La pr\u00e0ctica de posar noms a productes comuns es remunta a la fi del segle xix, quan un grup de fabricants va pensar que en anomenar i identificar els seus productes serien m\u00e9s eficients en un mercat en expansi\u00f3 i altament competitiu (Danesi, 2006). La marca<\/strong> va trobar, doncs, el seu sentit quan en el mercat hi va comen\u00e7ar a haver m\u00faltiples productes amb les mateixes caracter\u00edstiques, per la qual cosa es feia necess\u00e0ria una identificaci\u00f3.<\/p>\n Segons Danesi, un dels primers productes al qual es va atribuir un nom va ser el sab\u00f3 Ivory el 1882, que, a m\u00e9s, inclo\u00efa un esl\u00f2gan (\u00ab99 and 44\/100% pure\u00bb). D\u2019aquesta manera, es va crear el concepte de marca. Altres casos contemporanis serien la companyia de bol\u00edgrafs Parker (1888), que va anomenar el producte (\u00abboli Parker\u00bb) amb el nom de l\u2019empresa, cosa molt habitual en les primeres marques. Fins i tot marques com Coca-cola, apareguda poc despr\u00e9s, no nom\u00e9s designava un producte, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019empresa que el produ\u00efa. A m\u00e9s, segons Velilla, en aquesta \u00e8poca es van crear les primeres ag\u00e8ncies de publicitat, que van ajudar a donar aquest impuls (Velilla, 2010).<\/p>\n L\u2019adveniment de la r\u00e0dio els anys vint del segle passat va proporcionar a les marques un nou canal per a difondre\u2019s. D\u2019aquesta manera, va comen\u00e7ar a ser fonamental com \u00absonava\u00bb la marca, aix\u00ed com les melodies en forma de jingles<\/em> que es van crear per a acompanyar i alimentar el seu univers simb\u00f2lic.<\/p>\n En la seva evoluci\u00f3 fins als nostres dies, Velilla assenyala que va ser a partir de la Segona Guerra Mundial quan es produeix el canvi que ell anomena \u00abdel marcatge al marquisme\u00bb. Per descomptat, els anys seixanta, amb la popularitzaci\u00f3 de la televisi\u00f3, s\u2019expandeixen exponencialment les possibilitats de difusi\u00f3 de les marques. D\u2019una banda, el \u00abmarcatge\u00bb<\/strong> consistiria en el proc\u00e9s d\u2019identificaci\u00f3 de la marca que hem descrit com a objectiu inicial. En canvi, el \u00abmarquisme\u00bb<\/strong> es caracteritza per entendre els signes d\u2019identitat no com a elements a\u00efllats, sin\u00f3 com a part de relats socials i ens que aglutinen signes de personalitat i estils de vida.<\/p>\n Aquesta evoluci\u00f3 \u00e9s paral\u00b7lela a l\u2019expansi\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses i a l\u2019omnipres\u00e8ncia de les marques en aquests mitjans, fomentant un consum constant i sostingut en el temps. La majoria dels autors associa aquest fet al canvi de prioritats de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0: amb les necessitats b\u00e0siques cobertes, es llan\u00e7a a altres anhels o aspiracions. En efecte, segons Danesi, la promoci\u00f3 de productes en una cultura moderna i consumista est\u00e0 basada en el principi que la gent comprar\u00e0 productes si s\u00f3n percebuts per a satisfer una emoci\u00f3 b\u00e0sica, el desig o una necessitat social (Danesi, 2006). I en altres ocasions, es tracta de cobrir pors i frustracions mitjan\u00e7ant el consum.<\/p>\n Actualment, parlem clarament de marques que al\u00b7ludeixen al concepte d\u2019estil de vida<\/strong>, desenvolupat en el camp acad\u00e8mic per la sociologia i els estudis culturals i recollit pels estudis de m\u00e0rqueting, com el treball de Pilar Alc\u00e1zar Entre dinkins, bobos y otras tribus<\/em> (2009), que afirmen que s\u2019imposa el m\u00e0rqueting en funci\u00f3 de l\u2019estil de vida i de les emocions, i no tant pel nivell socioecon\u00f2mic.<\/p>\n Un exemple que recull Danesi va ser la campanya que va fer la cervesa Bud a comen\u00e7aments de l\u2019any 2000. Recollint una expressi\u00f3 popular del hip-hop (whassup?<\/em>), Budweiser va crear escenes d\u2019afroamericans solters d\u2019aproximadament trenta anys que se saludaven els uns als altres amb aquesta salutaci\u00f3: \u00abwhassup?\u00bb. Aquesta expressi\u00f3 ha quedat associada a la marca Bud, encara que originalment provingu\u00e9s d\u2019una subcultura emocionalment significant.<\/div> Molts autors s\u00f3n cr\u00edtics amb l\u2019excessiva exposici\u00f3 de les societats occidentals al consum. \u00c9s especialment interessant el treball de Naomi Klein No logo<\/em> (2000), en el qual apunta que les empreses van canviar la prioritat d\u2019invertir en producci\u00f3 (at\u00e8s que es deslocalitza a pa\u00efsos del tercer m\u00f3n) per invertir en publicitat i en la recepci\u00f3 dels productes. La import\u00e0ncia que es concedeix a la marca en detriment del producte t\u00e9 el seu costat fosc, que es manifesta en la desconsideraci\u00f3 de factors com l\u2019explotaci\u00f3 laboral o les conseq\u00fc\u00e8ncies mediambientals. Cada vegada els consumidors s\u00f3n m\u00e9s conscients d\u2019aquest fet i tenen l\u2019opci\u00f3 de triar altres productes les marques dels quals reflecteixen altres valors, malgrat tenir menys pres\u00e8ncia medi\u00e0tica.<\/p>\n En les \u00faltimes d\u00e8cades, amb l\u2019extensi\u00f3 d\u2019internet, les xarxes socials i els dispositius m\u00f2bils, tots aquests conceptes s\u2019han assentat i permeten a les marques un desenvolupament encara m\u00e9s gran. De la m\u00e0 de les tecnologies i dels consumidors proactius (prosumers<\/em>), sorgeixen conceptes com les comunitats de marca<\/strong>, gestionades pel perfil professional del gestor de comunitats (community manager<\/em>), els ambaixadors de marca<\/strong> o els influenciadors (influencers<\/em>), entre altres perfils que s\u2019associen a la comunicaci\u00f3 de la marca en el context digital.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, parlem de m\u00faltiples maneres de comunicar la marca, com s\u00f3n la narrativa de la marca o brand storytelling<\/em>, el m\u00e0rqueting de continguts o branded content<\/em> o fins i tot el self branding<\/em>, que seria la consideraci\u00f3 d\u2019un mateix com a marca. En aquest sentit, com apunta Danesi, aquest concepte ha existit des de sempre, ja que l\u2019acte d\u2019\u00abanomenar\u00bb una persona en determinades cultures suposa un proc\u00e9s en construcci\u00f3 al llarg de tota la vida.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1.1.\u00a0De com es van comen\u00e7ar a crear les marques La pr\u00e0ctica de posar noms a productes comuns es remunta a la fi del segle xix, quan un grup de fabricants va pensar que en anomenar i identificar els seus productes serien m\u00e9s eficients en un mercat en expansi\u00f3 i altament competitiu (Danesi, 2006). La marca […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/ident-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/ident-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/ident-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/ident-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/ident-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9"}],"version-history":[{"count":20,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/ident-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":569,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/ident-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9\/revisions\/569"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/ident-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"20117_41\"](\"https:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/ident-marca\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2017\/02\/20117_41.png\")
<\/div>