt entre tra\u00e7os gruixuts i prims. Actualment, aquestes lletres han quedat com les ideals per a transmetre moda, eleg\u00e0ncia i feminitat.<\/p>\n
Figura 35. Tipografia Bauer Bodoni (1924), dissenyada per Louis Hell per a Linotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Mec\u00e0nica o eg\u00edpcia\u00a0<\/strong>(ex. Clarendon, New Century Schoolbook i Rockwell)<\/h4>\nSense contrast en els tra\u00e7os i modulaci\u00f3 vertical. Terminals horitzontals i del mateix gruix que les astes.<\/p>\n
Figura 36. Tipografia Rockwell, Monotype (1934)<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals grotesques\u00a0<\/strong>(ex. Franklin Gothic, Impact i Trade Gothic)<\/h4>\nImiten els primers car\u00e0cters de pal sec del segle xix<\/span>. Presenten un petit contrast de la modulaci\u00f3.<\/p>\nFigura 37. Tipografia Franklin Gothic (1904), dissenyada per Morris Fuller Benton per a ATF<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals neogrotesques\u00a0<\/strong>(ex. Arial, Helvetica i Univers)<\/h4>\nInterpretaci\u00f3 lineal del car\u00e0cter. Contrast menor que el de les grotesques. La g<\/em> de caixa baixa t\u00e9 el tra\u00e7 inferior obert.<\/p>\nFigura 38. Tipografia Helvetica Neue (1983), dissenyada per Max Miedinger per a Linotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals geom\u00e8triques\u00a0<\/strong>(ex. Avenir, Eurostile i Futura)<\/h4>\nCar\u00e0cter lineal a partir de formes geom\u00e8triques b\u00e0siques. El gruix dels tra\u00e7os tendeix a ser molt constant i regular.<\/p>\n
Figura 39. Tipografia Futura (1927), dissenyada per Paul Renner per a Bauer<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals human\u00edstiques\u00a0<\/strong>(ex. Frutiger, Gill Sans i Optima)<\/h4>\nEn aquesta tipologia ressorgeix la concepci\u00f3 humanista del tipus. S\u2019inspiren en les inscripcions romanes i les cal\u00b7ligrafies del Renaixement. L\u00ednies de nou amb certa modulaci\u00f3.<\/p>\n
Figura 40. Tipografia Gill Sans (1928-1930), dissenyada per Eric Gill per a Monotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nDintre de les modernes trobem les didones, la mec\u00e0nica o eg\u00edpcia, les lineals grotesques, les lineals neogrotesques, les lineals geom\u00e8triques i les lineals human\u00edstiques.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1.7. Classificaci\u00f3 tipogr\u00e0fica 1.7.2. Modernes Didones\u00a0(ex. Bodoni, New Baskerville i Walbaum) \u00das de recursos plenament tipogr\u00e0fics, com les gotes. Modulaci\u00f3 vertical i contrast molt alt entre tra\u00e7os gruixuts i prims. Actualment, aquestes lletres han quedat com les ideals per a transmetre moda, eleg\u00e0ncia i feminitat. Mec\u00e0nica o eg\u00edpcia\u00a0(ex. Clarendon, New Century Schoolbook i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=125"}],"version-history":[{"count":13,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":890,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions\/890"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Figura 36. Tipografia Rockwell, Monotype (1934)<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals grotesques\u00a0<\/strong>(ex. Franklin Gothic, Impact i Trade Gothic)<\/h4>\nImiten els primers car\u00e0cters de pal sec del segle xix<\/span>. Presenten un petit contrast de la modulaci\u00f3.<\/p>\nFigura 37. Tipografia Franklin Gothic (1904), dissenyada per Morris Fuller Benton per a ATF<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals neogrotesques\u00a0<\/strong>(ex. Arial, Helvetica i Univers)<\/h4>\nInterpretaci\u00f3 lineal del car\u00e0cter. Contrast menor que el de les grotesques. La g<\/em> de caixa baixa t\u00e9 el tra\u00e7 inferior obert.<\/p>\nFigura 38. Tipografia Helvetica Neue (1983), dissenyada per Max Miedinger per a Linotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals geom\u00e8triques\u00a0<\/strong>(ex. Avenir, Eurostile i Futura)<\/h4>\nCar\u00e0cter lineal a partir de formes geom\u00e8triques b\u00e0siques. El gruix dels tra\u00e7os tendeix a ser molt constant i regular.<\/p>\n
