{"id":30,"date":"2017-06-20T12:22:02","date_gmt":"2017-06-20T12:22:02","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/?page_id=30"},"modified":"2017-07-21T06:40:51","modified_gmt":"2017-07-21T06:40:51","slug":"1-introduccion-al-proceso-de-diseno-editorial-2","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/1-introduccion-al-proceso-de-diseno-editorial-2\/","title":{"rendered":"1. Introducci\u00f3 al proc\u00e9s de disseny editorial"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

1.2. Introducci\u00f3 als diversos formats<\/h3>\n

Les categories principals dins del m\u00f3n editorial s\u00f3n: diaris, llibres i revistes. A part d\u2019aquests grans productes, un dissenyador gr\u00e0fic es pot trobar amb altres tipus de creacions m\u00e9s espec\u00edfiques, com ara fullets, postals, papereria corporativa, etc.<\/p>\n

Normalment l\u2019enc\u00e0rrec ja determina quin tipus de format hem de dissenyar, encara que es pot donar el cas que el dissenyador tingui llibertat creativa per a decidir o proposar diferents suports.<\/p>\n

Per exemple, un client podria encarregar-nos dissenyar una campanya de publicitat sense especificar suports i el dissenyador hauria de proposar diferents formats amb els quals dur-la a terme, si b\u00e9 \u00e9s cert que en el m\u00f3n editorial \u00e9s el client o editor qui normalment especifica qu\u00e8 \u00e9s el que vol i el dissenyador ha de tenir els coneixements necessaris per a fer-ho.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 repassarem breument els tipus m\u00e9s habituals de productes amb els quals se sol treballar en el m\u00f3n editorial.<\/p>\n

1.2.1. Diaris<\/h3>\n

Com el seu mateix nom diu, i com l\u2019IEC el defineix, un diari \u00e9s \u00abun peri\u00f2dic diari\u00bb. Encara que el seu origen es produeix el 1587 amb el naixement de la impremta, ja hi havia diaris en l\u2019\u00e8poca romana. De fet, es coneix l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019Acta Di\u00fcrna<\/em>, el 59 aC, potser la primera publicaci\u00f3 d\u2019aquestes caracter\u00edstiques, la finalitat de la qual era resumir els esdeveniments ocorreguts en el dia.<\/p>\n

Hist\u00f2ricament, el paper dels diaris ha estat fonamental com a difusors d\u2019opini\u00f3 de masses i transmissors d\u2019informaci\u00f3, sobretot en \u00e8poques en les quals l\u2019\u00fanica manera de saber el que estava passant era mitjan\u00e7ant els tabloides. Actualment, els diaris s\u2019han hagut d\u2019adaptar a les noves tecnologies i, avui dia, pr\u00e0cticament tots tenen la seva versi\u00f3 digital.<\/p>\n

Un diari \u00e9s un mitj\u00e0 de car\u00e0cter massiu i que ha d\u2019arribar amb facilitat a tots els lectors. Tradicionalment, s\u2019han estructurat en vuit o sis columnes, encara que aix\u00f2 sol ser flexible, en funci\u00f3 de les necessitats de cada secci\u00f3. Atesa la densitat dels seus continguts, \u00e9s fonamental que es treballi per a aconseguir una bona llegibilitat, per la qual cosa la selecci\u00f3 tipogr\u00e0fica \u00e9s molt important. L\u2019impacte ha de prevaler per sobre de l\u2019est\u00e8tica, i cal tenir en compte factors com el fet que el paper acostuma a ser de mala qualitat i aix\u00f2 pot afectar la impressi\u00f3 d\u2019algunes tipografies m\u00e9s complexes. No obstant aix\u00f2, \u00e9s cert que han sorgit redissenys en publicacions di\u00e0ries en les quals s\u2019ha dut a terme un sobri, per\u00f2 exquisit, \u00fas tipogr\u00e0fic.<\/p>\n

\"\"

La Society of Newspaper Design triava el diari dan\u00e8s Politiken<\/em>, l\u2019angl\u00e8s The Guardian<\/em>, el suec Dagens Nyheter<\/em> i el belga De Morgen<\/em> com els diaris en paper m\u00e9s ben dissenyats del m\u00f3n.<\/p><\/div>\n

\"\"

Altres exemples de diaris de disseny impecable, com The New York Times<\/em> o The Wall Street Journal<\/em>.<\/p><\/div>\n

Les fotografies solen contenir un alt impacte visual, i hi ha una modalitat espec\u00edfica de fotografia, el fotoperiodisme, en la qual es busca que la imatge no nom\u00e9s comuniqui la not\u00edcia, sin\u00f3 que tamb\u00e9 expressi un sentiment.<\/p>\n

La imatge gr\u00e0fica d\u2019un diari acostuma a estar plasmada en un \u00abmanual d\u2019estil\u00bb on s\u2019especifiquen totes les normes de disseny que existeixen en la publicaci\u00f3. Generalment tamb\u00e9 hi ha un \u00abmanual d\u2019estil editorial\u00bb que detalla com s\u2019ha d\u2019escriure. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 la l\u00ednia editorial en diaris sol ser molt tancada i, d\u2019aquesta manera, \u00e9s possible controlar millor els continguts escrits i facilitar la r\u00e0pida resoluci\u00f3 de la composici\u00f3, ja que el volum de treball acostuma a ser molt gran.<\/p>\n

En la posada en p\u00e0gina \u00e9s molt important la jerarquia dels textos, entre titulars, avantt\u00edtols, sumaris, etc., aix\u00ed com tenir clar quins s\u00f3n els punts d\u2019inter\u00e8s a la p\u00e0gina per a col\u00b7locar els blocs informatius adequadament. El treball diari en una publicaci\u00f3 d\u2019aquestes caracter\u00edstiques acostuma a girar entorn d\u2019una biblioteca de m\u00f2duls ja predissenyats que faciliten el repartiment dels espais a la p\u00e0gina.<\/p>\n

\"\"<\/a>

En la imatge es mostra un exemple de la ret\u00edcula i la disposici\u00f3 de l\u2019espai a la portada del diari The New York Times<\/em>.<\/p><\/div>\n

El treball del dissenyador pot ser de dos tipus: el que crea el disseny original, construint el manual d\u2019estil gr\u00e0fic i creant tots els m\u00f2duls que tenen cabuda en la composici\u00f3, o el treball de diagramaci\u00f3 en el dia a dia, en el qual es fa \u00fas d\u2019aquests recursos.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1.2. Introducci\u00f3 als diversos formats Les categories principals dins del m\u00f3n editorial s\u00f3n: diaris, llibres i revistes. A part d\u2019aquests grans productes, un dissenyador gr\u00e0fic es pot trobar amb altres tipus de creacions m\u00e9s espec\u00edfiques, com ara fullets, postals, papereria corporativa, etc. Normalment l\u2019enc\u00e0rrec ja determina quin tipus de format hem de dissenyar, encara que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/30"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/30\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":785,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/30\/revisions\/785"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}