<\/p>\n
La ret\u00edcula com a eina de disseny va sorgir en l\u2019antiguitat, quan els pintors, escultors i arquitectes van desenvolupar l\u2019\u00fas del \u00abnombre auri\u00bb com a mitj\u00e0 per a mantenir les proporcions i l\u2019harmonia en les seves obres. Amb una s\u00e8rie de l\u00ednies paral\u00b7leles i perpendiculars, tra\u00e7aven una ret\u00edcula que servia de guia per al desenvolupament posterior de l\u2019obra. La ret\u00edcula en disseny editorial \u00e9s l\u2019estructura de guies invisibles que ajuden a col\u00b7locar a la p\u00e0gina tots els elements gr\u00e0fics, d\u2019acord amb un sistema geom\u00e8tric predefinit. \u00c9s un esquema de l\u00ednies verticals i horitzontals que ajuden a ordenar la composici\u00f3 i permeten distribuir f\u00e0cilment i amb ordre tot el contingut. Per aix\u00f2, la ret\u00edcula \u00e9s una eina fonamental per al dissenyador. Podem dir que la ret\u00edcula \u00e9s l\u2019esquelet darrere del nostre treball, un mapa invisible darrere de la composici\u00f3, i que est\u00e0 pensada per a ajudar-nos a organitzar tots els elements del disseny d\u2019una forma racional i l\u00f2gica.<\/p>\n
Depenent de les necessitats de cada projecte es construir\u00e0 una ret\u00edcula m\u00e9s o menys flexible, m\u00e9s o menys complexa, que ens guiar\u00e0 a l\u2019hora de repartir l\u2019espai i distribuir els objectes. Com \u00e9s habitual en el disseny, la ret\u00edcula no hi \u00e9s per a encotillar la feina del dissenyador, sin\u00f3 que \u00e9s una eina per a fer m\u00e9s f\u00e0cil el treball de composici\u00f3 de les p\u00e0gines. Hem de con\u00e8ixer la seva exist\u00e8ncia i el seu funcionament per a poder-nos beneficiar de tots els avantatges que ens ofereix. Hi \u00e9s per a ajudar-nos a optimitzar l\u2019espai i per a agilitar el nostre treball creatiu. Cal experimentar-hi, provar-les i de vegades saltar-se les normes per a aconseguir solucions, per\u00f2, sobretot, cal valer-se de les facilitats que ens ofereixen per a crear una estructura coherent al llarg de tot un treball.<\/p>\n
Un dels estudis m\u00e9s interessants sobre el tema \u00e9s del dissenyador su\u00eds Josef M\u00fcller-Brockmann, que amb el seu llibre Grid Systems in Graphic Design <\/em>(editat a Espanya com a Sistemas de ret\u00edculas. Un manual para dise\u00f1adores gr\u00e1ficos<\/em>, editorial GGdise\u00f1o) va difondre globalment l\u2019\u00fas de la ret\u00edcula. El treball de M\u00fcller-Brockmann es va caracteritzar per la l\u00f2gica competitiva i la senzillesa, cosa que el va dur a elaborar un sistema de ret\u00edcules que, avui dia, s\u2019ha convertit en refer\u00e8ncia d\u2019estudi per a qualsevol dissenyador. M\u00fcller-Brockmann estableix que el treball del dissenyador s\u2019ha de basar en un pensament matem\u00e0tic, ha de concebre el seu treball constructivament, ha de ser clar, pr\u00e0ctic, funcional i, per descomptat, est\u00e8tic.<\/p>\n Podr\u00edem concloure que la ret\u00edcula \u00e9s una eina de disseny primordial per a resoldre problemes visuals d\u2019organitzaci\u00f3. Els seus beneficis en el disseny s\u00f3n aportar claredat, efici\u00e8ncia, economia i continu\u00eftat en introduir un ordre sistem\u00e0tic en una composici\u00f3.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/wp-content\/uploads\/sites\/22\/2017\/06\/20118_a5_001z.jpg\")
<\/a>