Figura 39. Tipografia Futura (1927), dissenyada per Paul Renner per a Bauer<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals human\u00edstiques\u00a0<\/strong>(ex. Frutiger, Gill Sans i Optima)<\/h4>\nEn aquesta tipologia ressorgeix la concepci\u00f3 humanista del tipus. S\u2019inspiren en les inscripcions romanes i les cal\u00b7ligrafies del Renaixement. L\u00ednies de nou amb certa modulaci\u00f3.<\/p>\n
Figura 40. Tipografia Gill Sans (1928-1930), dissenyada per Eric Gill per a Monotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nDintre de les modernes trobem les didones, la mec\u00e0nica o eg\u00edpcia, les lineals grotesques, les lineals neogrotesques, les lineals geom\u00e8triques i les lineals human\u00edstiques.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1.7. Classificaci\u00f3 tipogr\u00e0fica 1.7.2. Modernes Didones\u00a0(ex. Bodoni, New Baskerville i Walbaum) \u00das de recursos plenament tipogr\u00e0fics, com les gotes. Modulaci\u00f3 vertical i contrast molt alt entre tra\u00e7os gruixuts i prims. Actualment, aquestes lletres han quedat com les ideals per a transmetre moda, eleg\u00e0ncia i feminitat. Mec\u00e0nica o eg\u00edpcia\u00a0(ex. Clarendon, New Century Schoolbook i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=125"}],"version-history":[{"count":13,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":890,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions\/890"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Figura 37. Tipografia Franklin Gothic (1904), dissenyada per Morris Fuller Benton per a ATF<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals neogrotesques\u00a0<\/strong>(ex. Arial, Helvetica i Univers)<\/h4>\nInterpretaci\u00f3 lineal del car\u00e0cter. Contrast menor que el de les grotesques. La g<\/em> de caixa baixa t\u00e9 el tra\u00e7 inferior obert.<\/p>\nFigura 38. Tipografia Helvetica Neue (1983), dissenyada per Max Miedinger per a Linotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals geom\u00e8triques\u00a0<\/strong>(ex. Avenir, Eurostile i Futura)<\/h4>\nCar\u00e0cter lineal a partir de formes geom\u00e8triques b\u00e0siques. El gruix dels tra\u00e7os tendeix a ser molt constant i regular.<\/p>\n
Figura 39. Tipografia Futura (1927), dissenyada per Paul Renner per a Bauer<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals human\u00edstiques\u00a0<\/strong>(ex. Frutiger, Gill Sans i Optima)<\/h4>\nEn aquesta tipologia ressorgeix la concepci\u00f3 humanista del tipus. S\u2019inspiren en les inscripcions romanes i les cal\u00b7ligrafies del Renaixement. L\u00ednies de nou amb certa modulaci\u00f3.<\/p>\n
Figura 40. Tipografia Gill Sans (1928-1930), dissenyada per Eric Gill per a Monotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nDintre de les modernes trobem les didones, la mec\u00e0nica o eg\u00edpcia, les lineals grotesques, les lineals neogrotesques, les lineals geom\u00e8triques i les lineals human\u00edstiques.