{"id":345,"date":"2017-06-21T12:08:26","date_gmt":"2017-06-21T12:08:26","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/?page_id=345"},"modified":"2017-07-13T09:23:11","modified_gmt":"2017-07-13T09:23:11","slug":"5-trabajar-con-la-reticula-3","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/5-trabajar-con-la-reticula-3\/","title":{"rendered":"5. Treballar amb la ret\u00edcula"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

5.3. La construcci\u00f3 de la ret\u00edcula<\/h3>\n

Al comen\u00e7ament d\u2019un treball, el primer que hem de tenir en compte en l\u2019\u00e0mbit t\u00e8cnic per a poder crear la nostra ret\u00edcula \u00e9s la mida del projecte que durem a terme. Aquest format ser\u00e0 el punt de partida en el nostre proc\u00e9s de creaci\u00f3. La ret\u00edcula ha de ser una concepci\u00f3 espec\u00edfica per a cada treball. Totes les plantilles d\u2019una revista han de tenir la mateixa ret\u00edcula (tret que, en seccions diferents, vari\u00ef per especificacions del disseny). Aquesta ret\u00edcula ens ajudar\u00e0 a definir el producte, la seva personalitat i les seves caracter\u00edstiques pr\u00f2pies. Tamb\u00e9 ens ajudar\u00e0 a resoldre els problemes d\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019elements que vagin sorgint al llarg del desenvolupament del treball.<\/p>\n

Per poder construir una ret\u00edcula hem de rec\u00f3rrer a c\u00e0lculs senzills que ens ajudin a repartir l\u2019espai. Suposem que l\u2019al\u00e7\u00e0ria de la columna \u00e9s de cinquanta-dues l\u00ednies i volem que hi hagi quatre camps reticulars per columna, que seran exactament de la mateixa mida i tindran l\u2019espai d\u2019una l\u00ednia buida entre si a manera de separaci\u00f3. De les cinquanta-dues l\u00ednies totals que t\u00e9 la nostra columna, hem de restar les tres l\u00ednies de separaci\u00f3 necess\u00e0ries per als quatre m\u00f2duls, per la qual cosa ens quedarien quaranta-nou l\u00ednies per a crear els camps. De la divisi\u00f3 de quaranta-nou l\u00ednies disponibles entre quatre camps reticulars ens resulten 12,25 l\u00ednies per a cada buit. Ja que no \u00e9s possible dividir una l\u00ednia tipogr\u00e0fica entre 0,25, busquem el nombre immediatament inferior que sigui divisible entre quatre. El resultat que busquem \u00e9s quaranta-vuit, que dividit entre quatre ens dona un resultat de dotze. Cada camp reticular estar\u00e0 compost, doncs, per dotze l\u00ednies. D\u2019aquesta manera, si ajustem la columna, comptant els quatre camps reticulars de dotze l\u00ednies cadascun, m\u00e9s les tres l\u00ednies buides de separaci\u00f3, ens donar\u00e0 una al\u00e7\u00e0ria correcta de columna de cinquanta-una l\u00ednies.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Ara haurem de calcular quantes columnes col\u00b7locarem en el nostre disseny. Quatre columnes de cinquanta-una l\u00ednies cadascuna, amb setze m\u00f2duls reticulars en total. Els m\u00f2duls reticulars poden unir-se entre si per a donar lloc a m\u00f2duls nous m\u00e9s grans.<\/p>\n

Una vegada definit aix\u00f2, haurem de comprovar si la proporci\u00f3 de l\u2019espai dels marges \u00e9s adequada, tenint en compte la grand\u00e0ria de la p\u00e0gina. Si no ens agrada el resultat, haurem de comen\u00e7ar una altra vegada amb el c\u00e0lcul, variant l\u2019al\u00e7\u00e0ria de columna determinada pel nombre de l\u00ednies.<\/p>\n

Hem de tenir en compte que el marge interior del nostre disseny ha de ser un parell de mil\u00b7l\u00edmetres m\u00e9s gran que l\u2019exterior, ja que una revista plega al centre.<\/div>\n
\n

\u00abL\u2019espai en blanc ha de ser considerat un element actiu, no un fons passiu\u00bb (Jan Tschichold).<\/p>\n<\/div>\n

\u00c9s important tenir clar quines tipografies farem servir a l\u2019hora de construir la nostra ret\u00edcula, ja que, com hem vist anteriorment, no totes les tipografies responen de la mateixa manera a un mateix cos ni tenen la mateixa al\u00e7\u00e0ria o amplada, per la qual cosa haurem de determinar l\u2019interlineat adequat per a aquesta tipografia i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el nombre de l\u00ednies necess\u00e0ries en la columna. El text general, el que tindr\u00e0 m\u00e9s extensi\u00f3 a la p\u00e0gina, \u00e9s el m\u00e9s important per a tenir en compte a l\u2019hora de dur a terme aquests c\u00e0lculs.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

5.3. La construcci\u00f3 de la ret\u00edcula Al comen\u00e7ament d\u2019un treball, el primer que hem de tenir en compte en l\u2019\u00e0mbit t\u00e8cnic per a poder crear la nostra ret\u00edcula \u00e9s la mida del projecte que durem a terme. Aquest format ser\u00e0 el punt de partida en el nostre proc\u00e9s de creaci\u00f3. La ret\u00edcula ha de ser […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/345"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=345"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":687,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/345\/revisions\/687"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}