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1.7. Classificaci\u00f3 tipogr\u00e0fica 1.7.2. Modernes Didones\u00a0(ex. Bodoni, New Baskerville i Walbaum) \u00das de recursos plenament tipogr\u00e0fics, com les gotes. Modulaci\u00f3 vertical i contrast molt alt entre tra\u00e7os gruixuts i prims. Actualment, aquestes lletres han quedat com les ideals per a transmetre moda, eleg\u00e0ncia i feminitat. Mec\u00e0nica o eg\u00edpcia\u00a0(ex. Clarendon, New Century Schoolbook i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=125"}],"version-history":[{"count":13,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":890,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions\/890"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Figura 38. Tipografia Helvetica Neue (1983), dissenyada per Max Miedinger per a Linotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals geom\u00e8triques\u00a0<\/strong>(ex. Avenir, Eurostile i Futura)<\/h4>\nCar\u00e0cter lineal a partir de formes geom\u00e8triques b\u00e0siques. El gruix dels tra\u00e7os tendeix a ser molt constant i regular.<\/p>\n
Figura 39. Tipografia Futura (1927), dissenyada per Paul Renner per a Bauer<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals human\u00edstiques\u00a0<\/strong>(ex. Frutiger, Gill Sans i Optima)<\/h4>\nEn aquesta tipologia ressorgeix la concepci\u00f3 humanista del tipus. S\u2019inspiren en les inscripcions romanes i les cal\u00b7ligrafies del Renaixement. L\u00ednies de nou amb certa modulaci\u00f3.<\/p>\n
Figura 40. Tipografia Gill Sans (1928-1930), dissenyada per Eric Gill per a Monotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nDintre de les modernes trobem les didones, la mec\u00e0nica o eg\u00edpcia, les lineals grotesques, les lineals neogrotesques, les lineals geom\u00e8triques i les lineals human\u00edstiques.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1.7. Classificaci\u00f3 tipogr\u00e0fica 1.7.2. Modernes Didones\u00a0(ex. Bodoni, New Baskerville i Walbaum) \u00das de recursos plenament tipogr\u00e0fics, com les gotes. Modulaci\u00f3 vertical i contrast molt alt entre tra\u00e7os gruixuts i prims. Actualment, aquestes lletres han quedat com les ideals per a transmetre moda, eleg\u00e0ncia i feminitat. Mec\u00e0nica o eg\u00edpcia\u00a0(ex. Clarendon, New Century Schoolbook i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=125"}],"version-history":[{"count":13,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":890,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions\/890"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Figura 39. Tipografia Futura (1927), dissenyada per Paul Renner per a Bauer<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Lineals human\u00edstiques\u00a0<\/strong>(ex. Frutiger, Gill Sans i Optima)<\/h4>\nEn aquesta tipologia ressorgeix la concepci\u00f3 humanista del tipus. S\u2019inspiren en les inscripcions romanes i les cal\u00b7ligrafies del Renaixement. L\u00ednies de nou amb certa modulaci\u00f3.<\/p>\n
Figura 40. Tipografia Gill Sans (1928-1930), dissenyada per Eric Gill per a Monotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nDintre de les modernes trobem les didones, la mec\u00e0nica o eg\u00edpcia, les lineals grotesques, les lineals neogrotesques, les lineals geom\u00e8triques i les lineals human\u00edstiques.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1.7. Classificaci\u00f3 tipogr\u00e0fica 1.7.2. Modernes Didones\u00a0(ex. Bodoni, New Baskerville i Walbaum) \u00das de recursos plenament tipogr\u00e0fics, com les gotes. Modulaci\u00f3 vertical i contrast molt alt entre tra\u00e7os gruixuts i prims. Actualment, aquestes lletres han quedat com les ideals per a transmetre moda, eleg\u00e0ncia i feminitat. Mec\u00e0nica o eg\u00edpcia\u00a0(ex. Clarendon, New Century Schoolbook i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=125"}],"version-history":[{"count":13,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":890,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions\/890"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Figura 40. Tipografia Gill Sans (1928-1930), dissenyada per Eric Gill per a Monotype<\/p><\/div>\n
<\/p>\n